Pàgina anterior 2.7 Acord de 13 de març de 1997, pel qual s'aprova el document per a la revisió dels plans d'estudi. AcordsIntroducció El curs acadèmic 1996-97 haurà finalitzat la implantació dels darrers cursos de pla nou de la major part de titulacions de la UdG. Únicament restaran per completar el cinquè curs dels estudis d'Enginyeria Industrial i el tercer curs de la Diplomatura de Ciències Empresarials. Finalitzada l'etapa d'implantació dels nous plans, la llei preveu la possibilitat de fer-ne una revisió. Els informes de la CRUE i de la Secretaria General del Consejo de Universidades, ambdós datats del mes de març de 1996 i realitzats a partir d'estudis i enquestes sobre la implantació dels nous plans a totes les universitats, confirmen l'opinió generalitzada que si bé els objectius generals de la reforma dels plans feta d'acord amb el RD 1497/87 de directrius generals comunes són plenament vigents avui i la reforma té molts aspectes positius que cal mantenir i potenciar, en presenta d'altres, no obstant això, que n'aconsellen la revisió. Vegem-ne els principals punts de debat avui: L'accés al sistema universitari L'actual sistema d'accés a la universitat discrimina molt poc el domini per part dels estudiants de les habilitats i els coneixements per iniciar amb garanties determinats estudis universitaris i en molts casos els nivells acadèmics amb què els inicien poden arribar a ser molt diferents. La universitat ha de fer el que sigui necessari perquè els estudiants que hi accedeixen ho facin en les millors condicions -a través de la necessària coordinació amb els instituts de batxillerat o la revisió del sistema de proves d'accés a la universitat, per exemple- però també ha d'analitzar fins on cal que s'adapti ella mateixa a les característiques socials, psicològiques i acadèmiques dels nois i noies que hi arriben, característiques certament diverses avui de les dels estudiants d'altres generacions prou recents. Càrrega lectiva global dels estudis En bona part dels estudis la càrrega lectiva global sembla massa elevada. En general, els nous plans han significat un augment de la càrrega lectiva global dels estudis mentre que, en canvi, se n'ha escurçat la durada; és cert que en alguns estudis -en les carreres tècniques principalment- el nombre total de crèdits s'ha reduït, però tot i així en bastants d'aquests estudis aquest nombre pot semblar encara massa alt. En qualsevol cas. és un fet que només una minoria dels estudiants acaben els estudis en el temps previst. El concepte de crèdit Hi ha coincidència a considerar que la redefinició del concepte de crèdit ha de contribuir a millorar els resultats dels actuals plans d'estudis. La nova formulació que en fa el Consejo de Universidades és la següent: «El crèdit és la unitat d'activitat acadèmica organitzada amb una equivalència de deu hores. Cada universitat decidirà, en funció dels estudis de què es tracti, el nombre d'hores corresponents a ensenyament presencial reglat i el nombre d'hores aplicables a d'altres activitats acadèmiques tutelades, especificades en el pla docent i que seran objecte d'avaluació. En cap cas -llevat dels ensenyaments a distància- el percentatge del crèdit corresponent a ensenyament presencial no serà inferior al 70%». Caldrà especificar en el pla d'estudis el nombre de crèdits de cada assignatura corresponent a càrrega lectiva no presencial i explicar-ne en detall el contingut i l'avaluació que se'n farà. Mai, per tant, no es podrà considerar que hi ha una reducció de la docència de l'estudiant. Redefinició i adaptació dels programes La reducció de la durada dels estudis i l'increment de la seva càrrega lectiva no sempre han anat acompanyades d'una redefinició dels continguts de les matèries i dels programes de les assignatures en funció del seu nombre de crèdits i del seu paper en el marc general del pla d'estudis. Caldria insistir més en l'esforç de definició del perfil formatiu de cada assignatura d'acord amb el perfil acadèmic i professional dels estudis i de definició dels seus continguts en funció de la tipologia de docència de què es tracti. Organització general dels estudis i nombre de crèdits de les assignatures La major part dels actuals plans responen a una estructura semestral -quadrimestral en realitat-, amb uns períodes de docència i avaluació que oscil·len entre les 15 i les 18 setmanes per semestre. L'organització semestral dels estudis té molts aspectes positius, principalment en allò que incideix en una major llibertat en la configuració del currículum per part de l'estudiant, però també ha comportat algunes conseqüències negatives que caldria eliminar: la reducció d'assignatures anuals i l'augment d'assignatures semestrals amb un baix nombre de crèdits han comportat una gran fragmentació, excessiva en els primers cursos dels estudis, dels continguts de les matèries, amb pèrdua de la visió general d'aquests continguts i una prematura especialització; l'elevat nombre d'assignatures per curs i d'assignatures simultànies -per la combinació d'assignatures anuals i semestrals- ha comportat un augment notable del nombre d'exàmens i de treballs -que dificulten seriosament la feina fins i tot dels períodes que no són pròpiament d'exàmens i han fet que bona part del curs acabi essent el que col·loquialment podríem anomenar una carrera d'obstacles-, un augment també notable de l'abandonament d'assignatures per part dels estudiants, un empitjorament en el seu rendiment acadèmic i un retard en la finalització dels estudis; la combinació de crèdits teòrics i de crèdits pràctics en una mateixa assignatura sovint ha comportat l'assignació de la docència a més d'un professor, la qual cosa de vegades ha tingut problemes com a conseqüència d'una insuficient coordinació entre ells. s'ha perdut la noció de curs: tothom coincideix a valorar positivament la major llibertat dels estudiants per a poder configurar el propi currículum, però també a considerar negatiu el fet que la "història" de cada estudiant ha acabat essent completament singular, fins al punt que cada vegada es tenen menys elements de referència comuns; hi ha una diversitat excessiva d'assignatures segons el seu nombre de crèdits, a la universitat en general, en un mateix centre docent i fins en un mateix estudi, la qual cosa dificulta seriosament la programació dels estudis i la mobilitat dels estudiants dins i fora de la UdG; la gestió acadèmica és cada dia més complicada; s'ha dificultat l'organització acadèmica, l'organització del calendari acadèmic (sovint, per exemple, s'han de començar les classes del segon semestre sense tenir tots els resultats del primer), la confecció dels horaris i la gestió dels espais docents, de tal manera que l'horari dels estudiants resulta en no pocs casos extremament complicat i fins gens aconsellable per a una correcta programació dels estudis; Directrius generals pròpies; primers cicles comuns; accés als segons cicles La prematura especialització i un catàleg de titulacions ampli no han afavorit l'organització de primers cicles comuns o, si més no, de troncs comuns amplis entre estudis afins d'un mateix centre docent. Aquests troncs comuns han de facilitar als estudiants l'adquisició de coneixements i metodologies d'aprenentatge comunes i bàsiques. Aquest hauria de ser un objectiu prioritari quan es té el ferm convenciment que la interdisciplinarietat és un element fonamental i irrenunciable en la formació integral de l'estudiant. La majoria dels plans d'estudis es van definir de manera aïllada els uns dels altres i no es va insistir prou en la interconnexió entre estudis afins, que és necessària sobretot per raons formatives i acadèmiques i també per tal d'aconseguir un major aprofitament dels recursos. Potser caldria modificar les directrius generals pròpies de determinats estudis -hi estan treballant les subcomissions delegades del Consejo de Universidades- però fins llavors tothom està d'acord a acceptar que es