Universitat de Girona > Josep Maria Fonalleras a les Lliçons de la Càtedra

Cerca

09/07/2026

Les Lliçons de la Càtedra van néixer l’any 2012 amb voluntat de continuïtat. La Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent convida cada any una persona perquè doni a conèixer la seva experiència docent, investigadora o creadora al llarg de la seva vida acadèmica o professional. L’activitat s’estructura a partir de les conferències magistrals de la persona convidada, que es complementen amb un debat posterior amb la resta de participants.

Enguany, l'escriptor i periodista Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959) és el convidat. L’han precedit la llatinista i professora Dolors Condom (2012), l’escriptor i periodista Narcís-Jordi Aragó (2013), el poeta i pintor Narcís Comadira (2014), el llibreter i agitador cultural Guillem Terribas (2015), l’escriptora i periodista Isabel-Clara Simó (2016), l’escriptor i dramaturg Jordi Coca (2017), l’escriptora i traductora Carme Arenas (2018), l’assagista i editor Josep Massot i Muntaner (2019), el poeta i traductor Francesc Parcerisas (2021), la professora i llatinista Mariàngela Vilallonga (2022), el mestre i escriptor Joan Domènech i Moner (2023) i l’escriptor i editor Joaquim Curbet (2024), la poeta i professora Rosa Font (2025) convidats en les edicions anteriors.

Josep Maria Fonalleras és Llicenciat en Filologia Catalana i, des dels anys vuitanta, escriu a la premsa i publica llibres en diversos gèneres: novel·la, recull de contes, teatre i poesia, tant per a públic adult com per a joves. Actualment, col·labora a El Punt Avui i a El Periódico. De la seva obra de narrativa destaquen títols com El Rei del mambo (1985), Botxenski i companyia (1988), Avaria (1990), Llarga Vista (2003), Attendez-moi (2003), Sis homes (2005), Un any de divorciat (2007), Un cafè a Roma (2022); novel.les com La millor guerra del món (1998), August i Gustau (2001) i Climent (2013); relats infantils La senyoreta Dàrlings (1994), El mag del Frac (1996), Els tràfecs d’en Tòfol, el pèsol, i de la faveta Lilós (2003), Gertrudis i els dies (2003), Demà anirem al camp, Joan (2005), La foto d’en Marçal (2005), El diari de la Laia (2005), La final d’en Gorka (2005), Els somnis de l’Uri (2006), La samarreta de la Fatimetu (2007), Les galetes del Saló de Té Continental (2007) i L'illa més ràpida del món (2014). Els seus articles han estat recollits en Un sofà a la riba (1987), Interior de balena (1991), Itinerari recomanat (2003) i Tot el que hi veig (2020). El seu primer poemari L'estiuejant va aparèixer l'any 2020. Ha estat premiat amb el Just M. Casero (1983); el Ciutat d’Olot (1984); el Ciutat de Palma (1997); l’Octavi Pellissa (2000); el de la Crítica Serra d’Or (2006), el Vaixell de Vapor (2007) i novament el de Crítica Serra d'Or (2014).