Amb
una destacada mirada etnogràfica el fotògraf documenta els oficis i els canvis
del paisatge a través d’imatges, principalment, de les dècades de 1970 i 1980.
La Càtedra d’Estudis del Suro (UdG) i el
Museu del Suro de Catalunya, a Palafrugell, presentem l’exposició Sureda: taps, incendis i llevaires, del
fotoperiodista Robin Townsend Pi-Sunyer (Virginia, EUA, 1953). Comissariada per
l’historiador Lluís Serrano (UdG) la mostra, que estarà oberta al públic del 10
de maig al 13 de juliol, recull diverses sèries d’instantànies relacionades amb
la sureda, l’acció dels incendis, les tasques d’una fàbrica de taps, i els
llevaires empordanesos. La inauguració tindrà lloc a les 19 h d’aquest proper
dissabte al Museu del Suro.
Reconegut per la seva mirada etnogràfica el
fotògraf esdevé un documentalista d’oficis, treballadors i dels canvis del
paisatge especialment enfocats a la comarca de l’Alt Empordà. El paisatge
cremat després de l’incendi de 1986 va deixar la sureda molt afectada. Quan
semblava que es recuperava, bona part dels boscos empordanesos es tornaven a
cremar l’any 2012. Llavors les fotografies de Townsend Pi-Sunyer van esdevenir
un referent, i portada de la premsa digital i escrita, il·lustrant la magnitud
de les flames i la potència visual i estètica d’un incendi forestal.
Bona part de les imatges corresponen a les
dècades de 1970 i 1980. Per aquesta raó ofereixen una retrospectiva i, en el
seu conjunt, mostren diversos canvis socials i proposen un diàleg amb
l’espectador. Les fotografies, de gran força narrativa, esdevenen una finestra
a un conjunt d’aspectes relacionats amb universos humans i culturals.
L’autor –que va treballar com a corresponsal
de l’agència EFE– ha vist publicades les seves imatges a diferents rotatius com
La Vanguardia o el Periódico de Catalunya. D’entre
d’altres, ha publicat dos llibres sobre el cap de Creus, de masies perdudes i
de la pedra seca. Ha treballat pel Museu d’Art Modern de Ceret i ha rebut
beques del Consell Comarcal del Pallars Jussà (1991) per fotografiar l’impacte
de les hidroelèctriques de la Vall Fosca; i, del Centre de Promoció de Cultural
Popular i Tradicional (1997), per fotografiar masies de l’Alta Garrotxa i l’Alt
Empordà.
Ha exposat part de la seva obra en dues
exposicions prèvies. La primera titulada La
Jonquera. De petita vila a població global (2017), als porxos de can Laporta;
i l’exposició Territori humà (2020),
a Ca l’Anita de Roses i a l’Espai del Sindicat de la Imatge,
la Unió de Professionals de la Imatge i la Fotografia de Catalunya (UPIFC), de
Barcelona. La premsa comarcal, en diferents ocasions, s’ha fet ressò de la seva
obra i d’aspectes de la seva vida.