pot -i que caldria- fer un esforç per establir troncs comuns entre estudis afins a base de "jugar" amb les assignatures troncals i les assignatures obligatòries. Totes les universitats convenen a considerar més adient la programació d'assignatures optatives i obligatòries específiques els darrers cursos dels estudis. No hi ha una normativa reguladora dels accessos al 2n cicle i cada universitat ho ha regulat a través d'acords interns; cal ampliar les actuals possibilitats d'accés al 2n cicle afavorint una major transversalitat dels plans i, tot i les dificultats que comporta, cal estudiar la possibilitat de creació d'un títol terminal a final de primer cicle en els estudis de 1r i 2n cicle. Tipologia d'assignatures: crèdits troncals, obligatoris; optatius i de lliure elecció: A banda que les directrius generals pròpies d'alguns estudis fixen matèries troncals amb un baix nombre de crèdits, la fragmentació de les matèries troncals en assignatures sovint ha comportat un nombre molt elevat d'assignatures de pocs crèdits. Molt poques vegades s'ha pogut ampliar el nombre de crèdits troncals de les directrius generals pròpies per tal de poder programar assignatures més grosses -fet que ha comportat un augment no desitjat de la fragmentació- i pràcticament mai no s'ha ajuntat en una sola assignatura els continguts de dues o més matèries troncals afins amb un baix nombre de crèdits. Més enllà del joc que facin possible les directrius generals pròpies dels estudis, les assignatures obligatòries poden ser una eina fonamental per avançar en l'establiment d'un tronc comú entre estudis afins, com sembla que demanen el Consejo de Universidades i la CRUE. Totes les universitats coincideixen en la consideració que cal rebaixar una optativitat excessiva i que els percentatges haurien d'oscil·lar entre el 10% i el 15%; hi ha coincidència també en d'altres punts: a) que seria recomanable de poder oferir crèdits optatius en una relació de 2:1 respecte dels crèdits optatius indicats al pla d'estudis; b) que seria positiu establir una mateixa banda horària per a les assignatures optatives, prou àmplia perquè interfereixi el menys possible amb l'horari previst per a les assignatures troncals i obligatòries i perquè augmenti al màxim les possibilitats de tria per part dels estudiants; i c) que és positiva l'agrupació d'assignatures optatives en blocs que constitueixin itineraris o intensificacions prèviament definits en el pla d'estudis i que no comportin un augment de l'oferta global d'optativitat respecte de l'establert a nivell general. Respecte de la lliure elecció, l'opinió generalitzada és que cal aprofundir en els seus aspectes positius i que caldria avançar molt més en la definició i ordenació d'aquestes assignatures per tal que aportin als estudiants una veritable formació complementària i interdisciplinària, contribueixin a una més lliure configuració dels itineraris curriculars, acadèmics o professionalitzadors i permetin als estudiants més mobilitat entre títols a través de les anomenades passarel·les. Potser caldria revisar, fins arribar a modificar si convé, alguna de les limitacions del RD 1497/1987, les normatives acadèmiques relatives a les assignatures reglades que poden ser objecte de lliure elecció, planificar d'acord amb uns objectius prèviament definits les assignatures de lliure elecció que són oferta específica de la universitat i estudiar el nombre de crèdits de lliure elecció que es concedeixen com a reconeixement d'altres activitats. Crèdits pràctics L'augment dels crèdits pràctics i una tipologia més diversa de crèdits pràctics es considera un aspecte positiu dels nous plans d'estudis. No se n'ha tret tot el rendiment, però, atès que la reforma dels plans s'ha fet en general a cost zero malgrat que la infraestructura de les universitats era clarament insuficient per a dur a terme la reforma. Per bé que les necessitats no són les mateixes en tots els estudis -i el seu finançament, suficient o no, tampoc-, en general l'augment dels crèdits pràctics ha comportat un increment de les necessitats de personal docent i d'infraestructures que no sempre les universitats han pogut ni poden assumir. No sempre s'ha vetllat per la necessària coordinació entre teoria i pràctica -d'una mateixa assignatura, d'un bloc d'assignatures o fins d'estudis. Recursos humans Tot i que van endegar-se en una època de restriccions pressupostàries, els nous plans d'estudis han comportat un creixement molt important de la plantilla de professorat que les universitats, amb la seva actual organització, difícilment poden continuar mantenint. Cada universitat ha dissenyat la seva pròpia política de professorat, en general seguint criteris acadèmics més o menys ben definits -criteris de recerca fins i tot- però no sempre tenint en compte, al mateix temps, criteris docents. Infraestructures L'organització acadèmica complexa dels nous plans exigeix la disponibilitat d'uns espais i d'una infraestructura docent de què no sempre es disposa. Avaluació dels plans d'estudis En general no s'ha entès l'avaluació dels plans d'estudis com un procés sistemàtic de recollida d'informació fiable amb l'objectiu principal de fer una valoració dels estudis per tal de millorar-ne la qualitat. El procés de reflexió que exigeixen la definició d'un pla d'estudis i el seu desenvolupament és llarg i complicat i, una vegada finalitzada l'etapa primera d'implantació, estem obligats a fer una revisió dels plans actuals per tal de potenciar-ne els aspectes positius i corregir-ne els negatius. Els projectes d'avaluació de la qualitat de les universitats que s'estan duen a terme des del curs acadèmic 1996-97 són un altre instrument important en aquest procés d'avaluació sistemàtica. El RD 1267/94, que modifica l'esmentat Reial decret de directrius generals comunes, resol parcialment alguns dels problemes detectats en el procés d'implantació dels nous plans d'estudis. El recent acord del Consejo de Universidades (BOE núm. 15, de 17 de gener de 1997), en què fa una sèrie de recomanacions en relació a l'organització dels plans d'estudis, i les propostes de modificacions normatives elaborades a l'empara del Consejo -propostes que ja han estat aprovades i són de publicació immediata al BOE- representen un pas més en el procés de millora dels plans. A continuació es presenta una proposta dels criteris per a la revisió dels plans d'estudis. Aquesta proposta haurà d'anar acompanyada de tot un paquet d'accions promogudes des del Rectorat amb la intenció d'iniciar un procés de reflexió generalitzat en tots i cadascun dels estaments de la comunitat universitària. Més enllà de la revisió de les normatives o dels procediments interns que serà necessari de modificar a partir dels criteris docents i acadèmics que s'aprovin, l'equip de Rectorat farà arribar a les comissions oportunes propostes de treball que facilitin l'establiment de criteris sobre d'altres temes importants, paral·lels a la pròpia revisió dels plans d'estudis i que contribueixin també a la millora del rendiment integral de la universitat com a institució al servei de la societat. 1. Objectius Els criteris docents i acadèmics per a la revisió dels plans d'estudis que es proposen en aquest document responen als següents objectius principals: Definir clarament els objectius formatius de cada pla d'estudis, de manera que els estudiants puguin comprendre el perfil docent que impartim a cada titulació. Això ha de comportar una reflexió sobre el paper que tenen en la seva formació cadascuna de les matèries i cadascuna de les assignatures. Planificar els estudis de 1r i 2n cicle conjuntament amb els de 3r cicle per tal que els estudiants puguin rebre una bona formació acadèmica a partir d'una correcta seqüenciació dels coneixements, amb la programació de continguts més generals i bàsics a 1r cicle per arribar de manera progressiva a l'especialització pròpia del 3r cicle. Racionalitzar l'ordenació dels estudis a partir de repensar la càrrega lectiva global, la distribució dels crèdits i l'estructura de les assignatures per tal que els estudiants puguin assolir els objectius formatius previstos en el període de temps previst i al mateix temps es pugui incidir en la millora del rendiment institucional. Estabilitzar els plans docents de titulació fixant el cost en recursos humans i materials de cada estudi per tal d'avançar en una distribució dels recursos disponibles més equitativa entre ells. Planificar l'oferta d'assignatures optatives de tal manera que els estudiants puguin dissenyar amb antelació el seu currículum personal. 