La Facultat de Dret de la Universitat de Girona (UdG) ha acollit els dies 27 i 28 de maig les “Jornades sobre la necessitat d’una llei de responsabilitat civil mèdica i sanitària”, organitzades per l’Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG. La trobada ha reunit una cinquantena d’experts del món acadèmic, judicial, assegurador i sanitari procedents de diversos països europeus per reflexionar sobre els principals reptes jurídics vinculats a la responsabilitat mèdica i sanitària.

Durant les dues jornades, celebrades a la Sala de Graus de la Facultat de Dret, s’han pogut abordar qüestions com els diferents models de responsabilitat sanitària existents a Europa, la prova i la càrrega probatòria en els processos de responsabilitat mèdica, la gestió dels riscos sanitaris, la mediació i altres mecanismes adequats de resolució de controvèrsies, així com l’assegurament de la responsabilitat civil mèdica i els possibles fons de compensació.

Segons explica el catedràtic emèrit de Dret Civil Miquel Martín, “en els darrers anys, el nombre de casos de responsabilitat mèdica denunciats ha augmentat ràpidament, generant el temor que la responsabilitat deixi de ser assegurable i que les entitats asseguradores es retirin del mercat, tot posant així en perill la indemnització dels pacients que han sofert lesions”.

Afegeix que “a Espanya, la solució de tots els problemes s’ha volgut cercar en un únic instrument, que seria el barem sanitari, un sistema de valoració similar a l’establert per als  accidents d’automòbils, que donaria lloc a indemnitzacions més baixes.” Així mateix, explica que “fent una anàlisi de l’experiència dels països del nostre entorn, les Jornades proposen un enfocament diferent i més ampli, que propugna la necessitat d’una Llei de responsabilitat civil mèdica i sanitària que millori el control de qualitat de les prestacions dels serveis sanitaris i de la gestió dels riscos; que reguli mecanismes alternatius de resolució de conflictes per evitar haver de reclamar davant dels tribunals; que estableixi regles de responsabilitat civil més detallades i que creï regles més robustes i flexibles en matèria d’assegurances”.

D’altra banda, Jordi Ribot, director de l’Institut, subratlla que “unes jornades com aquestes és el tipus de trobada que dona sentit a l’existència de l’Institut, nascut amb la vocació d’estudiar el dret privat des d’una perspectiva europea i comparada, convençuts que els grans reptes jurídics no es poden entendre ni resoldre mirant només cap endins. Per això, la trobada s’ha concebut com un espai de diàleg obert amb la participació d’experts de tres països del nostre entorn -Itàlia, França i Portugal, i amb nombroses ponències i comunicacions que han incorporat una anàlisi comparada amb altres ordenaments, posant de relleu el valor d’aquesta perspectiva per enriquir el debat i avançar en la comprensió dels reptes que afronta avui la responsabilitat civil sanitària”.

El programa de les Jornades ha comptat amb la participació de destacats especialistes internacionals i estatals, entre els quals magistrats, catedràtics, advocats i representants del sector assegurador i sanitari. Les sessions han posat de manifest la complexitat creixent dels conflictes derivats de l’activitat mèdica i la necessitat d’avançar cap a un marc normatiu més clar, coherent i adaptat a la realitat actual.

Les jornades també han comptat amb espais de debat i presentació de comunicacions acadèmiques, que han permès compartir recerques i experiències sobre la matèria des d’una perspectiva multidisciplinària.

Amb aquesta iniciativa, la Universitat de Girona reforça el seu compromís amb la recerca jurídica aplicada i amb la generació d’espais de debat sobre qüestions d’alt impacte social i sanitari.

L’activitat s’emmarca en els treballs de recerca desenvolupats per l’Institut de Dret Privat Europeu i Comparat i en el projecte PID2022-136571NB-I00, cofinançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l’Agència Estatal d’Investigació i la Unió Europea.