Un projecte coordinat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat de Girona (UdG) apunta que el treball a distància pot aportar beneficis tant per a empleats com per a ocupadors, essent considerat per l’ONU una eina important per aconseguir els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

El projecte “La necessària consolidació del treball a distància: oportunitats, desafiaments i propostes (CTD)” —finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats—, és coordinat per la professora de la UOC Irene Rovira, la qual ha dut a terme la recerca “L'estímul als ocupadors i la mitigació de la inseguretat jurídica: dos factors clau en la consolidació del treball a distància”. D’altra banda, el director de la Càtedra d'Immigració, Drets i Ciutadania de la UdG, Ferran Camas, ha desenvolupat l’estudi “No discriminació, benestar laboral i teletreball de personal estranger: tres elements clau per a la consolidació del treball a distància”.

La pandèmia va fer que el terme teletreball comencés a ressonar amb força. Durant l'estat d'alarma, segons xifres de l'Institut Nacional d'Estadística, més de la meitat dels ocupadors i ocupadores d'Espanya va oferir la possibilitat de treballar a distància i el 46,7% de la plantilla va aprofitar aquesta oportunitat. No obstant això, les dades actuals mostren que en l'actualitat menys del 8% dels empleats teletreballen, per la qual cosa, quatre anys després, aquesta modalitat laboral es troba molt per sota del seu potencial.

"La falta d'implementació generalitzada del teletreball és una realitat, malgrat que l'experiència de les persones que el van practicar durant la pandèmia va ser majoritàriament positiva", apunta Irene Ferrer.

La importància de la consolidació del teletreball

"Consolidar el teletreball aporta avantatges per a tots els actors implicats: els ocupadors, els empleats i el propi Estat. Hi ha estudis que demostren els beneficis per als ocupadors en termes econòmics i de rendibilitat. A més, l'experiència majoritària és positiva per als empleats i, quant a l'Estat, el teletreball és especialment avantatjós per complir amb l'Agenda 2030", explica Rovira.

"A tall d'exemple, en un món cada vegada més independent, complex i globalitzat, és evident que l'absència de barreres físiques que caracteritza el seu exercici permet una ampliació de les oportunitats d'aconseguir treballs dignes i de qualitat des de qualsevol lloc del planeta, així com una reducció dels costos per als ocupadors i la multiplicació de la seva capacitat d'aconseguir talent", exposa la professora de la UOC.

Els reptes per aconseguir-ho: el cas d'Espanya

Recerques prèvies fetes a escala nacional van portar a prendre consciència que, per consolidar el teletreball a Espanya, és necessari erradicar dos factors clau: la reticència dels ocupadors a oferir-lo i la inseguretat jurídica que deriva de la normativa actual.

En conseqüència, l'equip de recerca treballa actualment per identificar els motius principals que porten els ocupadors a no contemplar el treball a distància, entre els quals estima que es troba, especialment, el compliment de les obligacions que imposen els articles 11 i 12 de la Llei de treball a distància.

A més d'aportar coneixement rellevant per al disseny de polítiques públiques, l'objectiu del projecte de recerca és crear guies que serveixin de protocol per ajudar els ocupadors a complir amb les obligacions de la forma més operativa i òptima possible, i aportar coneixement necessari per identificar, aclarir i analitzar l'impacte jurídic del treball a distància de caràcter internacional.

La recerca també pretén aportar propostes normatives de reforma per a la seva correcta adequació. "Especialment, a l'efecte de garantir el respecte dels drets i el benestar dels ocupadors i treballadors, la sostenibilitat de les obligacions que es deriven i la protecció de la justícia tributària mundial", explica Rovira.

Aquesta recerca afavoreix els ODS de l'ONU: 3, Salut i benestar, i 5, Igualtat de gènere. També afavoreix els ODS 8, Treball decent i creixement econòmic, i 10, Reducció de les desigualtats. I també impacta en l'ODS 13, Acció pel clima.

Projecte PID2023-146204OB-C21 finançat per MCIU /AEI /10.13039/501100011033 / FEDER, UE.