2. Criteris docents i acadèmics per a la revisió dels plans d'estudi Els plans d'estudis reformats a partir del RD 1497/87 presenten una sèrie de punts febles que no es podran resoldre fins que no es modifiquin les normatives que l'han regulada -com sembla que ja s'està intentant de fer a través de les diverses subcomissions delegades del Consejo de Universidades; d'altres, però poden ser millorats notablement a partir d'una revisió dels criteris interns de cada universitat. Aquests criteris es concreten en els punts que s'exposen a continuació. L'aplicació d'aquests punts als diferents plans d'estudis es farà vetllant per les característiques específiques de cada tipologia d'estudis. 2.1 Estructura general dels plans d'estudis 2.1.1 Càrrega lectiva global El nombre total de crèdits de cada estudi s'ajustarà al mínim establert a les corresponents directrius generals pròpies, és a dir 180 crèdits per als estudis de 1r cicle, 300 crèdits per als estudis de 1r i 2n cicle i 120 crèdits per als estudis de 2n cicle. En el cas dels estudis tècnics, l'obligada disminució de crèdits haurà d'anar acompanyada d'un augment important del nombre de crèdits corresponents al treball final de carrera, que haurà de tenir a l'entorn del 10% dels crèdits totals de l'estudi per tal que pugui contribuir com és necessari a l'assoliment dels objectius formatius i marcadament professionalitzadors d'aquesta mena d'estudis. És per això que els estudis tècnics de 1r cicle podran tenir una càrrega lectiva global màxima de 225 crèdits, els de 1r i 2n cicle de 345 crèdits i els de 2n cicle de 150 crèdits. En casos excepcionals, s'estudiarà la possibilitat d'una càrrega lectiva superior a l'especificada en aquest punt. 2.1.2 Distribució dels crèdits: percentatges globals La suma de crèdits troncals i obligatoris serà d'entre el 75% i el 80% dels crèdits totals de l'estudi. La lliure elecció serà com a mínim del 10%. Els crèdits optatius oscil·laran entre el 10% i 15%. El nombre global de crèdits troncals, obligatoris, optatius i de lliure elecció haurà de permetre una distribució equitativa dels crèdits per cursos i una programació en assignatures amb el nombre de crèdits descrit en el punt 2.2.1. 2.1.3 Troncalitat Es respectarà la troncalitat establerta per les directrius generals pròpies de cada estudi. Això no obstant, i sempre que sigui necessari, es recomana I ) d'ampliar el nombre de crèdits de les matèries troncals el mínim necessari per tal de poder-ne fer una programació en assignatures amb el nombre de crèdits establert en el punt 2.2.1; i/o 2) d'estudiar la possibilitat d'ajuntar els continguts de dues o més matèries troncals amb un baix nombre de crèdits en una sola assignatura per poder-ne fer una correcta programació en assignatures i afavorir al mateix temps la màxima anualització del primer cicle. Quan l'addicionalitat de crèdits troncals excedeixi els percentatges contemplats al RD de directrius generals comunes, se'n justificarà oportunament la conveniència. Es recomana de fer una lectura de les directrius generals pròpies que tendeixi a l'establiment del major tronc comú entre estudis afins. 2.2 Característiques i organització de les assignatures 2.2.1 Nombre de crèdits de les assignatures: Totes les assignatures seran de 4,5-6-9-12 o més crèdits, sempre múltiples d'1,5. Les assignatures semestrals seran de 4,5-6-(9) crèdits (amb una càrrega lectiva setmanal de 3 hores, 4 hores o 6 hores respectivament); les assignatures anuals seran de 9, 12 o més crèdits (amb una càrrega lectiva setmanal de 3 hores les de 9 crèdits o de 4 hores les de 12). Les assignatures tipus seran de 6 crèdits les semestrals i de 12 les anuals. En casos justificats s'estudiarà la possibilitat de programar assignatures amb un nombre de crèdits diferent. 2.2.2 Crèdits teòrics i crèdits pràctics de cada assignatura. Per a cada assignatura s'indicarà el nombre de crèdits teòrics i pràctics. El nombre de crèdits teòrics i de crèdits pràctics de cada assignatura serà múltiple d'1,5 sempre que les pràctiques siguin extensives. 2.2.3 Assignatures obligatòries. Les assignatures obligatòries poden ser de molta utilitat a l'hora d'afavorir la transversalitat entre plans d'estudis -a base de programar com a obligatoris crèdits troncals d'altres estudis- i també per a l'establiment de troncs comuns entre estudis afins -mitjançant les anomenades assignatures obligatòries de facultat, per exemple. 2.2.4 Assignatures optatives Totes les assignatures optatives d'un mateix pla d'estudis tindran el mateix nombre de crèdits. Aquestes podran ser de 4,5, de 6 o de 9 crèdits. A efectes de la seva homologació, el nombre d'assignatures optatives dels plans d'estudis serà limitat. Les assignatures optatives es determinaran en funció dels perfils acadèmics definits a cada pla d'estudis de tal manera que els estudiants puguin preveure i determinar amb antelació el seu currículum personal, més enllà de les variacions que puguin produir-se en la concreció dels plans docents cada curs acadèmic. Els estudis proposaran una oferta específica d'assignatures optatives en una proporció màxima de 2:1 respecte dels crèdits optatius indicats en el pla d'estudis. Aquesta proporció podria ser modificada en funció del nombre d'estudiants d'entrada als estudis. S'entén per oferta específica aquella que cada estudi determini com a més directament relacionada amb els àmbits de coneixement propis, sens perjudici que diversos estudis puguin considerar com a oferta específica unes mateixes assignatures. Cada estudi indicarà les assignatures que poden ser cursades pels estudiants d'altres estudis així com el nombre de places que ofereix en cadascuna, amb el benentès que en cap cas aquesta oferta haurà de representar un increment en el cost. S'establirà una mateixa franja horària per a totes les assignatures optatives d'un mateix centre docent. Quan la disponibilitat d'espai o d'infraestructura docent no permetin l'establiment d'una única franja horària, els estudis programaran les assignatures optatives de tal manera que s'afavoreixi la màxima opcionalitat per part dels estudiants. 2.2.5 Assignatures de lliure elecció Els plans d'estudis podran recomanar als estudiants la realització de crèdits de lliure elecció orientada al primer curs dels estudis. En aquests crèdits els estudis programaran coneixements introductoris i bàsics, eines i procediments que poden contribuir d'una manera decisiva a l'adquisició de coneixements en el futur i, en conseqüència, a una millor progressió en els estudis. En alguna d'aquestes assignatures, el nom de les quals serà el més genèric possible -Introducció al dret, Introducció al dibuix, Psicologia general, etc .- , pot ser interessant fins d'explicar quina és l'estructura general del pla d'estudis o quins són els principals àmbits professionals a què condueix l'obtenció del títol i quins "itineraris" pot ser interessant de cursar si es vol optar per un o per un altre d'aquests àmbits. 2.2.6 Crèdits per equivalència; assignatures instrumentals; assignatures de relació amb el món laboral. Els plans d'estudis oferiran la possibilitat de cursar per equivalència fins a 18 crèdits optatius o de lliure elecció -en el cas dels estudis de cicle curt- i fins a 30 -en el cas dels estudis de primer i de segon cicle. Els plans d'estudis podran incloure assignatures obligatòries o optatives instrumentals (idiomes, informàtica, etc.) i hi constaran com a assignatures sense docència. Tots els plans d'estudis haurien d'incloure, els darrers cursos, un nombre determinat de crèdits -estades en empreses, pràcticums, treballs i projectes de fi de carrera, etc.