Entre el 7 d’abril i 12 de maig s’ha dut a terme una nova campanya d’excavacions al claustre del monestir benedictí de Santa Maria de Roses, situat dins el recinte de la Ciutadella. Els treballs són impulsats des de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona (UdG) i l’Ajuntament de Roses

Des de l’any 2022 es realitzen treballs a la zona del monestir, amb l’objectiu de reconstruir la seva història, així com posar al descobert les restes d’ocupacions anteriors. Així, els treballs han permès anar posant al descobert un gran complex religiós i funerari d’època tardoantiga (segles IV-VII) estructurat a l’entorn d’una església funerària.

En aquesta nova campanya s’ha pogut confirmar les grans dimensions del complex, que s’estén mes enllà dels límits de l’època medieval del propi monestir. Així mateix, els treballs han permès ampliar el coneixement de la necròpolis tardo-antiga, amb la identificació de noves tombes, entre les que destaquen la troballa de tres sarcòfags monolítics de pedra així com diverses tombes fetes amb àmfores. D’aquesta manera queda clara la importància del conjunt paleocristià (segles IV-V) així com la seva evolució en època tardo-antiga. Els elements descoberts permeten confirmar una clara continuïtat en l’espai de culte que arriba fins a època medieval amb la creació del monestir.

Els treballs també han possibilitat aprofundir en el coneixement de les primeres etapes d’existència del monestir (segle X), confirmant que la seva estructura va ser radicalment modificada al segle XI, quan es va construir l’església actual i es va remodelar tot el sector del claustre i espais annexes.

La campanya de 2026 s’ha centrat en l’estudi de l’evolució del monestir

Les excavacions han permès aprofundir en el coneixement de l’evolució del monestir (segles X-XVIII) i, especialment, en l’esglesiola i el cementiri paleocristians que ocupaven aquest espai entre els segles IV i VII i que constitueixen en certa mesura un precedent del propi monestir.

Els nous treballs han permès anar ampliant el coneixement de diferents sectors de la necròpolis paleocristiana. Així, a la zona sud, s’han identificat noves tombes, majoritàriament enterraments infantils disposats en àmfora. També s’han posat al descobert tot un seguit de murs i estructures que van dibuixant una àmplia zona edificada a l’entorn de l’esglesiola, que constituïa el centre neuràlgic de l’espai. Així es confirma l’existència d’un edifici molt més gran i complex del que es pensava fins fa poc.

Per altra banda els treballs arqueològics també estan permetent anar descobrint l’estructura del monestir fundacional. Creat al segle X, la gran majoria d’estructures visibles a l’actualitat corresponen a una gran reforma duta a terme al segle XI (que va implicar la construcció d‘una nova església i també d’unes noves muralles i claustre.

Els darrers treballs estan començant a posar al descobert traces de l’estructura del monestir del segle X, dotat de potents murs de pedra lligada amb morter, i que presenta una planta lleugerament més petita que l’actual.

Les excavacions a l’interior del monestir de Santa Maria de Roses es remunten al 2022

L’objectiu dels treballs és el de reconstruir l’evolució històrica del monestir des de la seva fundació, a principis del segle X fins al seu abandonament a finals del segle XIX, així com analitzar els elements anteriors a la seva construcció.

És aquest moment històric el que està aportant les dades més rellevants. Des de els anys trenta del segle XX es coneixia l’existència d’una petita  esglesiola funerària, construïda als segles IV-V i amb un cementiri paleocristià al seu entorn. Els darrers treballs estan posant al descobert un complex de grans dimensions, que demostra que l’església i el cementiri annex eren molt menys modestos del que es pensava. Al contrari, l’edificació o les edificacions que formaven el complex ocupaven una gran superfície, de fet més gran que la que tindrà el posterior monestir. La rellevància del conjunt funerari implica també que la comunitat de Roses era en aquells moments més gran i rellevant del que fins ara s’havia plantejat, amb les dades arqueològiques conegudes.