Un estudi realitzat per investigadores de la UdG ha analitzat la prevalença en 2.515 joves de 18 a 35 anys, abans, durant i després del confinament. El percentatge de prevalença al grup d'edat de 18 a 24 anys va ser el doble de l'observat al grup de 30 a 35. El confinament va reduir l'assetjament presencial, i aquestes conductes es van traslladar a l'entorn digital.
Les dones joves amb orientació no heterosexual i amb feina són les principals víctimes de l'assetjament sexual i, en l'època de confinament motivat per la pandèmia de la COVID-19, aquest s'ha traslladat dels espais públics a l'entorn digital. Així ho evidencia un estudi fet per investigadores del grup de recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) de la Universitat de Girona (UdG), amb la col·laboració de l'Escola de Salut Pública del ISCIII i la Universitat d’Alacant. Aquest equip ha treballat col·laborativament en el marc del grup en Epidemiologia i Salut Pública de CIBERESP.
El treball, publicat a la revista científica BMC Public Health, ha realitzat 2.515 entrevistes a homes i dones de 18 a 35 anys, residents a l’Estat espanyol, entre el 15 i el 28 d'octubre del 2020 a través de l'Enquesta Violència Sexual a Joves. L'objectiu era analitzar la prevalença i els factors associats a l'assetjament sexual diferenciant els períodes d’abans, durant i després del confinament. Com a factors associats, s’han tingut en compte variables sociodemogràfiques, d’atracció sexual i de relació de parella, el país de naixement, haver tingut una feina remunerada o no en els darrers 12 mesos, el nivell d’estudis, l’orientació sexual, l’edat i el sexe.
Els resultats indiquen que les dones tenien gairebé el doble de possibilitats que els homes de patir assetjament sexual (49 % davant del 22,2 %) i entre homes i dones heterosexuals, la prevalença estimada (31,5 %) va ser inferior a l'observada entre bisexuals (53 %), gais (39,2 %) i lesbianes (34,6 %).
El percentatge de prevalença al grup d'edat de 18 a 24 anys va ser el doble de l'observat al grup de 30 a 35. Durant el confinament, l'assetjament a través de canals digitals va augmentar (32,6 % davant del 16,5 % i 17,8 % abans i després d'aquest període, respectivament) i va disminuir en espais públics (22,9 % davant del 63,4 % i 54,4 % abans i després el confinament).
Segons expliquen les investigadores, “els resultats indiquen que l'assetjament sexual és una manifestació de poder que posa principalment en desavantatge les dones més joves, les no heterosexuals i les que tenen o han tingut una feina remunerada durant els darrers 12 mesos. Així mateix, pateixen més assetjament aquelles persones que no conviuen en parella o que mai no l'han tinguda”.
El treball posa de relleu que l'assetjament sexual abans i després del confinament té lloc, majoritàriament, fora de l'àmbit de la llar, com en l'àmbit laboral o acadèmic, i en entorns públics. El tancament temporal d'aquests espais com a mesura de fre a l'avenç del coronavirus va impedir l'assetjament presencial i aquest tipus de conductes es van traslladar a l'entorn digital.
Una de cada dues dones a la UE ha experimentat assetjament sexual
Les autores també indiquen que "la rellevància d’aquest estudi està més que justificada i encara més sabent que els resultats de l’enquesta europea sobre la violència contra les dones indiquen que una de cada dues dones (55 %) a la UE ha experimentat assetjament sexual almenys una vegada des dels 15 anys, i que una de cada cinc dones (21 %) n’ha patit durant l’any anterior a l’enquesta”.
Per a les investigadores, “queda un llarg camí per recórrer, perquè encara hi ha discriminació basada en el gènere, orientació sexual o edat de les persones sustentada en relacions de poder que no respecten la igualtat d'oportunitats”. “Per això, els nostres estudis són necessaris perquè poden ajudar a dissenyar polítiques preventives que es poden aplicar en adolescents i joves”, conclouen.
Article de referència: Prevalence of sexual harassment among young Spaniards before, during, and after the COVID-19 lockdown period in Spain
Laura Vall-Llosera Casanovas, Laura Serra, Carme Saurina Canals, Belén Sanz-Barbero, Carmen Vives-Cases, Maria José López, Laura Otero-García, Gloria Pérez & Gemma Renart-Vicens, BMC Public Health volume 22. Article number: 1888 (2022) - https://bmcpublichealth.biomedcentral.com/articles/10.1186/s12889-022-14264-9