- que permetin als estudiants entrar en contacte d'una manera pràctica amb el món laboral i s'iniciïn en la pràctica professional. Els pràcticums, els treballs o projectes de fi de carrera s'articularan com una assignatura. Tot i correspondre a docència tutoritzada -realitzats individualment per part de l'estudiant amb la tutoria d'un professor- podran tenir crèdits de teoria i pràctics d'aula, que constaran com a tals en el pla d'estudis. Sempre que raons acadèmiques no aconsellin una altra cosa, els projectes i els treballs final de carrera seran programats el darrer semestre dels estudis. Els estudis els assignaran el nombre de crèdits suficient -a l'entorn del 10% dels crèdits globals de l'estudi- per tal que contribueixin de manera decisiva en la formació pràctica dels estudiants. És per això que la programació dels estudis ha de facilitar que els estudiants els puguin realitzar separadament de la resta d'assignatures. 2.2.7 Nombre d'assignatures per curs En el primer cicle de les llicenciatures i en els dos primers cursos dels estudis de 1r cicle amb un ritme de progrés habitual de 60 crèdits per curs el nombre d'assignatures per curs hauria de ser igual o inferior a 7. En els estudis amb un ritme de progrés de 75 crèdits per curs aquest nombre haurà de ser necessàriament superior -sempre igual o inferior a 9- i s'estudiarà en cada cas la possibilitat d'organitzar aquests estudis amb el menor nombre d'assignatures per curs. Així mateix, en el primer cicle de les llicenciatures i en els dos primers cursos dels estudis de 1r cicle es combinaran assignatures anuals i semestrals de tal manera que l'estudiant d'un curs complet no tindrà més de 5 assignatures simultànies (6 com a màxim en els casos excepcionals previstos en el punt anterior). Pel que fa al segon cicle de les llicenciatures o al darrer curs dels estudis de primer cicle, es recomana que el nombre d'assignatures per curs no sigui superior a 9 i que el nombre màxim d'assignatures simultànies no sigui superior a 6. 2.2.8 Assignatures anuals Els plans d'estudis proposaran una programació de les assignatures que afavoreixi l'anualització dels primers cursos; llevat de casos excepcionals que hauran de ser oportunament justificats, seran anuals com a mínim la meitat de les assignatures de 1r cicle, en els estudis de 1r i 2n cicle, i la meitat de les assignatures dels dos primers cursos, en els estudis de 1r cicle. 2.2.9 Programació dels crèdits teòrics i crèdits pràctics Els nombre màxim de crèdits pràctics que ha de cursar l'estudiant se situarà entre el 40% i el 50% del total de l'estudi (inclosos els pràcticums, projectes i treballs final de carrera, etc.). Els plans d'estudis proposaran un repartiment dels crèdits teòrics i pràctics que s'ajusti al que estableix el RD de directrius generals comunes. Es recomana, quan sigui oportú, l'agrupació dels continguts pràctics d'assignatures d'una mateixa matèria en assignatures específiques de pràctiques que constaran en el pla de d'estudis com a assignatures pràctiques de matèria. Es recomana, també quan es consideri oportú, la programació d'assignatures pràctiques transversals, en què es treballin aspectes pràctics d'assignatures diverses pertanyents a matèries diferents. La tipologia de la docència pràctica dels primers cursos serà diferenciada de la dels darrers cursos, de tal manera que els primers cursos es programarà preferentment pràctiques d'aula i els darrers, preferentment pràctiques d'aula especialitzada i docència tutoritzada. 2.3 Programació de la docència Es vol insistir una vegada més en la necessitat de fer un esforç molt important de reflexió i definició del perfil formatiu dels estudis que volem aconseguir, així com de les matèries i de les assignatures. Una organització dels estudis i una programació dels continguts adequades han de facilitar al màxim la correcta assimilació dels coneixements i el progrés acadèmic dels estudiants. En aquest sentit, la coherència i la coordinació de les matèries de cada titulació i la coherència i la coordinació de les assignatures de cada matèria han de ser objectius irrenunciables en el procés de revisió dels plans d'estudis. Vetllar per l'adequació en el temps i la correcta progressió en l'adquisició de coneixements és una responsabilitat compartida i entra de ple en les funcions pròpies del coordinador d'estudi. Això no obstant, és necessària també la implicació dels departaments. 2.3.1 Curs acadèmic Sens perjudici de l'anualització dels primers cursos recomanada tot al llarg d'aquest document, el curs acadèmic s'organitzarà en dos semestres de 15 setmanes, una de les quals podrà correspondre a tutories, i un període per a la realització d'exàmens que com a mínim serà d'una setmana. En qualsevol cas, a efectes del pla docent els cursos s'estructuraran en 30 setmanes, és a dir en dos semestres de 15 setmanes. 2.3.2 Ritmes de progrés L'homologació dels plans d'estudis propiciarà l'obtenció de les diplomatures en 3 anys i de les llicenciatures en 5 anys, amb un ritme de progrés habitual de 60 crèdits per curs. Això no obstant, els plans haurien de preveure la possibilitat de cursar una llicenciatura en 4 anys amb un ritme de progrés de 75 crèdits per curs. En el cas dels estudis tècnics, els plans d'estudis proposaran un ritme de progrés de com a màxim 75 crèdits per curs per bé que hauran de preveure al mateix temps una programació dels crèdits que els permeti d'aconsellar als estudiants la realització dels estudis amb un ritme de progrés a l'entorn dels 60 crèdits per curs. 2.3.3 Tipologia dels crèdits: distribució general per cursos La distribució de crèdits per cursos es farà procurant de respectar al màxim tres criteris principals: 1) la programació de continguts més bàsics i generalistes el primer cicle dels estudis de cicle llarg o els dos primers cursos dels estudis de cicle curt; 2) l'especialització progressiva, principalment el 2n cicle dels estudis de cicle llarg o el darrer curs dels estudis de cicle curt; 3) la programació dels continguts de manera coherent i, quan sigui convenient, en ordre de dificultat creixent. Els plans d'estudis programaran de manera progressiva els crèdits troncals i obligatoris els primers cursos, i ho faran de manera que s'afavoreixi al màxim l'establiment d'un tronc comú entre estudis afins. Els crèdits optatius seran programats preferentment el 2n cicle o els darrers cursos dels estudis. És convenient incloure a totes les titulacions assignatures introductòries que afavoreixin una visió global de les matèries, per a les quals es recomana d'utilitzar noms genèrics del tipus Història moderna o Dret constitucional, per exemple. Així, es recomana de fer una lectura de les directrius generals pròpies de cada estudi que afavoreixi el major tronc comú entre estudis afins. S'entén per estudis afins, per exemple, els estudis de lletres -dins d'aquests, els estudis de filologia molt en especial-: estudis de mestre; enginyeries tècniques en informàtica; enginyeries tècniques industrials; enginyeries tècniques agrícoles; etc. [NB La UdG, a través dels òrgans pertinents en cada cas, revisarà i modificarà les normatives que puguin quedar afectades per l'aplicació d'aquests criteris generals de revisió dels plans d'estudis. Així, es constituirà ad hoc una Comissió per a la revisió dels plans d'estudis que vetllarà per la correcta aplicació d'aquests criteris, analitzarà les conseqüències d'aquesta aplicació i determinarà les actuacions que consideri més oportunes en cada cas. El rectorat facilitarà als centres docents totes les eines al seu abast necessàries per resoldre qualsevol incidència que pugui sorgir en el procés de revisió]
