Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 30 anys
Tancar
Menú

Universitat de Girona

Un estudi identifica impactes severs de la nàutica recreativa en hàbitats de la Mediterrània

Un treball científic del grup de recerca SeaHealth avalua els impactes de la nàutica recreativa en àrees marines protegides i proposa recomanacions per a què aquesta pràctica sigui més sostenible. S’han detectat problemàtiques greus com danys en hàbitats fràgils i contaminació acústica i de les aigües, sobretot per part dels megaiots, les embarcacions de lloguer i les motos aquàtiques.

La nàutica recreativa és un sector en creixement. Fins i tot, durant la pandèmia actual, la venda d’embarcacions ha augmentat i cada cop són més les barques de lleure que naveguen en aigües mediterrànies. Investigadors del grup de recerca SeaHealth de la Universitat de Girona (UdG) Arnau Carreño i Josep Lloret han identificat impactes greus que aquesta pràctica provoca en el medi marí, principalment, els danys en hàbitats fràgils, la contaminació causada pels motors, la toxicitat de les pintures de les embarcacions i el desplaçament d’espècies autòctones.

En un article publicat recentment prestigiosa revista científica Ocean & Coastal Management, els científics plantegen la problemàtica de la nàutica recreativa a la Mediterrània des d’un punt de vista global. L’estudi valora els impactes ecològics, econòmics i socials a les Àrees Marines Protegides (AMPs) de la Mediterrània, com ara Portofino (Itàlia), Cabrera (Illes Balears), Port-Cros (França) i el Parc Natural de Cap de Creus.

L’equip científic de la UdG ha classificat en tres nivells –fort, moderat i lleu– els impactes de la nàutica recreativa. Els biòlegs marins han tingut en compte criteris com la severitat i l’abast de l’impacte, la reversibilitat dels danys o, entre d’altres, la dificultat per implementar mesures per mitigar els efectes causats.

Impactes forts, moderats i lleus
Els impactes més significatius provocats per la nàutica d’esbarjo són els danys que es generen en hàbitats fràgils, com les praderies de Posidònia, a l’hora de fondejar. Els científics també han classificat com a impactes forts la contaminació acústica i de l’aigua, provocada pels motors de les embarcacions quan es troben al mar en excés i, també, per la velocitat amb què naveguen.

Les pintures antifouling –que eviten que organismes de fauna i flora marina s’incrustin al casc de l’embarcació i permeten que aquesta es desplaci amb més facilitat i consumeixi menys combustible– es van dissolent lentament a l’aigua del mar i són “altament tòxiques i nocives per al medi ambient i la salut de les persones”, segons detalla l’estudi. Finalment, els científics mostren la seva preocupació pel transport i dispersió d’espècies exòtiques, les quals substitueixen les autòctones. Aquest fenomen es produeix quan algunes espècies invasores, com ara l’alga Caulerpa taxifolia, queden incrustades a les àncores de les barques, es desplacen així fins a un punt nou i el colonitzen.

Dins els impactes classificats com a moderats, els científics han identificat vessaments accidentals de combustible, oli de motor i aigües grises, que contribueixen a la contaminació del mar. En aquesta categoria, l’estudi també hi inclou la col·lisió amb animals marins com cetacis, tortugues i peixos com taurons o el peix lluna.

Els impactes lleus comprenen el vessament d’aigües negres, l’abocament de brossa al mar, i la resuspensió de sediments atès pel pas continu d’embarcacions per fons sorrencs o fangosos. Aquests factors contribueixen a la contaminació i a l’augment de la terbolesa de l’aigua. Finalment, l’equip científic té en compte la problemàtica que implica l’alimentació d’animals marins des de les barques així com els inconvenients que suposa la il·luminació artificial dels ‘megaiots’ (embarcacions de lleure superiors a 24m d’eslora), que poden desorientar els animals i alterar el seu comportament.

Els investigadors subratllen que “és preocupant la creixent aparició d’embarcacions de lloguer dins les àrees marines protegides”. “Moltes d’aquestes embarcacions no requereixen llicència de navegació, fet que augmenta el risc de danys ambientals per la inexperiència dels tripulants com, per exemple, no ancorar correctament”, detalla Josep Lloret.

Arnau Carreño remarca que els resultats conclouen que els impactes ecològics de la nàutica recreativa “són molt variats”: afecten diversos àmbits (aire, qualitat de l’aigua del mar i el fons marí) i diferents grups d’animals i plantes marines (mamífers marins, tortugues marines, peixos, invertebrats, praderies de fanerògames marines, etcètera).

Per una gestió sostenible
L’estudi ha revisat més de 150 estudis i informes sobre els impactes ecològics de la nàutica recreativa a la Mediterrània; i, també, en altres punts del món com el Bàltic, Florida o Austràlia, on les embarcacions de lleure es troben molt esteses. A més, s’han entrevistat gestors d’AMPs d’Espanya, França, Itàlia i Eslovènia. Amb els impactes observats i tota aquesta informació recollida, els investigadors de la UdG proposen recomanacions destinades a gestors d’AMPs, a les empreses del sector de la nàutica recreativa i als usuaris per evitar o minimitzar els danys ambientals de la nàutica recreativa.

En l’actualitat, la gestió de la nàutica d’esbarjo és “insuficient” en moltes AMPs, segons els científics. Només algunes estableixen permisos de navegació, limitacions per fondejar, regulació de la velocitat o restriccions a l’accés de megaiots. A l’AMP de Portofino (Itàlia), les embarcacions només poden fondejar en zones sorrenques delimitades o bé en boies ecològiques, la velocitat està limitada i l’entrada de ‘megaiots’ és prohibida. A l’AMP de Cabrera (Illes Balears) hi ha establerts permisos de navegació i d’amarrament a les boies en funció de l’eslora del vaixell. El fondeig i la velocitat també estan limitats a l’AMP de Port-Cros (França).

Els investigadors de la UdG recomanen dotar de boies ecològiques a les àrees amb hàbitats sensibles i altament diversos –praderies de Posidònia, per exemple– per evitar el fondeig de les embarcacions en aquestes zones. En aquests sentit, les praderies de Posidònia estan protegides per normativa europea i cap vaixell hauria d’ancorar sobre aquest tipus de fons, independentment del seu estat de conservació.

Els experts indiquen que cal regular la velocitat dins les àrees protegides i fomentar la navegació a vela, a rem o amb motor elèctric. “Així mateix, caldria contemplar la prohibició de la navegació de determinades embarcacions com les motos aquàtiques, les embarcacions de lloguer sense llicència i els ‘megaiots’, tenint en compte els majors riscos ambientals que s’associen a aquest tipus d’embarcacions a les àrees protegides”, manifesta el biòleg del grup SeaHealth, Josep Lloret. “Encara queda mar per navegar per fer que la nàutica recreativa sigui sostenible en àrees com el Parc Natural de Cap de Creus”, lamenta. “En aquest parc natural, la Generalitat està redactant un nou pla rector d’ús i gestió que esperem que contempli tots els impactes ambientals descrits en el nostre estudi, i que s’adoptin mesures de gestió i regulació en línia al que estan fent altres AMPs com Portofino, Port-Cros o Cabrera i que, en el futur, tothom pugui continuar gaudint d’aquestes joies marines”, afegeix Lloret.

Els resultats d’aquest estudi formen part del projecte PHAROS4MPAS, desenvolupat amb fons europeus i ja finalitzat; i també s’inclouen a la tesi doctoral de l’investigador en formació Arnau Carreño, finançada per l’Ajuntament de Tossa de Mar i la Càtedra Oceans i Salut Humana.

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.