Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Universitat de Girona

Descoberta una important traducció d’obres del poeta barroc Francesc Fontanella

El professor de la UdG Albert Rossich ha obtingut, amb aquesta troballa, la primera evidència d’una representació del teatre de Fontanella. Fins a la data d’avui, no hi havia cap documentació ni testimoni que permetés assegurar que l’obra de l’autor s’hagués dut a escena abans del segle XX.

L’investigador de Universitat de Girona (UdG) Albert Rossich ha identificat una important traducció al castellà de dues obres de teatre i tres poesies del poeta i dramaturg barroc Francesc Fontanella (Barcelona, 1622 – Perpinyà, 1681). Les traduccions consten en un imprès de cent pàgines conservat a la Biblioteca de la Universidad de Sevilla, el qual relata una de les festes celebrades amb motiu del casament de Carles de Borbó –rei de Nàpols i Sicília i futur Carles III d'Espanya– i Maria Amàlia de Saxònia, l’any 1738 a Madrid.

El volum està format per dues parts. A la primera part hi consten tres composicions en vers inspirades en poemes de Francesc Fontanella. Els textos no en són traduccions exactes, sinó que estan adaptats al context de les celebracions al qual es dediquen, i es creu que devien repartir-se entre els assistents. A la segona part hi apareixen les traduccions de la Tragicomèdia d’Amor, Firmesa i Porfia i Lo Desengany, les dues peces teatrals més destacades de l’escriptor barceloní, que es van representar durant les festes. Ara bé, la portada de l’imprès especifica que eren obres “compuestas por un ingenio”, de manera que es van publicar anònimament, sense indicar que eren de Fontanella. Això explica que hagin trigat tant a ser descobertes.


L’interès de la troballa
Francesc Fontanella havia escrit les dues obres, durant la Guerra dels Segadors, entre 1640 i 1652. En aquell temps, l’autor vivia a Barcelona i participava activament de la vida cultural de la ciutat. Tot fa pensar que aquestes obres es devien portar a escena en aquell primer moment, en alguna casa privada. Malgrat tot, de moment no se n’ha trobat cap prova, de manera que la traducció descoberta ara és la primera referència coneguda d’una representació del teatre de Fontanella. No es té constància que cap de les dues obres es tornés a representar en català fins al muntatge de El Desengany que es va fer al Teatre Romea l’estiu de 1992 (precisament, en una adaptació realitzada per Albert Rossich).

L’imprès descobert ara també és el primer cas documentat en època barroca (segles XVII i XVIII)  de la representació fora del propi domini lingüístic d’una obra de teatre originalment escrita en català. El fet que les peces de Fontanella s’arribessin a representar a Madrid i en un ambient cortesà capgira el discurs historiogràfic que tradicionalment ha vist en el Barroc un període en el qual la literatura catalana era totalment subordinada a la literatura castellana. També contradiu el tòpic que era una literatura tan sols destinada a un públic poc cultivat.

Segons els investigadors implicats en aquesta troballa, un altre aspecte interesant de la traducció són les diverses notes sobre l’escenografia i la posada en escena, que expliquen amb molts detalls com es va dur a terme la representació i aporten nous coneixements sobre la dramatúrgia de l’època.


Un traductor que es volia guanyar el favor de la monarquia?
La traducció presenta una gran qualitat literària. En general, el traductor és molt fidel a l’original de Fontanella, però va canviar alguns passatges dels textos per adaptar-los a l’esdeveniment en el qual s’havien de representar. Això s’observa en detalls com que els poemes preliminars inclouen els noms dels nuvis o que, dins les obres teatrals, totes les referències geogràfiques a Catalunya han estat substituïdes per d’altres d’espanyoles. Per exemple, el Besòs i el Llobregat passen a ser el Tajo i el Manzanares.

El també investigador de la UdG Pep Valsalobre apunta la hipòtesi que l’autor de la traducció podria ser el poeta i religiós Agustí Eura (Barcelona, 1684 – Ourense, 1763), que en aquells anys era a Madrid i que anteriorment havia realitzat una còpia de l’obra completa de Fontanella. En tractar-se d’una representació destinada a celebrar el casament d’un fill de Felip V, la traducció podria ser un intent d’Eura de guanyar-se el favor de la monarquia, en el marc de les gestions que li servirien per acabar obtenint el bisbat d’Ourense.


400 anys del naixement d’un clàssic
Rossich i Valsalobre donaran a conèixer properament els detalls de la traducció en un article acadèmic, i també en preparen una edició per al 2023 que servirà per difondre les obres de Fontanella entre el públic espanyol. La descoberta s’ha produït durant els treballs per al segon volum de la Història de les Arts escèniques catalanes, que Rossich acaba de redactar per a l'Institut del Teatre de Barcelona. Coincideix, també, amb la preparació de l’edició catalana de les dues obres a cura dels dos investigadors, que es publicarà en una coneguda editorial a finals d’aquest any.

La notícia arriba en un moment especialment oportú, ja que el 23 de desembre d’aquest 2022 es compleix el quart centenari del naixement de Fontanella. Es preveu que l’efemèride coincidirà amb la culminació de l’edició crítica de l’obra completa de l’autor, que des de l’any 2013 està realitzant Nise, el Grup de Recerca en Literatura Catalana de l’Edat Moderna de la UdG de la Universitat de Girona, que està encapçalat pels dos investigadors.


Fontanella, dramaturg català del Barroc

Francesc Fontanella (Barcelona, 1622 – Perpinyà, 1681) va ser el poeta i dramaturg en llengua catalana més important del Barroc. La seva obra és de caràcter culte i, tot i que s’emmiralla en la tradició clàssica i recull la influència dels principals autors espanyols del Siglo de Oro, així com d’autors italians i francesos, presenta importants elements innovadors i es caracteritza per reflectir sovint els avatars de la vida i l’entorn social del seu autor. Consta d’unes tres-centes poesies que es poden classificar dins els principals subgèneres de l’època (amorosa, satírica, política i religiosa) i de dues obres de teatre en vers, la Tragicomèdia d’Amor, Firmesa i Porfia i Lo Desengany.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.