2.7 Acord de 13 de març de 1997, pel qual s'aprova el document per a la revisió dels plans d'estudi. AcordsIntroducció El curs acadèmic 1996-97 haurà finalitzat la implantació dels darrers cursos de pla nou de la major part de titulacions de la UdG. Únicament restaran per completar el cinquè curs dels estudis d'Enginyeria Industrial i el tercer curs de la Diplomatura de Ciències Empresarials. Finalitzada l'etapa d'implantació dels nous plans, la llei preveu la possibilitat de fer-ne una revisió. Els informes de la CRUE i de la Secretaria General del Consejo de Universidades, ambdós datats del mes de març de 1996 i realitzats a partir d'estudis i enquestes sobre la implantació dels nous plans a totes les universitats, confirmen l'opinió generalitzada que si bé els objectius generals de la reforma dels plans feta d'acord amb el RD 1497/87 de directrius generals comunes són plenament vigents avui i la reforma té molts aspectes positius que cal mantenir i potenciar, en presenta d'altres, no obstant això, que n'aconsellen la revisió. Vegem-ne els principals punts de debat avui: L'accés al sistema universitari L'actual sistema d'accés a la universitat discrimina molt poc el domini per part dels estudiants de les habilitats i els coneixements per iniciar amb garanties determinats estudis universitaris i en molts casos els nivells acadèmics amb què els inicien poden arribar a ser molt diferents. La universitat ha de fer el que sigui necessari perquè els estudiants que hi accedeixen ho facin en les millors condicions -a través de la necessària coordinació amb els instituts de batxillerat o la revisió del sistema de proves d'accés a la universitat, per exemple- però també ha d'analitzar fins on cal que s'adapti ella mateixa a les característiques socials, psicològiques i acadèmiques dels nois i noies que hi arriben, característiques certament diverses avui de les dels estudiants d'altres generacions prou recents. Càrrega lectiva global dels estudis En bona part dels estudis la càrrega lectiva global sembla massa elevada. En general, els nous plans han significat un augment de la càrrega lectiva global dels estudis mentre que, en canvi, se n'ha escurçat la durada; és cert que en alguns estudis -en les carreres tècniques principalment- el nombre total de crèdits s'ha reduït, però tot i així en bastants d'aquests estudis aquest nombre pot semblar encara massa alt. En qualsevol cas. és un fet que només una minoria dels estudiants acaben els estudis en el temps previst. El concepte de crèdit Hi ha coincidència a considerar que la redefinició del concepte de crèdit ha de contribuir a millorar els resultats dels actuals plans d'estudis. La nova formulació que en fa el Consejo de Universidades és la següent: «El crèdit és la unitat d'activitat acadèmica organitzada amb una equivalència de deu hores. Cada universitat decidirà, en funció dels estudis de què es tracti, el nombre d'hores corresponents a ensenyament presencial reglat i el nombre d'hores aplicables a d'altres activitats acadèmiques tutelades, especificades en el pla docent i que seran objecte d'avaluació. En cap cas -llevat dels ensenyaments a distància- el percentatge del crèdit corresponent a ensenyament presencial no serà inferior al 70%». Caldrà especificar en el pla d'estudis el nombre de crèdits de cada assignatura corresponent a càrrega lectiva no presencial i explicar-ne en detall el contingut i l'avaluació que se'n farà. Mai, per tant, no es podrà considerar que hi ha una reducció de la docència de l'estudiant. Redefinició i adaptació dels programes La reducció de la durada dels estudis i l'increment de la seva càrrega lectiva no sempre han anat acompanyades d'una redefinició dels continguts de les matèries i dels programes de les assignatures en funció del seu nombre de crèdits i del seu paper en el marc general del pla d'estudis. Caldria insistir més en l'esforç de definició del perfil formatiu de cada assignatura d'acord amb el perfil acadèmic i professional dels estudis i de definició dels seus continguts en funció de la tipologia de docència de què es tracti. Organització general dels estudis i nombre de crèdits de les assignatures La major part dels actuals plans responen a una estructura semestral -quadrimestral en realitat-, amb uns períodes de docència i avaluació que oscil·len entre les 15 i les 18 setmanes per semestre. L'organització semestral dels estudis té molts aspectes positius, principalment en allò que incideix en una major llibertat en la configuració del currículum per part de l'estudiant, però també ha comportat algunes conseqüències negatives que caldria eliminar: la reducció d'assignatures anuals i l'augment d'assignatures semestrals amb un baix nombre de crèdits han comportat una gran fragmentació, excessiva en els primers cursos dels estudis, dels continguts de les matèries, amb pèrdua de la visió general d'aquests continguts i una prematura especialització; l'elevat nombre d'assignatures per curs i d'assignatures simultànies -per la combinació d'assignatures anuals i semestrals- ha comportat un augment notable del nombre d'exàmens i de treballs -que dificulten seriosament la feina fins i tot dels períodes que no són pròpiament d'exàmens i han fet que bona part del curs acabi essent el que col·loquialment podríem anomenar una carrera d'obstacles-, un augment també notable de l'abandonament d'assignatures per part dels estudiants, un empitjorament en el seu rendiment acadèmic i un retard en la finalització dels estudis; la combinació de crèdits teòrics i de crèdits pràctics en una mateixa assignatura sovint ha comportat l'assignació de la docència a més d'un professor, la qual cosa de vegades ha tingut problemes com a conseqüència d'una insuficient coordinació entre ells. s'ha perdut la noció de curs: tothom coincideix a valorar positivament la major llibertat dels estudiants per a poder configurar el propi currículum, però també a considerar negatiu el fet que la "història" de cada estudiant ha acabat essent completament singular, fins al punt que cada vegada es tenen menys elements de referència comuns; hi ha una diversitat excessiva d'assignatures segons el seu nombre de crèdits, a la universitat en general, en un mateix centre docent i fins en un mateix estudi, la qual cosa dificulta seriosament la programació dels estudis i la mobilitat dels estudiants dins i fora de la UdG; la gestió acadèmica és cada dia més complicada; s'ha dificultat l'organització acadèmica, l'organització del calendari acadèmic (sovint, per exemple, s'han de començar les classes del segon semestre sense tenir tots els resultats del primer), la confecció dels horaris i la gestió dels espais docents, de tal manera que l'horari dels estudiants resulta en no pocs casos extremament complicat i fins gens aconsellable per a una correcta programació dels estudis; Directrius generals pròpies; primers cicles comuns; accés als segons cicles La prematura especialització i un catàleg de titulacions ampli no han afavorit l'organització de primers cicles comuns o, si més no, de troncs comuns amplis entre estudis afins d'un mateix centre docent. Aquests troncs comuns han de facilitar als estudiants l'adquisició de coneixements i metodologies d'aprenentatge comunes i bàsiques. Aquest hauria de ser un objectiu prioritari quan es té el ferm convenciment que la interdisciplinarietat és un element fonamental i irrenunciable en la formació integral de l'estudiant. La majoria dels plans d'estudis es van definir de manera aïllada els uns dels altres i no es va insistir prou en la interconnexió entre estudis afins, que és necessària sobretot per raons formatives i acadèmiques i també per tal d'aconseguir un major aprofitament dels recursos. Potser caldria modificar les directrius generals pròpies de determinats estudis -hi estan treballant les subcomissions delegades del Consejo de Universidades- però fins llavors tothom està d'acord a acceptar que es pot -i