Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Universitat de Girona

Unes obres posen al descobert una capella gòtica del segle XIV

La UdG ha dut a terme recentment unes obres d’adequació de l’exterior de l’absis de l’església de Sant Domènec, l’Aula Magna Modest Prats de la Universitat, així com una intervenció arqueològica preventiva a les ruïnes adossades.

L'excavació, dirigida per l’arqueòleg i professor de la UdG Jordi Sagrera, ha permès identificar les restes d'una antiga capella gòtica, “de vers el segle XIV”, del convent dominic. Segons Sagrera, “la intervenció arqueològica ha palesat l'alt valor patrimonial i històric de les ruïnes  intervingudes ja que conserven bona part de l'estructura original”. 

La intervenció en aquest espai s’emmarca en el conveni de col·laboració, signat el setembre passat, amb la Direcció General de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Bancària Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona “la Caixa”, pel qual es destina una dotació de 300.000 € a la rehabilitació de façanes i la zona de l’absis de l’Aula Magna Modest Prats de la UdG. Amb l’estudi de l’espai es podrà concretar, més endavant, el projecte de rehabilitació i les  intervencions que s’hi faran.

La capella gòtica

La capella, de planta rectangular, era un cos afegit a la capçalera de l'església de Sant Domènec amb la qual es comunicava per mitjà d'una porta conservada a l'antic presbiteri.  Disposava d'una nau interior de tester pla i dos arcs diafragmàtics apuntats (se’n conserva un de sencer), que havien de suportar un sostre de bigues i posts i una coberta de teulada a doble vessant amb carener central.

La zona del presbiteri, que s'ha localitzat a llevant, estava lleugerament enlairat respecte de la resta de la nau amb dos graons correguts, i tenia un paviment de cairons col·locats en diagonal tot envoltant l'altar. 

El paviment  de la nau, en canvi, era una capa senzilla de morter de calç lliscat amb refaccions de cairons. L'estat de conservació d’aquest terra era més precari atès que havia estat agredit per conduccions i desguassos posteriors, especialment, a partir de l’exclaustració del convent el 1822 que va facilitar, pocs anys després, que es convertís en caserna militar, i que aquest espai es destinés a les latrines de la tropa. L'adequació va causar desperfectes a l'obra medieval amb l'obertura de finestres i la construcció de latrines, desguassos, clavegueres i fosses sèptiques. 

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.