L’estudi és la tesi doctoral d’Antoni Rojas Rabaneda dirigida pel professor Josep Burch. La investigació se centra en l’evolució cronològica, arquitectònica i urbanística de l’assentament ibèric de Sant Sebastià de la Guarda (Palafrugell, Baix Empordà).

Per dur a terme la recerca s’han estudiat 26 habitatges, espais oberts, 26 sitges i estructures domèstiques i artesanals. Alhora s’han estudiat milers de fragments ceràmics, molts de producció ibèrica i d’altres importants des de diferents punts de la mediterrània. A Sant Sebastià arribaren productes púnics, massaliotes, grecs i romans.

Les dades aportades demostren una activitat ininterrompuda des de la segona meitat avançada del segle VI aC fins al primer quart del segle I aC. La recerca confirma com el poblat inicià una primera activitat en les primeres dècades de la cultura ibèrica en aquest territori i pocs anys després de la creació d’Empúries.

Una de les aportacions més rellevants de l’estudi és la identificació a Sant Sebastià de la Guarda d’un model d’organització de l’espai molt poc freqüent, pràcticament inexistent en la majoria de poblats. Un model de cases aïllades i envoltades per espais oberts, en alguns dels quals es documenta el funcionament de forns de pa i metall, així com  sitges per a l’emmagatzematge de cereal. Aquest model detectat a Sant Sebastià es diferencia de la majoria de poblats ibèrics atès que habitualment es construïen cases arrenglerades i separades per parets mitgeres.

Sant Sebastià formà part del conjunt de poblats ibèrics actius entre els segles VI aC i III aC. Amb l’arribada l’any 218 aC de Roma a la Península ibèrica, a través d’Empúries, i l’esclafament d’una revolta indígena entres els segles 197 aC i 195 aC, diversos poblats ibèrics indigets deixaren de funcionar. Entre ells s’abandonà Ullastret, considerada com la capital dels indigets. En canvi, Sant Sebastià continuà actiu i va créixer durant tot el segle II aC.

En aquells anys es documenta un creixement del poblat, ocupant tota la superfície superior de la muntanya de Sant Sebastià de la Guarda. Les darreres traces d’activitat del poblat es documenten en els primers anys del segle I aC, just en un període d’intensificació de la romanització del territori, amb la creació de ciutats romanes com Empúries i Gerunda. El poblat s’abandonà quan la fi de la cultura ibèrica s’apropava, tot i que poblats com Castell de Palamós encara perduraren unes dècades més.