Investigadors del Grup de recerca en Ecologia aquàtica continental han modelat la distribució de 16 espècies de peixos a tota la conca de l’Ebre i la seva resposta futura al canvi climàtic
Investigadors del Grup de recerca en Ecologia aquàtica continental (GRECO) de la Universitat de Girona (UdG) i del Leibniz-Institute of Freshwater Ecology and Inland Fisheries (IGB) de Berlín (Alemanya) han modelat la distribució actual i futura de 16 espècies de peixos a tota la conca del riu Ebre mitjançant diversos escenaris i algoritmes. Els resultats mostren que la majoria d’espècies es desplaçaran, si poden, riu amunt però el canvi climàtic afavorirà sobretot espècies introduïdes com la gambúsia (Gambusia holbrooki), el silur (Silurus glanis) i la carpa (Cyprinus carpio).
L’investigador postdoctoral Johannes Radinger i el catedràtic d’ecologia Emili García-Berthou, tots dos membres de l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la UdG, són els autors de l’estudi que s’acaba de publicar a la prestigiosa revista Global Change Biology. Els científics també mostren que la pèrdua d'espècies autòctones, l’augment d'espècies introduïdes invasores i per tant els canvis de biodiversitat més pronunciats s'esperen especialment a la part baixa i mitjana dels afluents més grans del riu Ebre. La proporció d’hàbitats adequats al riu Ebre que seran inaccessibles a causa dels embassaments i altres barreres segurament augmentarà en els escenaris climàtics futurs.
Canvi climàtic i fragmentació a rius
El canvi climàtic afecta els peixos de riu i altres animals a través de canvis en la temperatura, els règims hídrics i de sediments i la qualitat de l’aigua i, per tant, provoca canvis en la disponibilitat d’hàbitat. El fet que les espècies siguin capaces de seguir el canvi global depèn de les seves respostes específiques a les condicions climàtiques, però pot estar limitat per barreres com les rescloses i els embassaments que alteren la connectivitat dels rius. Se sap poc sobre la interacció entre el canvi climàtic i la fragmentació dels rius i sobre com les barreres poden impedir que les espècies autòctones ajustin la seva distribució i poden limitar la dispersió de les espècies exòtiques.
“El riu Ebre proporciona un cas únic d’estudi, especialment vulnerable i amenaçat pel canvi climàtic, per les més de 300 preses que té i per diverses invasions d’espècies en curs. L’Ebre i la península Ibérica en general tenen nombroses espècies endèmiques de peixos, de les quals moltes estan amenaçades i en declivi, mentre que al llarg del segle passat s’han introduït diverses espècies exòtiques i han esdevingut cada vegada més dominants, sobretot a la part baixa dels rius”, ha dit Emili García-Berthou, catedràtic de la Universitat de Girona i coautor de l’estudi.
"Una qüestió important és que les barreres afecten negativament les espècies autòctones i poden dificultar l’adaptació de la seva distribució en resposta al canvi climàtic", ha dit Johannes Radinger, autor principal de l'estudi i actualment investigador de l'IGB. “La potencial limitació de la dispersió activa d’espècies exòtiques per part de les barreres no hauria d’amagar els múltiples efectes perjudicials dels embassaments sobre els peixos. De fet, l'establiment d’espècies introduïdes sovint es veu facilitat per les condicions alterades de cabal i d’hàbitat que resulten de la construcció d’embassaments als rius”.
Els autors conclouen que la conservació efectiva dels peixos al riu Ebre s’hauria de centrar en la restauració d’hàbitats i el règim natural de cabal, en la millora de la connectivitat per les espècies autòctones i en el control d’espècies exòtiques, en particular la prevenció de noves introduccions.
Aquesta investigació ha estat finançada pel projecte BiodivERsA ODYSSEUS, el Ministeri de Ciència i Innovació i la Generalitat de Catalunya.