L’Equip de Recerca en Infància, Adolescència, Drets dels Infants i la seva Qualitat de Vida (ERIDIQV) de l’Institut de Recerca sobre la Qualitat de Vida de la Universitat de Girona (UdG) ha fet públics els resultats del projecte Children’s Worlds COVID-19, segons el qual el 14,9 % dels infants enquestats es van sentir sols durant el confinament.

El projecte Children’s Worlds COVID-19 conté dues fases. En la primera fase s’ha estudiat el benestar d’infants i adolescents durant el confinament i la pandèmia a partir d’enquestes a 702 infants i adolescents d’entre 9 i 14 anys. Les enquestes s’han realitzat entre els mesos de maig i agost de 2021 als municipis de Girona, Salt, Quart, Calonge-Sant Antoni, Vilablareix, Vilajuïga i Llançà, i s’han vehiculat a través de set escoles d’educació primària, dos instituts, un centre educatiu que inclou primària i secundària, i quatre casals d'estiu.

La segona fase ha recollit la veu d’infants i adolescents sobre l’impacte de la pandèmia, un any després de recollir dades mitjançant les enquestes. Hi ha participat alumnat de 5è i 6è de primària i de 1r d’ESO (10-13 anys) de cinc escoles i dos instituts, ubicats en contextos socials i econòmics diversos de Girona, Vilajuïga, Calonge - Sant Antoni i Sant Feliu de Guíxols. Entre febrer i juny de 2022 s’han dut a terme grups de discussió seguint les directrius del projecte Children's Worlds. En total, s’han creat set grups presencials a l'escola o institut per reflexionar sobre les vivències i sentiments durant la pandèmia, les activitats realitzades durant aquest període, els canvis en les relacions interpersonals, i sobre recomanacions que infants i adolescents farien als adults en cas d’una nova pandèmia.

Fase 1: La situació d’infants i adolescents durant la pandèmia

Els resultats de l’estudi mostren que abans del coronavirus els infants se sentien més feliços i satisfets amb les seves vides en relació amb com passaven el temps i amb les coses que solien aprendre a l'escola o institut. Un 14,9 % (d'acord i molt d'acord) dels infants afirmen que es van sentir sols durant el confinament. Tot i que l’ús de les videotrucades, les trucades i les xarxes socials (WhatsApp, Instagram...) els va permetre mantenir el contacte amb les amistats, una majoria manifestava que les trobava a faltar i volia tornar a l’escola. Una quarta part dels infants i adolescents (26,3 %) considerava que a casa no s’escoltava la seva opinió sobre el coronavirus. Aquesta dada reflecteix que sentien que no tenien veu a casa o no se’ls prenia seriosament.

Les dades confirmen que professorat i progenitors o cuidadors van donar suport a l’aprenentatge dels infants i adolescents. Tot i això, una part va percebre poc suport de les persones més properes. D’altra banda, globalment, la percepció de seguretat dels infants en relació amb els diferents contextos de la seva vida (família, escola, barri o amics) va ser força elevada.

La principal font d’informació dels infants sobre el coronavirus van ser les notícies i un 41,5 % d’aquests considerava que moltes d’aquestes notícies eren poc fiables. Si bé un 1,3 % va informar que no va tenir accés a Internet i un 4,8 % no va poder accedir-hi mai durant un dia sencer, bona part dels infants i adolescents van poder seguir les classes en línia durant el tancament de les escoles.

“Malgrat que aquests resultats no són estrictament extrapolables per les característiques de la mostra, tot fa pensar que la majoria d'infants i adolescents de Catalunya va patir una disminució important de la satisfacció amb la vida en general i en molts dels seus àmbits”, afirma la coordinadora de l’estudi, Mònica González-Carrasco.

Fase 2: Com estaven infants i adolescents un any després?

Les dades obtingudes a través de grups de discussió han permès l’equip científic focalitzar l’atenció en aquells aspectes que un grup reduït d’infants i adolescents han cregut importants sobre la seva vida durant el confinament i la pandèmia. Malgrat l’existència de factors que en aquell moment van impactar negativament en el seu benestar, “un any després, aquests infants i adolescents han estat capaços de posar en valor els aspectes positius de l’experiència i la seva manera de fer-hi front”, afirma el coordinador de l’estudi, Ferran Casas.

D’acord amb els resultats d’aquesta fase de l’estudi, infants i adolescents van explicar que havien experimentat emocions contradictòries durant la pandèmia. Al principi, ho van trobar divertit perquè tenien més temps lliure però, a mesura que passaven els dies, van sorgir sentiments desagradables com l'avorriment, la tristesa i la solitud. Els preocupava el risc de contagi d'altres membres de la família, especialment, dels de més edat.

Els resultats recullen que infants i adolescents van tenir dificultats per acostumar-se a les mesures de seguretat, com ara l'ús de mascaretes o la prohibició de sortir a l'aire lliure. Durant el confinament, s'hi van adaptar fent activitats amb la família i en solitari, algunes de les quals no les havien fet mai abans. Les realitzaven amb l’objectiu de mantenir-se ocupats, per no avorrir-se, per no preocupar-se i per relaxar-se.

La comunicació amb familiars no convivents es va mantenir principalment a través de videoconferències i, amb les amistats, a través de videojocs en línia. Les persones enquestades destaquen els canvis en les relacions: els vincles amb la família es van enfortir, però es va experimentar distanciament amb la família extensa. Amb els veïns i veïnes, les relacions es van reforçar si a priori ja n'hi havia, i no se'n van establir de noves. Alguns vincles amb les amistats es van mantenir, altres es van enfortir per la reducció dels grups de classe presencials i en altres casos es van canviar d'amistats, cosa que es va viure de manera positiva. Les persones participants no van informar sobre casos d'assetjament escolar.

Infants i adolescents van mostrar insatisfacció amb la docència virtual durant la pandèmia: van destacar els problemes de bretxa digital i la gestió dels grups, així com una pèrdua de proximitat amb els docents. L'objectiu principal del contacte amb el professorat era parlar de l'experiència viscuda. Pel que fa a les tasques, en general, no hi trobaven un objectiu concret.

Les persones entrevistades van demanar ser escoltades i compreses pels adults, i van reclamar més temps a l'aire lliure i informació adequada a la seva edat sobre la pandèmia, i sense sensacionalisme, així com mantenir el temps de qualitat i activitats amb la família.