L'estudi pioner Les Fakes d'Economia i Empresa, elaborat amb la participació d'estudiants de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials en el marc de la Comissió de Màrketing, Comunicació i Projecció de Negoci del Col·legi d'Economistes de Catalunya, s'ha presentat avui en roda de premsa, i posa de manifest la creixent sofisticació dels continguts falsos i el seu impacte en la presa de decisions econòmiques de la ciutadania i de les empreses, i alerta que aquestes pràctiques poden generar pèrdues econòmiques, confusió i riscos reputacionals. La suplantació d’identitats d’organismes com l’Agència Tributària, la Seguretat Social o la Borsa de Madrid i d’economistes com Daniel Lacalle o Marc Vidal exemplifiquen la magnitud del problema.

L’acte ha comptat amb la participació del degà, Carles Puig de Travy, el president de la Comissió, Víctor Bottini, i l’estudiant de la Universitat de Girona Helena Garcia Mostazo, en representació de l’equip acadèmic que ha analitzat els programaris d’intel·ligència artificial per identificar fakes i deepfakes.

Puig de Travy, ha destacat que “la desinformació econòmica no és només un problema comunicatiu, sinó un risc real per a la presa de decisions de la ciutadania. Cal reforçar la confiança amb informació rigorosa i contrastada.” En aquest sentit, el degà ha anunciat la creació de l’Observatori de les Fake d’Economia i Empresa per disposar d’un estat de l’evolució dels casos a través d’enquestes als col·legiats i les col·legiades, i habilitant un canal de denúncies. A més, des d’aquest Observatori es posaran en marxa accions per impulsar l’educació econòmica i per facilitar la contrastació i verificació de la informació.

Monitoratge actiu i anàlisi qualitativa per entendre el fenomen

L’estudi s’ha desenvolupat en dues fases. Durant el 2025, s’ha realitzat un monitoratge actiu de xarxes socials, webs i mitjans digitals, que ha permès identificar una mostra representativa de 100 casos de continguts falsos o enganyosos. Posteriorment, durant els primers quatre mesos de 2026, s’ha dut a terme una anàlisi qualitativa en profunditat, basada en l’elaboració de ràtios, i en el plantejament de propostes d’alerta.

El president de la Comissió de Màrqueting, Comunicació i Projecció de Negoci del Col·legi, Víctor Bottini, ha remarcat que “aquest estudi neix amb una voluntat pràctica: identificar les principals tipologies de fake i oferir pautes d’alerta i eines concretes perquè professionals i ciutadania puguin detectar-les i evitar-les”.

La IA, aliada per detectar fakes: l’aportació dels alumnes de la UdG

Un dels apartats destacats és l’anàlisi realitzada per estudiants de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona (UdG). Durant aproximadament sis mesos, els estudiants han treballat conjuntament per donar resposta a una problemàtica real, actual i cada vegada més present: la desinformació digital i el seu impacte en les decisions econòmiques de la ciutadania.

En el marc d’aquest treball, han analitzat un total de 21 programaris d’intel·ligència artificial per a la detecció de fake news i deepfakes. D’entre aquestes eines, n’han identificat quatre —Vastav, Is Fake IA, GPT Zero i Google Gemini— que concentren les funcionalitats més útils per a la verificació de continguts. Les conclusions de l’anàlisi apunten, però, que Google Gemini és l’eina més completa i fiable per a aquesta tasca, ja que combina capacitat de verificació, raonament crític i un nivell elevat de seguretat davant la desinformació i els deepfakes.

Helena Garcia Mostazo, estudiant que representa el grup d’alumnes de la UdG que ha participat en l’estudi, ha assenyalat que “avui dia qualsevol persona pot rebre, a través de xarxes socials, pàgines web o missatges, una recomanació financera aparentment fiable, però darrere d’aquests continguts hi pot haver fake news, deepfakes o intents d’estafa”. En aquest sentit, en les seves conclusions els estudiants han determinat que “cap eina d’intel·ligència artificial substitueix completament el criteri humà ni l’assessorament professional, sinó que poden ajudar com a primer filtre per detectar senyals d’alerta, però no com una garantia absoluta”.

Activar l’esperit crític i verificar la informació

Davant l’increment de continguts falsos en l’àmbit econòmic i empresarial, el Col·legi d’Economistes de Catalunya fa una crida a reforçar els mecanismes de verificació i educació financera, i proposa les següents línies d’actuació:

• Fomentar la verificació sistemàtica de la informació econòmica, contrastant les dades amb fonts oficials i organismes reguladors com la CNMV o el Banc d’Espanya.
• Impulsar l’ús d’eines de verificació digital, incloses solucions basades en intel·ligència artificial, com a suport -i no substitut- del criteri professional.
• Reforçar l’educació financera i digital de la ciutadania per identificar pràctiques com la suplantació d’identitat o els “quiosquets financers”.
• Promoure la consulta de professionals acreditats abans de prendre decisions econòmiques rellevants.
• Establir canals àgils de denúncia i col·laboració amb institucions per detectar i frenar continguts fraudulents.