Joan Canals Tuca, amb més de quaranta anys d’experiència laboral al sector de l’aigua, ha defensat la tesi doctoral el 21 de maig a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona.
La tesi demostra la viabilitat del procés d’alt rendiment de fangs actius per tractar aigua residual, que podria arribar a reduir el 40% del consum energètic de les depuradores urbanes.
El
consum energètic de les depuradores es podria reduir un 40% a través del procés
d’alt rendiment de fangs actius per tractar aigua residual. Així ho ha destacat
Joan Canals en la defensa de la seva tesi doctoral sobre la depuració d’aigües
residuals urbanes amb el Laboratori d’Enginyeria Química i Ambiental (LEQUIA)
de la Universitat de Girona (UdG). La defensa ha tingut lloc el 21 de maig
a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències.
L’investigador
ha estudiat l’estabilitat i l’optimització d’un tractament de fangs actius
d’alt rendiment (high rate activated sludge o HRAS). Aquest tractament de
mínim temps de residència cel·lular i hidràulica substitueix el clarificador
primari i en millora l’eficàcia. Això permet la màxima recuperació d’energia i,
conseqüentment, una reducció considerable dels costos i dels impactes
ambientals de les depuradores.
El
treball experimental es va desenvolupar a la depuradora de Montornès del Vallès
(Barcelona), operada per l’empresa GS INIMA Environment, de la qual Joan Canals
havia estat director tècnic. L’investigador va monitoritzar el funcionament
d’una planta pilot HRAS capaç de tractar 35 m3 per dia -amb
diferents cabals- i durant 497 dies, mitjançant un sistema digital. Els
paràmetres operacionals estudiats van ser l’oxigen dissolt, el potencial
d’oxidació-reducció i els cabals d’entrada, sortida i recirculació. També es va
determinar de manera contínua el contingut de sòlids en suspensió a l’influent,
al reactor biològic, a l’efluent i al flux de recirculació. Finalment, es varen
realitzar simulacions del procés per avaluar-ne la robustesa i escalabilitat.
Els
resultats obtinguts s’han publicat en revistes d’alt impacte i demostren que
l'HRAS pot ser un procés eficient i estable, amb una alta capacitat
d’eliminació de contaminants i un baix consum d’energia. Si es dugués a terme
un procés HRAS juntament amb un procés d’oxidació anaeròbia de l’amoni (anammox)
a la línia de retorn, es podria arribar a reduir el 40% del consum
d’electricitat i el 34% del volum dels reactors d’una depuradora d’aigües
residuals urbanes. Això només comportaria incrementar en un 11% el volum del
reactor de la digestió anaeròbia (a causa de l’augment de la generació de
biogàs). Unes xifres significatives que encoratgen el grup de recerca a continuar
treballant en aquesta línia per escalar el procés i implementar-lo a escala
real.
Una vida dedicada al tractament d’aigües
Des
que Joan Canals va completar els seus estudis d’enginyeria industrial a
l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona el 1974, la seva carrera
professional ha estat dedicada plenament al tractament de l’aigua. Aquest
bagatge i la seva curiositat com a científic van ser els detonants per iniciar
el 2021 una tesi doctoral sobre la depuració d’aigües residuals urbanes al grup
de recerca LEQUIA de la UdG.
La
tesi, defensada el 21 de maig a la Facultat de Ciències, ha estat dirigida per
Hèctor Monclús Sales, Maria Martín Sánchez i Alba Cabrera Codony, investigadors
del grup de recerca LEQUIA de la UdG. El treball experimental es va dur a terme
en el marc d’un projecte de R+D industrial de l’empresa GS INIMA Environment
cofinançat pel CDTI.