La Universitat de Girona (UdG) ha presentat avui el conjunt de les actuacions de recerca arqueològica que desenvolupa actualment a les comarques gironines, una activitat sostinguda durant més de tres dècades que combina investigació d’excel·lència, preservació del patrimoni, transferència de coneixement i servei a la societat.

L’objectiu de la presentació, que ha tingut lloc al Rectorat de la UdG, és posar en relleu la dimensió d’una tasca que la UdG desenvolupa de manera continuada gràcies a la col·laboració amb ajuntaments, institucions i entitats del territori, i que ha convertit la Universitat en un dels principals agents de recerca arqueològica del país.

Hi han participat representants de la mateixa Universitat de Girona, de la Diputació de Girona, dels ajuntaments de Roses, Calonge i Sant Antoni, Cassà de la Selva, Sarrià de Ter, Quart i Sant Julià de Ramis, així com del Consorci de les Gavarres, evidenciant el compromís compartit amb la recerca arqueològica, la preservació del patrimoni i la transferència de coneixement a la societat.

L’acte ha comptat amb el rector de la Universitat de Girona, Josep Calbó Angrill; la presidenta del Consell Social de la UdG, Assumpció Vila Simon; el vicerector d’Impacte, Territori i Sostenibilitat, Ignasi Rodríguez-Roda Layret; el vicepresident quart i diputat de Cultura de la Diputació de Girona, Jordi Camps Vicente; l’alcaldessa de Roses, Sílvia Ripoll Cayuela; els alcaldes de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler i Casals; de Cassà de la Selvai vicepresident del Consorci de les Gavarres, Pau Presas Bertran; de Sarrià de Ter, Isaac Ramió Lafuente; de Quart, Ferran Rodero Tomás; i de Sant Julià de Ramis, Marc Sayols Batlle.  

També hi han assistit la degana de la Facultat de Lletres, Isabel Pujol Payet; el director del Departament d’Història i Història de l’Art, David Vivó Codina; el director de l’Institut de Recerca Històrica, Enric Saguer Hom; i el director de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic, Marc Bouzas Sabater, impulsor i coordinador de les iniciatives presentades.

El rector de la UdG, Josep Calbó, subratlla que «l’arqueologia a les comarques gironines és una tasca compartida entre la Universitat, les administracions i la ciutadania, i constitueix un exemple de com la recerca pública pot generar coneixement, preservar el patrimoni i retornar valor al territori».

D’altra banda, per a Marc Bouzas «la investigació arqueològica impulsada per la UdG va més enllà dels treballs d’excavació. Inclou la generació de nou coneixement científic, la publicació de resultats, la formació de personal investigador, la valorització i patrimonialització dels jaciments i la seva transferència a la ciutadania a través d’activitats divulgatives, exposicions, visites, conferències i publicacions».

La Universitat ha volgut destacar especialment la implicació de les institucions que, al llarg dels anys, han fet possible aquest treball compartit. És el cas de la Diputació de Girona, que participa en diversos convenis i actuacions vinculades a la recerca arqueològica, i dels ajuntaments de Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Calonge i Sant Antoni, que mantenen una llarga trajectòria de col·laboració amb la UdG.

A Sant Julià de Ramis, la cooperació amb la Universitat es remunta a fa trenta anys i ha estat clau per a la investigació i la posada en valor dels jaciments del municipi. A Sarrià de Ter, la UdG desenvolupa des del 2008 els treballs d’investigació a la vil·la romana del Pla de l’Horta, mentre que a Calonge i Sant Antoni la recerca s’ha centrat en la vil·la romana del Collet i, anteriorment, en la terrisseria del Collet Est.

A aquestes col·laboracions consolidades s’hi afegeixen les actuacions que actualment es desenvolupen conjuntament amb els ajuntaments de Quart i Cassà de la Selva i amb el Consorci de les Gavarres, en el marc dels projectes vinculats als jaciments de Puig d’en Rovira i Puig Castell.

Un paper destacat en aquesta activitat correspon a la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic, creada l’any 2018 gràcies al patronatge de l’Ajuntament de Roses. Sota la direcció actual del professor Marc Bouzas, la càtedra ha consolidat la seva activitat investigadora i de transferència i ha contribuït de manera significativa a l’estudi, la conservació i la difusió del patrimoni arqueològic rosinc, especialment al conjunt monumental de la Ciutadella de Roses.

L’activitat arqueològica de la Universitat es veu reforçada també per l’obtenció recent de tres projectes del programa Quadriennal de Recerca en Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i d’un projecte d’R+D finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Aquestes iniciatives permeten aprofundir en l’estudi de l’evolució dels territoris, els paisatges i les formes de poblament al nord-est peninsular des de l’antiguitat fins a l’època medieval.

En conjunt, les aportacions derivades de la Càtedra Roses, dels convenis vigents i dels projectes de recerca superen els 1,3 milions d’euros. Més enllà de la seva dimensió econòmica, aquest suport evidencia la confiança de les institucions del territori en la Universitat de Girona i en la seva capacitat per generar coneixement amb un retorn directe per a la societat.

La UdG reivindica que la recerca arqueològica constitueix una eina de servei públic que contribueix a ampliar el coneixement sobre el passat, a preservar el patrimoni col·lectiu i a posar-lo a disposició de la ciutadania. La patrimonialització de jaciments, la difusió científica i divulgativa i les activitats obertes al públic formen part d’aquest compromís amb el territori i amb la transferència de coneixement.

Aquest treball és possible gràcies a la tasca desenvolupada per Marc Bouzas i David Vivó, membres del Departament d’Història i Història de l’Art, de l’Institut de Recerca Històrica i del Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la UdG, i continua una trajectòria construïda també gràcies a l’aportació d’investigadors, personal tècnic i nombrosos col·laboradors que han contribuït durant dècades al desenvolupament de la recerca arqueològica de la Universitat de Girona.