que caldria- fer un esforç per establir troncs comuns entre estudis afins a base de "jugar" amb les assignatures troncals i les assignatures obligatòries. Totes les universitats convenen a considerar més adient la programació d'assignatures optatives i obligatòries específiques els darrers cursos dels estudis. No hi ha una normativa reguladora dels accessos al 2n cicle i cada universitat ho ha regulat a través d'acords interns; cal ampliar les actuals possibilitats d'accés al 2n cicle afavorint una major transversalitat dels plans i, tot i les dificultats que comporta, cal estudiar la possibilitat de creació d'un títol terminal a final de primer cicle en els estudis de 1r i 2n cicle. Tipologia d'assignatures: crèdits troncals, obligatoris; optatius i de lliure elecció: A banda que les directrius generals pròpies d'alguns estudis fixen matèries troncals amb un baix nombre de crèdits, la fragmentació de les matèries troncals en assignatures sovint ha comportat un nombre molt elevat d'assignatures de pocs crèdits. Molt poques vegades s'ha pogut ampliar el nombre de crèdits troncals de les directrius generals pròpies per tal de poder programar assignatures més grosses -fet que ha comportat un augment no desitjat de la fragmentació- i pràcticament mai no s'ha ajuntat en una sola assignatura els continguts de dues o més matèries troncals afins amb un baix nombre de crèdits. Més enllà del joc que facin possible les directrius generals pròpies dels estudis, les assignatures obligatòries poden ser una eina fonamental per avançar en l'establiment d'un tronc comú entre estudis afins, com sembla que demanen el Consejo de Universidades i la CRUE. Totes les universitats coincideixen en la consideració que cal rebaixar una optativitat excessiva i que els percentatges haurien d'oscil·lar entre el 10% i el 15%; hi ha coincidència també en d'altres punts: a) que seria recomanable de poder oferir crèdits optatius en una relació de 2:1 respecte dels crèdits optatius indicats al pla d'estudis; b) que seria positiu establir una mateixa banda horària per a les assignatures optatives, prou àmplia perquè interfereixi el menys possible amb l'horari previst per a les assignatures troncals i obligatòries i perquè augmenti al màxim les possibilitats de tria per part dels estudiants; i c) que és positiva l'agrupació d'assignatures optatives en blocs que constitueixin itineraris o intensificacions prèviament definits en el pla d'estudis i que no comportin un augment de l'oferta global d'optativitat respecte de l'establert a nivell general. Respecte de la lliure elecció, l'opinió generalitzada és que cal aprofundir en els seus aspectes positius i que caldria avançar molt més en la definició i ordenació d'aquestes assignatures per tal que aportin als estudiants una veritable formació complementària i interdisciplinària, contribueixin a una més lliure configuració dels itineraris curriculars, acadèmics o professionalitzadors i permetin als estudiants més mobilitat entre títols a través de les anomenades passarel·les. Potser caldria revisar, fins arribar a modificar si convé, alguna de les limitacions del RD 1497/1987, les normatives acadèmiques relatives a les assignatures reglades que poden ser objecte de lliure elecció, planificar d'acord amb uns objectius prèviament definits les assignatures de lliure elecció que són oferta específica de la universitat i estudiar el nombre de crèdits de lliure elecció que es concedeixen com a reconeixement d'altres activitats. Crèdits pràctics L'augment dels crèdits pràctics i una tipologia més diversa de crèdits pràctics es considera un aspecte positiu dels nous plans d'estudis. No se n'ha tret tot el rendiment, però, atès que la reforma dels plans s'ha fet en general a cost zero malgrat que la infraestructura de les universitats era clarament insuficient per a dur a terme la reforma. Per bé que les necessitats no són les mateixes en tots els estudis -i el seu finançament, suficient o no, tampoc-, en general l'augment dels crèdits pràctics ha comportat un increment de les necessitats de personal docent i d'infraestructures que no sempre les universitats han pogut ni poden assumir. No sempre s'ha vetllat per la necessària coordinació entre teoria i pràctica -d'una mateixa assignatura, d'un bloc d'assignatures o fins d'estudis. Recursos humans Tot i que van endegar-se en una època de restriccions pressupostàries, els nous plans d'estudis han comportat un creixement molt important de la plantilla de professorat que les universitats, amb la seva actual organització, difícilment poden continuar mantenint. Cada universitat ha dissenyat la seva pròpia política de professorat, en general seguint criteris acadèmics més o menys ben definits -criteris de recerca fins i tot- però no sempre tenint en compte, al mateix temps, criteris docents. Infraestructures L'organització acadèmica complexa dels nous plans exigeix la disponibilitat d'uns espais i d'una infraestructura docent de què no sempre es disposa. Avaluació dels plans d'estudis En general no s'ha entès l'avaluació dels plans d'estudis com un procés sistemàtic de recollida d'informació fiable amb l'objectiu principal de fer una valoració dels estudis per tal de millorar-ne la qualitat. El procés de reflexió que exigeixen la definició d'un pla d'estudis i el seu desenvolupament és llarg i complicat i, una vegada finalitzada l'etapa primera d'implantació, estem obligats a fer una revisió dels plans actuals per tal de potenciar-ne els aspectes positius i corregir-ne els negatius. Els projectes d'avaluació de la qualitat de les universitats que s'estan duen a terme des del curs acadèmic 1996-97 són un altre instrument important en aquest procés d'avaluació sistemàtica. El RD 1267/94, que modifica l'esmentat Reial decret de directrius generals comunes, resol parcialment alguns dels problemes detectats en el procés d'implantació dels nous plans d'estudis. El recent acord del Consejo de Universidades (BOE núm. 15, de 17 de gener de 1997), en què fa una sèrie de recomanacions en relació a l'organització dels plans d'estudis, i les propostes de modificacions normatives elaborades a l'empara del Consejo -propostes que ja han estat aprovades i són de publicació immediata al BOE- representen un pas més en el procés de millora dels plans. A continuació es presenta una proposta dels criteris per a la revisió dels plans d'estudis. Aquesta proposta haurà d'anar acompanyada de tot un paquet d'accions promogudes des del Rectorat amb la intenció d'iniciar un procés de reflexió generalitzat en tots i cadascun dels estaments de la comunitat universitària. Més enllà de la revisió de les normatives o dels procediments interns que serà necessari de modificar a partir dels criteris docents i acadèmics que s'aprovin, l'equip de Rectorat farà arribar a les comissions oportunes propostes de treball que facilitin l'establiment de criteris sobre d'altres temes importants, paral·lels a la pròpia revisió dels plans d'estudis i que contribueixin també a la millora del rendiment integral de la universitat com a institució al servei de la societat. 1. Objectius Els criteris docents i acadèmics per a la revisió dels plans d'estudis que es proposen en aquest document responen als següents objectius principals: Definir clarament els objectius formatius de cada pla d'estudis, de manera que els estudiants puguin comprendre el perfil docent que impartim a cada titulació. Això ha de comportar una reflexió sobre el paper que tenen en la seva formació cadascuna de les matèries i cadascuna de les assignatures. Planificar els estudis de 1r i 2n cicle conjuntament amb els de 3r cicle per tal que els estudiants puguin rebre una bona formació acadèmica a partir d'una correcta seqüenciació dels coneixements, amb la programació de continguts més generals i bàsics a 1r cicle per arribar de manera progressiva a l'especialització pròpia del 3r cicle. Racionalitzar l'ordenació dels estudis a partir de repensar la càrrega lectiva global, la distribució dels crèdits i l'estructura de les assignatures per tal que els estudiants puguin assolir els objectius formatius previstos en el període de temps previst i al mateix temps es pugui incidir en la millora del rendiment institucional. Estabilitzar els plans docents de titulació fixant el cost en recursos humans i materials de cada estudi per tal d'avançar en una distribució dels recursos disponibles més equitativa entre ells. Planificar l'oferta d'assignatures optatives de tal manera que els estudiants puguin dissenyar amb antelació el seu currículum personal. 