Un equip de recerca de la Universitat de Girona (UdG), format per Konstantina Zerva i José A. Donaire, ha analitzat el comportament dels nòmades digitals a Barcelona per tal de conèixer el seu comportament i la relació que tenen amb la ciutat Comtal, una de les capitals mundials d’aquest fenomen.

Es tracta de professionals que treballen a distància gràcies a les tecnologies digitals i que, alhora, porten un estil de vida marcat per la mobilitat internacional. Combinen la feina amb l’experiència de viure temporalment en diferents ciutats, sovint entre la frontera de turistes i residents. Aquest estil de vida s’ha expandit arreu del món especialment després de la pandèmia, quan el teletreball es va normalitzar i va esdevenir una opció global.

L’estudi, basat en 378 enquestes realitzades entre 2023 i 2024, conclou que la ciutat actua sovint com a “estació de partida” d’aquest estil de vida, ja que més de la meitat dels enquestats hi comencen per primera vegada la seva trajectòria com a nòmades digitals. A més, els resultats mostren que els nòmades digitals que trien Barcelona són majoritàriament joves —35 anys de mitjana—, amb un alt nivell educatiu i amb una paritat de gènere gairebé perfecta, poc habitual en aquest perfil professional. Es concentren en sectors professionals d’alt valor afegit com les TIC, el màrqueting, la recerca o la creativitat.

La principal motivació per establir-se a Barcelona no és econòmica, sinó que la qualitat de vida i el clima superen de llarg el pes de les oportunitats laborals o el cost. Això situa la ciutat com una destinació de valor afegit i no com un lloc de residència per raons d’estalvi.

L’estudi destaca també que molts d’aquests professionals no són visitants ocasionals, sinó que tornen de manera recurrent i arriben a comportar-se com a “microresidents”, amb rutines de vida similars a les dels habitants locals. Els espais de coworking tenen un paper central en la seva experiència, actuant com a nodes socials i professionals.

Tot i l’alta satisfacció, aquests professionals tendeixen a ser més crítics amb aspectes com la seguretat o la neteja que els turistes, ja que experimenten la ciutat des de la quotidianitat i no només des de la perspectiva de visitant.