La Càtedra ATL de l’aigua potable i el Campus Aigua han organitzat una jornada que amb el títol “Aprenentatges d’episodis extrems: sequera i inundacions” ha reunit experts i investigadors en gestió hídrica per analitzar els reptes derivats dels episodis extrems i presentar projectes innovadors en aquesta matèria desenvolupats al territori.
La Jornada, que ha
tingut lloc el 20 de maig a l’Auditori Josep Irla de la Seu de la Generalitat
de Catalunya a Girona, ha esdevingut un espai de debat i transferència de
coneixement al voltant dels efectes dels episodis climàtics extrems sobre la
gestió de l’aigua. Els participants han pogut compartir experiències, resultats
de recerca i estratègies d’adaptació davant l’increment de fenòmens com la
sequera persistent i les pluges torrencials. L’acte ha comptat amb Josep Calbó,
rector de la Universitat de Girona; Clàudia Fontàs, directora científica del
Campus Aigua, i Hèctor Monclús, director de la Càtedra ATL de l’Aigua Potable.
Per al rector de
la UdG, “els grans reptes del nostre temps -com l’aigua- només es poden
afrontar amb coneixement, cooperació i intel·ligència compartida” En aquest context,
ha subratllat, “els campus sectorials de la UdG tenen un paper estratègic com a
pont entre la universitat i la societat, connectant recerca i formació amb les
necessitats del territori.” Calbó també s’ha referit a les càtedres institucionals
que ha definit com “una eina clau per impulsar una recerca útil i orientada a
resultats”. “La Càtedra ATL de l’Aigua Potable n’és un bon exemple perquè mostra
com la col·laboració entre universitat i empresa es tradueix en formació,
divulgació i transferència amb impacte”, ha afegit el rector.
Obertura de la Jornada
Hèctor Monclús,
director de la Càtedra ATL de l’Aigua Potable, ha destacat que la jornada vol
ser “un espai de trobada entre la recerca, la gestió i el territori” per
reflexionar sobre com afrontar un context hídric cada vegada més complex,
marcat per la variabilitat climàtica, la recurrència de sequeres i l’augment
d’episodis de pluges intenses. Així mateix, ha subratllat que els episodis extrems posen a
prova les infraestructures, els models de gestió i la capacitat de
planificació, però també generen aprenentatges valuosos per identificar
vulnerabilitats, millorar la presa de decisions i impulsar noves solucions
basades en la recerca, la innovació i la cooperació.
Finalment, Clàudia
Fontàs, directora científica del Campus Aigua, ha recordat que la jornada va
néixer amb la voluntat d’obrir un espai de reflexió a l’entorn dels grans
desafiaments vinculats a l’aigua. “Les diferents edicions han anat evolucionant
al ritme del context que hem viscut aquests darrers anys: primer el canvi
climàtic, després la sequera i les inundacions, i ara els aprenentatges que
podem extreure d’aquests episodis extrems”, ha assenyalat. Fontàs ha remarcat
el paper de la universitat en la generació i transferència de coneixement, i que
la jornada també esdevé un espai per donar visibilitat als projectes dels joves
investigadors, “que seran clau per afrontar els reptes futurs en la gestió de
l’aigua”.
Vista general del públic
En la primer part
de la Jornada, Daniel Meroño, gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua, ha
explicat la gestió dels esdeveniments extrems, dins d’una presentació titulada
“Sequera i inundacions, dues cares d’una mateixa realitat” i Jaume
Roquet, director d’operació d’ATL, han abordat “La resiliència del sistema
Ter-Llobregat davant situacions de risc hídric i operatiu”. Tot seguit, Jordi Cunillera, cap de l’Equip de
Canvi Climàtic del Servei Meteorològic de Catalunya, ha parlat les projeccions
climàtiques de llarg termini en la conferència “De la sequera a les pluges
torrencials, què diuen els models de llarg termini”.
En la segona part,
s’han presentat diversos projectes impulsats des de la UdG i entitats del
territori centrats en l’aprenentatge adquirit arran dels episodis extrems
viscuts els darrers anys. Entre els casos exposats hi ha l’anàlisi de la gestió
de l’embassament de Darnius-Boadella, a càrrec de Laura Ferràndez,
investigadora post-doctoral del LEQUIA-UdG; la valorització de les aigües
subterrànies i regenerades per afrontar la sequera, a càrrec dels investigadors
del GEOCAMB-UdG; i les experiències de gestió de sequeres i inundacions al Baix
Ter, a càrrec de Zoë Busser, tècnica del Consorci del Ter.
Així mateix, la
jornada ha finalitzat amb el lliurament dels II Premis Càtedra ATL de l’Aigua
Potable, amb l’objectiu de reconèixer treballs i iniciatives destacades en
l’àmbit de la gestió i el coneixement de l’aigua potable. Enguany, el premi al
millor TFG ha estat per a Pablo Usó, de la Universitat Jaume I de Castelló; el
premi al millor TFM ha estat per a Paula Vilalta, d’Aigües de Vic S.A. i la
UdG; i, pel que fa al premi a la millor tesi doctoral, s’han concedit dos premis
ex aequo a Anna Pinar, de la UB, i a Meritxell Valentí-Quiroga, de la UdG.
Fotografia dels premiats amb els representants institucionals