Els neutrins són una peça clau per saber com es va originar l’univers i tenir informació sobre alguns fenòmens astrofísics com la formació d'una supernova. Tot i ser la segona partícula més abundant de la natura, és extremadament difícil de detectar. Els neutrins no tenen càrrega elèctrica, tenen una massa gairebé nul·la, i no es poden veure de forma directa; per això són coneguts com la “partícula fantasma”.

Habitualment, travessen la matèria sense deixar rastre, però de vegades els neutrins col·lisionen amb la matèria i es produeix una ràfega de llum blava, anomenada “llum de Cherenkov”, que uns fotosensors ultrasensibles (una mena de bombeta gegant, de mig metre de diàmetre ), són capaços d'observar.

Pel que fa a l’experiment, un equip hispanojaponès realitza en aquests moments una campanya de tres setmanes per testar la viabilitat de dos tipus de cobertes protectores dels fotosensors, de fabricació espanyola, per millorar la detecció segura dels neutrins. L'equip que treballa en aquesta campanya està format per 12 científics i tècnics procedents del Donostia International Physics Center (DIPC), del grup AMADE de la Universitat de Girona, i de l'Institut de Recerca de Raigs Còsmics de la Universitat de Tòquio; a més de membres del Laboratori Subterrani de Canfranc (LSC), el qual coordina el consorci espanyol HK.

Durant aquests experiments, a bord del vaixell oceanogràfic B/O SOCIB, l'equip pretén replicar a la badia de Palma les condicions que els fotosensors tindran a Hyper-Kamiokande , actualment en construcció. Aquesta instal·lació japonesa, a 600 metres de profunditat a la mina de Kamioka, comptarà amb un tanc de 71 metres d'alçada i 68 d'amplada amb forma de tambor, una capacitat per a 260.000 tones d'aigua ultrapura, i estarà recobert amb 20.000 fotosensors d'alta sensibilitat per detectar neutrins provinents de qualsevol part de la nostra galàxia, inclosos els generats a l'accelerador J-PARC, ubicat a uns 300 km.

L'Institut de Recerca de Raigs Còsmics de la Universitat de Tòquio és el soci que lidera el projecte al Japó. El consorci Hyper-Kamiokande espanyol, coordinat pel LSC, està format per nou institucions: el Centre d'Astropartícules i Física d'Altes Energies (CAPA) de la Universitat de Saragossa, el Centre Internacional de Física de Donostia ( DIPC), l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE), la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), la Universitat de Girona (AMADE-UdG), la Universitat d'Oviedo (UO), la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC).

Aquesta recerca es realitza a través d'un acord de col·laboració amb el laboratori de Canfranc, a través de la xarxa nacional d'Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS), de la qual forma part. L'LSC, que pertany a la xarxa nacional d'Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS), és un consorci creat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el Govern d'Aragó i la Universitat de Saragossa.