Del 25 al 27 de setembre de 2026, Portbou acollirà el XVIII Col·loqui Internacional Walter Benjamin, una cita plenament consolidada en l’àmbit del pensament crític i la memòria democràtica que enguany porta per títol “El dret a tenir drets. Hannah Arendt en el món d’avui”.

Durant tres dies, el municipi fronterer esdevindrà un espai de debat i reflexió sobre alguns dels grans reptes actuals, com ara la defensa dels drets humans, les migracions i l’exili, la fragilitat de les democràcies liberals i l’auge de noves formes d’autoritarisme.

Coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort de la filòsofa judeoalemanya Hannah Arendt, el col·loqui proposa una relectura del seu pensament i del seu llegat com a eina per abordar l’actualitat críticament. Per mitjà de conferències, debats, activitats culturals i propostes de memòria democràtica, la trobada posarà en diàleg les idees d’Arendt amb qüestions que continuen marcant l’agenda global: la condició de les persones refugiades, els límits de la ciutadania, la crisi de l’espai públic i les tensions que travessen les democràcies contemporànies.

Una aliança institucional consolidada

La presentació de la programació i del cartell ha anat a càrrec dels representants de les quatre institucions organitzadores ‒el Memorial Democràtic, el Museu Memorial de l’Exili (MUME), la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Portbou‒, que han coincidit a destacar el col·loqui com a referent en l’àmbit de la memòria europea, la recerca acadèmica i la projecció internacional del territori.

El director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, ha destacat que aquesta edició “interpel·la directament el present i ens obliga a repensar categories fonamentals com democràcia, drets i llibertat en un context global profundament convuls”. Segons Font, en un moment marcat per les guerres, la polarització i la pèrdua de models compartits, “el pensament d’Arendt continua sent una eina imprescindible per entendre i defensar les societats democràtiques”.

Per la seva banda, l’alcalde de Portbou, Gael Rodríguez Garrido, ha subratllat el paper singular del municipi com a espai de memòria europea i frontera simbòlica. “Aquesta nova edició del col·loqui representa la capitalitat que Portbou està adquirint com a epicentre per la desconstrucció dels discursos d’odi. Un col·loqui que augmenta la seva vocació internacional, però també la voluntat d’impacte local. Un col·loqui amb un programa que es el preludi de l’activitat permanent que hi haurà a Portbou un cop l’espai memorial Walter Benjamin estigui engegat”, ha assenyalat.

El director del Museu Memorial de l’Exili (MUME), Miquel Aguirre Oliveras, ha remarcat que la figura de Hannah Arendt permet establir un pont directe entre les experiències històriques de l’exili i els debats contemporanis sobre refugi, ciutadania i drets humans.

En la mateixa línia, el director de la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona, Maximiliano Fuentes Codera, ha posat en valor la capacitat del col·loqui: “quan els discursos d'odi i d'exclusió tornen a guanyar espai, el pensament de Walter Benjamin i Hannah Arendt ens recorden la importància de preservar la memòria dels vençuts i defensar la democràcia”.

Hannah Arendt i Portbou: una història compartida

El desembre de 2025 es van complir cinquanta anys de la mort de Hannah Arendt, una de les figures més influents del pensament polític del segle XX, que va dedicar bona part de la seva obra a analitzar les conseqüències polítiques i humanes del totalitarisme, l’exili i la pèrdua de drets.

Portbou ocupa un lloc especialment significatiu en la trajectòria d’Arendt. L’any 1941, després de fugir de la persecució nazi, la filòsofa va aconseguir creuar la frontera entre França i Espanya en el seu camí cap als Estats Units. Uns mesos abans, Walter Benjamin havia mort a la mateixa localitat, en unes circumstàncies que han esdevingut un dels episodis més emblemàtics de l’exili europeu del segle XX. Arendt, en canvi, va poder continuar el seu trajecte i desenvolupar una obra que acabaria sent fonamental per al pensament polític contemporani.

Aquesta proximitat històrica i simbòlica converteix Portbou en un espai privilegiat per revisitar el seu llegat. Cruïlla de fronteres i memòries, el municipi permet pensar des del territori qüestions centrals com el dret d’asil, la condició de les persones refugiades, els límits de la ciutadania o la garantia efectiva dels drets fonamentals. No és casual, en aquest sentit, que una de les aportacions més influents d’Arendt ‒la idea del “dret a tenir drets”‒ doni títol al col·loqui.

Judith Butler encapçala un cartell de projecció internacional

La conferència inaugural anirà a càrrec de la filòsofa Judith Butler, professora de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i una de les veus més influents del pensament contemporani. La seva intervenció, titulada “Brins d’esperança en temps autoritaris”, obrirà el cartell d’activitats.

El programa comptarà, a més, amb la participació de l’assagista i filòsof Thomas Meyer, que reconstruirà el trajecte de l’exili de Hannah Arendt des de París fins a Nova York; la politòloga Máriam Martínez-Bascuñán, que analitzarà la relació entre veritat, mentida i poder en les democràcies actuals; Agustín Serrano de Haro, que reflexionarà sobre la vigència de la categoria de totalitarisme en el segle XXI, i Blanca Garcés-Mascareñas, que abordarà els debats contemporanis sobre el dret a migrar i el dret a no haver de migrar.

Pensament, memòria i territori

Fidel a la seva vocació d’unir reflexió acadèmica, memòria democràtica i territori, el col·loqui combinarà les sessions de debat amb activitats culturals i commemoratives.

Entre aquestes destaca l’homenatge institucional a Walter Benjamin al cementiri de Portbou, espai de memòria de referència internacional vinculat a la seva trajectòria. La programació inclourà també la representació de l’obra “Caure / To Fall”, de la dramaturga Helena Tornero i interpretada per la companyia Ad Hoc, una peça emmarcada en el projecte europeu WIRE (Women in Resistance), que aborda les experiències de resistència femenina durant el franquisme.

La trobada culminarà amb la tradicional Ruta Walter Benjamin entre Banyuls i Portbou, un itinerari transfronterer pels camins de l’exili que inclourà una intervenció artística de la Nau Côclea.

El XVIII Col·loqui Internacional Walter Benjamin compta amb la col·laboració d’EUROM, la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, la Nau Côclea i el projecte europeu EXILIS, i amb el suport de la Diputació de Girona. Totes les sessions disposaran de traducció simultània en català, castellà, anglès i francès, per reforçar la vocació internacional, transfronterera i europea d’una cita plenament consolidada en el calendari cultural i acadèmic.