La troballa s’ha presentat el 8 de febrer en roda de premsa a la Casa de l’Almoina (Museu Diocesà de Barcelona). Hi han participat el degà de la Catedral de Barcelona, Santiago Bueno; el conservador de patrimoni i arxiver, Robert Baró; la conservadora i restauradora, Ana Ordóñez, i els investigadors de literatura medieval de la UdG Miriam Cabré i Sadurní Martí, especialistes en la transmissió manuscrita de la poesia occitana i catalana medievals. 

L’Arxiu de la Catedral de Barcelona ha descobert un important fragment de cançoner trobadoresc de la primera meitat del segle XIV entre els seus fons. El fragment, format per 13 fulls amb 17 poemes, suposa la descoberta més rellevant d’un manuscrit medieval amb poesia dels trobadors dels darrers 100 anys.

La troballa s’afegeix a altres manuscrits localitzats a les biblioteques europees al llarg del segle XX. Després de les troballes dels cançoners Gil i el dels Comtes d’Urgell, fa més d’un segle, s’han trobat alguns fragments de cançoners, però cap amb aquest nombre de fulls conservats i peces copiades.

L’Arxiu de la Catedral de Barcelona va descobrir aquest cançoner el març de 2023. El seu estudi és a càrrec dels professors de literatura medieval de la Universitat de Girona, Miriam Cabré i Sadurní Martí, especialistes en la transmissió manuscrita de la poesia occitana i catalana medievals.

Segons els investigadors, que han suggerit donar-li el nom de ‘Fragment trobadoresc de la Catedral de Barcelona’, amb les inicials Bc, aquest cançoner “aporta una nova peça, molt interessant, al trencaclosques de la circulació medieval de la lírica trobadoresca en terres catalanes i de la relació cultural entre la corona d’Aragó i Occitània”. 

La troballa permet definir millor la manera com es copiava i es llegia la lírica dels trobadors a Catalunya. A més, pel model d’escriptura, sembla que s’hauria escrit a la cancelleria reial o per mà d’algun copista que s’hi havia format. Aquest element és una pista per definir en quins cercles circulava aquesta poesia i identificar les circumstàncies en què fou escrita. 

En aquest sentit, destaca la gran semblança tant pel disseny com per la presentació amb el fragment català Mh (avui a la Real Academia de la Historia de Madrid), de 4 fulls amb 6 poemes. Entre tots dos comença a ser possible pensar que la manera "catalana" de dissenyar els manuscrits de lírica ja ve d'antic. 

Pel que fa a la temàtica, a diferència de la major part dels poemes trobadorescos, s’allunya de la tradicional imatge de l’amor i la cortesia. Segons l’estudi preliminar, aquest fragment contindria dues seccions d'una antologia poètica, de les quals la primera i més extensa està dedicada a Peire Cardenal (1180 – 1278), un trobador conegut per la seva poesia anticlerical i les crítiques a la situació politicosocial a Occitània.

Detall dels continguts del fragment trobadoresc 

El fons de l’ACB

Aplegant documentació de forma continuada des del segle IX, l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona és un dels més rics en documentació medieval de tota Europa. S’hi conserva i es gestiona tota la documentació produïda per la Catedral i el Capítol, entre altres institucions, amb algunes sèries generades al segle XIV que encara avui dia tenen continuïtat. Els fons de l’Arxiu són diversos, amb documentació de tot tipus: s’hi conserven més de 40.000 pergamins, 257 còdexs i més de 12.000 volums i lligalls. S’hi pot trobar des de documentació econòmica i litúrgica de la Catedral, fins a documentació notarial amb transaccions d’arreu del territori del pla de Barcelona. Actualment, resten encara pendents de catalogar un 20% dels documents, producte del desendreçament que van suposar les desamortitzacions i la Guerra Civil espanyola.