En el marc del projecte d’investigació Nuevos Retos en la Estandarización de Lenguas en Concurrencia. Por la Incorporación de Aspectos Emocionales en la Planificación de los Corpus Normativos (PID2019-110589GB-I00), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, se celebrarà el XIIè Col·loqui Internacional «Problemes i Mètodes d’Història de la Llengua»: La pèrdua de la llengua primordial i el futur de les llengües nacionals, els dies 24 i 26 d'abril de 2024 a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Actualment, està obert el període de crida de comunicacions.
Si voleu consultar més informació, podeu accedir aquí al web de l’esdeveniment.
Podeu consultar el programa
* * *
La pèrdua de la llengua primordial i el futur de les llengües nacionals
El mon modern, en la mesura que ens desvincula del món tradicional secular, de les feines i dels mots “primordials”, que sustenten la particularitat cultural forjada amb els segles, afebleix les fronteres entre les llengües (o, com a mínim, les desplaça cap a uns altres paràmetres: del lèxic, que sustentava la diferenciació lingüística tradicional, a la fonètica o l’accent: trigonometria, o covid són paraules iguals en totes les llengües, només varia l’adaptació fonètica). Els neologismes acosten les llengües irreversiblement, i la pèrdua dels mots primordials (les maneres locals de designar una planta o un ocell, els mots que designaven instruments que ja no s’utilitzen), accelerada sovint pels processos d’estandardització, que imposen un terme per sobre dels altres possibles, afebleix les distincions i la singularitat de les llengües. Des d’aquest punt de vista, la diversitat lingüística sembla pròpia d’un món menys globalitzat, i les llengües amb menys influència comunicativa semblen condemnades, també per això, a la dissolució. La ideologia de la llengua nacional ha debilitat i quasi extingit, en molts casos, la diversitat dialectal interna de les llengües; pot ser que ara siguin aquestes mateixes llengües, sobretot les de dimensions reduïdes i mancades d’una projecció més enllà dels seus territoris històrics, les que estan en perill? Quin paper podria tenir la preservació de la llengua primordial en l’intent de combatre les dinàmiques de la globalització lingüística? Aquestes reflexions, i d’altres que hi tenen relació, centraran la XIIena edició del Col·loqui «Problemes i Mètodes de la Història de la llengua».
Dins el Col·loqui, d’altra banda, es dedicarà una sessió a la memòria de Modest Prats, amb motiu del desè aniversari de la seva mort. Prats, impulsor dels col·loquis d’Història de la llengua de Girona en els inicis, va preocupar-se especialment pel futur de la llengua catalana, i ho va fer sempre amb una perspectiva històrica i una visió comparada amb les altres llengües nacionals europees.