Els dies 14 i 15 de febrer de 2025 es van organitzar dos actes per commemorar els 300 anys de la publicació de ‘La Crusca provenzale’ d’Antoni de Bastero.
El Grup de recerca
d’Història de la Llengua i Llengua Normativa de l’Institut de Llengua
i Cultura Catalanes (ILCC) de la Universitat de Girona (UdG) ha liderat la
commemoració dels 300 anys de la publicació de La Crusca provenzale,
l’obra filològica elaborada per Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737), canonge i
sagristà major de la catedral de Girona i figura clau en els inicis dels estudis
de Filologia.
L’activitat «300 anys de Filologia a Girona. Memòria de 'La Crusca
provenzale' d’Antoni de Bastero» es va celebrar els dies 14 i 15 de
febrer de 2025, amb la col·laboració de l’ODELLEUM, l’Ajuntament de Girona, el
Museu d’Història de Girona, la Catedral de Girona, el Bisbat de Girona, el
Seminari Diocesà de Girona, així com l’Arxiu Capitular i la Biblioteca
Diocesana del Seminari de Girona.
El divendres
14 de febrer, a la sala de l’ILCC, va tenir lloc la jornada d’estudi «Els
inicis de la filologia catalana». La jornada va comptar amb la participació
d’investigadors de la UdG, com Francesc Feliu, Joaquim Maria Puigvert, Fabio
Barberini i Albert Rossich, així com experts d’altres universitats i centres de
recerca d’àmbit català i internacional: Cesc Esteve (Universitat de Barcelona),
Pere Montalat (Institut d’Estudis Catalans), Marjolaine Raguin (Université de
Toulouse II Jean Jaurès) i Zeno Verlato (Istituto del Consiglio Nazionale delle
Ricerche). Aquesta jornada tenia com a objectiu ser un punt de trobada entre
els especialistes, per recuperar els estudis entorn de la figura d’Antoni de
Bastero i contextualitzar els seus treballs filològics amb la d’altres erudits
europeus de l’època de l’Antic Règim.
El dissabte
15 de febrer, es va dur a terme la «Visita guiada a la Girona d’Antoni de
Bastero», organitzada en col·laboració amb el Museu d’Història de Girona.
L’activitat va començar amb un recorregut a càrrec de Francesc Miralpeix (UAB)
i Francesc Feliu (UdG) sobre la Girona barroca, el paper de la família Bastero
en la construcció de la façana de la catedral, el sepulcre familiar a la
capella de santa Anastàsia, l’antiga casa del sagristà major, així com una
visita al Seminari Diocesà, on es conserven part dels seus manuscrits.
En paraules
de Francesc Feliu, aquests actes han volgut servir com a recordatori de la
figura d’Antoni de Bastero i Lledó, un personatge massa desconegut entre els
gironins i entre els acadèmics. Cal saber que La Crusca
provenzale és una obra molt singular i avançada per la seva època, ja
que és semblant a algunes obres que un segle més tard es consideraran el
naixement de la filologia romànica moderna.