2. Criteris docents i acadèmics per a la revisió dels plans d'estudi Els plans d'estudis reformats a partir del RD 1497/87 presenten una sèrie de punts febles que no es podran resoldre fins que no es modifiquin les normatives que l'han regulada -com sembla que ja s'està intentant de fer a través de les diverses subcomissions delegades del Consejo de Universidades; d'altres, però poden ser millorats notablement a partir d'una revisió dels criteris interns de cada universitat. Aquests criteris es concreten en els punts que s'exposen a continuació. L'aplicació d'aquests punts als diferents plans d'estudis es farà vetllant per les característiques específiques de cada tipologia d'estudis. 2.1 Estructura general dels plans d'estudis 2.1.1 Càrrega lectiva global El nombre total de crèdits de cada estudi s'ajustarà al mínim establert a les corresponents directrius generals pròpies, és a dir 180 crèdits per als estudis de 1r cicle, 300 crèdits per als estudis de 1r i 2n cicle i 120 crèdits per als estudis de 2n cicle. En el cas dels estudis tècnics, l'obligada disminució de crèdits haurà d'anar acompanyada d'un augment important del nombre de crèdits corresponents al treball final de carrera, que haurà de tenir a l'entorn del 10% dels crèdits totals de l'estudi per tal que pugui contribuir com és necessari a l'assoliment dels objectius formatius i marcadament professionalitzadors d'aquesta mena d'estudis. És per això que els estudis tècnics de 1r cicle podran tenir una càrrega lectiva global màxima de 225 crèdits, els de 1r i 2n cicle de 345 crèdits i els de 2n cicle de 150 crèdits. En casos excepcionals, s'estudiarà la possibilitat d'una càrrega lectiva superior a l'especificada en aquest punt. 2.1.2 Distribució dels crèdits: percentatges globals La suma de crèdits troncals i obligatoris serà d'entre el 75% i el 80% dels crèdits totals de l'estudi. La lliure elecció serà com a mínim del 10%. Els crèdits optatius oscil·laran entre el 10% i 15%. El nombre global de crèdits troncals, obligatoris, optatius i de lliure elecció haurà de permetre una distribució equitativa dels crèdits per cursos i una programació en assignatures amb el nombre de crèdits descrit en el punt 2.2.1. 2.1.3 Troncalitat Es respectarà la troncalitat establerta per les directrius generals pròpies de cada estudi. Això no obstant, i sempre que sigui necessari, es recomana I ) d'ampliar el nombre de crèdits de les matèries troncals el mínim necessari per tal de poder-ne fer una programació en assignatures amb el nombre de crèdits establert en el punt 2.2.1; i/o 2) d'estudiar la possibilitat d'ajuntar els continguts de dues o més matèries troncals amb un baix nombre de crèdits en una sola assignatura per poder-ne fer una correcta programació en assignatures i afavorir al mateix temps la màxima anualització del primer cicle. Quan l'addicionalitat de crèdits troncals excedeixi els percentatges contemplats al RD de directrius generals comunes, se'n justificarà oportunament la conveniència. Es recomana de fer una lectura de les directrius generals pròpies que tendeixi a l'establiment del major tronc comú entre estudis afins. 2.2 Característiques i organització de les assignatures 2.2.1 Nombre de crèdits de les assignatures: Totes les assignatures seran de 4,5-6-9-12 o més crèdits, sempre múltiples d'1,5. Les assignatures semestrals seran de 4,5-6-(9) crèdits (amb una càrrega lectiva setmanal de 3 hores, 4 hores o 6 hores respectivament); les assignatures anuals seran de 9, 12 o més crèdits (amb una càrrega lectiva setmanal de 3 hores les de 9 crèdits o de 4 hores les de 12). Les assignatures tipus seran de 6 crèdits les semestrals i de 12 les anuals. En casos justificats s'estudiarà la possibilitat de programar assignatures amb un nombre de crèdits diferent. 2.2.2 Crèdits teòrics i crèdits pràctics de cada assignatura. Per a cada assignatura s'indicarà el nombre de crèdits teòrics i pràctics. El nombre de crèdits teòrics i de crèdits pràctics de cada assignatura serà múltiple d'1,5 sempre que les pràctiques siguin extensives. 2.2.3 Assignatures obligatòries. Les assignatures obligatòries poden ser de molta utilitat a l'hora d'afavorir la transversalitat entre plans d'estudis -a base de programar com a obligatoris crèdits troncals d'altres estudis- i també per a l'establiment de troncs comuns entre estudis afins -mitjançant les anomenades assignatures obligatòries de facultat, per exemple. 2.2.4 Assignatures optatives Totes les assignatures optatives d'un mateix pla d'estudis tindran el mateix nombre de crèdits. Aquestes podran ser de 4,5, de 6 o de 9 crèdits. A efectes de la seva homologació, el nombre d'assignatures optatives dels plans d'estudis serà limitat. Les assignatures optatives es determinaran en funció dels perfils acadèmics definits a cada pla d'estudis de tal manera que els estudiants puguin preveure i determinar amb antelació el seu currículum personal, més enllà de les variacions que puguin produir-se en la concreció dels plans docents cada curs acadèmic. Els estudis proposaran una oferta específica d'assignatures optatives en una proporció màxima de 2:1 respecte dels crèdits optatius indicats en el pla d'estudis. Aquesta proporció podria ser modificada en funció del nombre d'estudiants d'entrada als estudis. S'entén per oferta específica aquella que cada estudi determini com a més directament relacionada amb els àmbits de coneixement propis, sens perjudici que diversos estudis puguin considerar com a oferta específica unes mateixes assignatures. Cada estudi indicarà les assignatures que poden ser cursades pels estudiants d'altres estudis així com el nombre de places que ofereix en cadascuna, amb el benentès que en cap cas aquesta oferta haurà de representar un increment en el cost. S'establirà una mateixa franja horària per a totes les assignatures optatives d'un mateix centre docent. Quan la disponibilitat d'espai o d'infraestructura docent no permetin l'establiment d'una única franja horària, els estudis programaran les assignatures optatives de tal manera que s'afavoreixi la màxima opcionalitat per part dels estudiants. 2.2.5 Assignatures de lliure elecció Els plans d'estudis podran recomanar als estudiants la realització de crèdits de lliure elecció orientada al primer curs dels estudis. En aquests crèdits els estudis programaran coneixements introductoris i bàsics, eines i procediments que poden contribuir d'una manera decisiva a l'adquisició de coneixements en el futur i, en conseqüència, a una millor progressió en els estudis. En alguna d'aquestes assignatures, el nom de les quals serà el més genèric possible -Introducció al dret, Introducció al dibuix, Psicologia general, etc .- , pot ser interessant fins d'explicar quina és l'estructura general del pla d'estudis o quins són els principals àmbits professionals a què condueix l'obtenció del títol i quins "itineraris" pot ser interessant de cursar si es vol optar per un o per un altre d'aquests àmbits. 2.2.6 Crèdits per equivalència; assignatures instrumentals; assignatures de relació amb el món laboral. Els plans d'estudis oferiran la possibilitat de cursar per equivalència fins a 18 crèdits optatius o de lliure elecció -en el cas dels estudis de cicle curt- i fins a 30 -en el cas dels estudis de primer i de segon cicle. Els plans d'estudis podran incloure assignatures obligatòries o optatives instrumentals (idiomes, informàtica, etc.) i hi constaran com a assignatures sense docència. Tots els plans d'estudis haurien d'incloure, els darrers cursos, un nombre determinat de crèdits -estades en empreses, pràcticums, treballs i projectes de fi de carrera, etc.- que permetin als estudiants entrar en contacte d'una manera pràctica amb el món laboral i s'iniciïn en la pràctica professional. Els pràcticums, els treballs o projectes de fi de carrera s'articularan com una assignatura. Tot i correspondre a docència tutoritzada -realitzats individualment per part de l'estudiant amb la tutoria d'un professor- podran tenir crèdits de teoria i pràctics d'aula, que constaran com a tals en el pla d'estudis. Sempre que raons acadèmiques no aconsellin una altra cosa, els projectes i els treballs final de carrera seran programats el darrer semestre dels estudis. Els estudis els assignaran el nombre de crèdits suficient -a l'entorn del 10% dels crèdits globals de l'estudi- per tal que contribueixin de manera decisiva en la formació pràctica dels estudiants. És per això que la programació dels estudis ha de facilitar que els estudiants els puguin realitzar separadament de la resta d'assignatures. 2.2.7 Nombre d'assignatures per curs En el primer cicle de les llicenciatures i en els dos primers cursos dels estudis de 1r cicle amb un ritme de progrés habitual de 60 crèdits per curs el nombre d'assignatures per curs hauria de ser igual o inferior a 7. En els estudis amb un ritme de progrés de 75 crèdits per curs aquest nombre haurà de ser necessàriament superior -sempre igual o inferior a 9- i s'estudiarà en cada cas la possibilitat d'organitzar aquests estudis amb el menor nombre d'assignatures per curs. Així mateix, en el primer cicle de les llicenciatures i en els dos primers cursos dels estudis de 1r cicle es combinaran assignatures anuals i semestrals de tal manera que l'estudiant d'un curs complet no tindrà més de 5 assignatures simultànies (6 com a màxim en els casos excepcionals previstos en el punt anterior). Pel que fa al segon cicle de les llicenciatures o al darrer curs dels estudis de primer cicle, es recomana que el nombre d'assignatures per curs no sigui superior a 9 i que el nombre màxim d'assignatures simultànies no sigui superior a 6. 2.2.8 Assignatures anuals Els plans d'estudis proposaran una programació de les assignatures que afavoreixi l'anualització dels primers cursos; llevat de casos excepcionals que hauran de ser oportunament justificats, seran anuals com a mínim la meitat de les assignatures de 1r cicle, en els estudis de 1r i 2n cicle, i la meitat de les assignatures dels dos primers cursos, en els estudis de 1r cicle. 2.2.9 Programació dels crèdits teòrics i crèdits pràctics Els nombre màxim de crèdits pràctics que ha de cursar l'estudiant se situarà entre el 40% i el 50% del total de l'estudi (inclosos els pràcticums, projectes i treballs final de carrera, etc.). Els plans d'estudis proposaran un repartiment dels crèdits teòrics i pràctics que s'ajusti al que estableix el RD de directrius generals comunes. Es recomana, quan sigui oportú, l'agrupació dels continguts pràctics d'assignatures d'una mateixa matèria en assignatures específiques de pràctiques que constaran en el pla de d'estudis com a assignatures pràctiques de matèria. Es recomana, també quan es consideri oportú, la programació d'assignatures pràctiques transversals, en què es treballin aspectes pràctics d'assignatures diverses pertanyents a matèries diferents. La tipologia de la docència pràctica dels primers cursos serà diferenciada de la dels darrers cursos, de tal manera que els primers cursos es programarà preferentment pràctiques d'aula i els darrers, preferentment pràctiques d'aula especialitzada i docència tutoritzada. 2.3 Programació de la docència Es vol insistir una vegada més en la necessitat de fer un esforç molt important de reflexió i definició del perfil formatiu dels estudis que volem aconseguir, així com de les matèries i de les assignatures. Una organització dels estudis i una programació dels continguts adequades han de facilitar al màxim la correcta assimilació dels coneixements i el progrés acadèmic dels estudiants. En aquest sentit, la coherència i la coordinació de les matèries de cada titulació i la coherència i la coordinació de les assignatures de cada matèria han de ser objectius irrenunciables en el procés de revisió dels plans d'estudis. Vetllar per l'adequació en el temps i la correcta progressió en l'adquisició de coneixements és una responsabilitat compartida i entra de ple en les funcions pròpies del coordinador d'estudi. Això no obstant, és necessària també la implicació dels departaments. 2.3.1 Curs acadèmic Sens perjudici de l'anualització dels primers cursos recomanada tot al llarg d'aquest document, el curs acadèmic s'organitzarà en dos semestres de 15 setmanes, una de les quals podrà correspondre a tutories, i un període per a la realització d'exàmens que com a mínim serà d'una setmana. En qualsevol cas, a efectes del pla docent els cursos s'estructuraran en 30 setmanes, és a dir en dos semestres de 15 setmanes. 2.3.2 Ritmes de progrés L'homologació dels plans d'estudis propiciarà l'obtenció de les diplomatures en 3 anys i de les llicenciatures en 5 anys, amb un ritme de progrés habitual de 60 crèdits per curs. Això no obstant, els plans haurien de preveure la possibilitat de cursar una llicenciatura en 4 anys amb un ritme de progrés de 75 crèdits per curs. En el cas dels estudis tècnics, els plans d'estudis proposaran un ritme de progrés de com a màxim 75 crèdits per curs per bé que hauran de preveure al mateix temps una programació dels crèdits que els permeti d'aconsellar als estudiants la realització dels estudis amb un ritme de progrés a l'entorn dels 60 crèdits per curs. 2.3.3 Tipologia dels crèdits: distribució general per cursos La distribució de crèdits per cursos es farà procurant de respectar al màxim tres criteris principals: 1) la programació de continguts més bàsics i generalistes el primer cicle dels estudis de cicle llarg o els dos primers cursos dels estudis de cicle curt; 2) l'especialització progressiva, principalment el 2n cicle dels estudis de cicle llarg o el darrer curs dels estudis de cicle curt; 3) la programació dels continguts de manera coherent i, quan sigui convenient, en ordre de dificultat creixent. Els plans d'estudis programaran de manera progressiva els crèdits troncals i obligatoris els primers cursos, i ho faran de manera que s'afavoreixi al màxim l'establiment d'un tronc comú entre estudis afins. Els crèdits optatius seran programats preferentment el 2n cicle o els darrers cursos dels estudis. És convenient incloure a totes les titulacions assignatures introductòries que afavoreixin una visió global de les matèries, per a les quals es recomana d'utilitzar noms genèrics del tipus Història moderna o Dret constitucional, per exemple. Així, es recomana de fer una lectura de les directrius generals pròpies de cada estudi que afavoreixi el major tronc comú entre estudis afins. S'entén per estudis afins, per exemple, els estudis de lletres -dins d'aquests, els estudis de filologia molt en especial-: estudis de mestre; enginyeries tècniques en informàtica; enginyeries tècniques industrials; enginyeries tècniques agrícoles; etc. [NB La UdG, a través dels òrgans pertinents en cada cas, revisarà i modificarà les normatives que puguin quedar afectades per l'aplicació d'aquests criteris generals de revisió dels plans d'estudis. Així, es constituirà ad hoc una Comissió per a la revisió dels plans d'estudis que vetllarà per la correcta aplicació d'aquests criteris, analitzarà les conseqüències d'aquesta aplicació i determinarà les actuacions que consideri més oportunes en cada cas. El rectorat facilitarà als centres docents totes les eines al seu abast necessàries per resoldre qualsevol incidència que pugui sorgir en el procés de revisió]