ANNA QUINTANAS FEIXAS (Banyoles, 1967) és professora agregada
del Departament de Filosofia de la UdG. Pel que fa a la formació acadèmica és
Llicenciada en Filosofia (UAB, 1990) i Doctora en Filosofia (Premi
Extraordinari de Doctorat de la UdG, 1997).
La seva trajectòria com a investigadora es va iniciar com a becària de la
Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani (UdG, 1991-1993) i sempre ha
tingut com a punt neuràlgic l’obra de Michel Foucault
(1926-1984). El seu llibre M. Foucault. Filosofia de la transgressió (Pòrtic,
2002) va ser el primer text en català que exposà el conjunt del pensament
d’aquest autor.
Ha treballat sobre diferents temàtiques com ara l’Antropologia
Filosòfica i el Pensament
Polític, però la seva principal aportació ha girat al voltant de la Bioètica i la Biopolítica. Sobre els dos primers camps es poden citar articles
com “M. Foucault i la política de la veritat. Una nova manera d’entendre
l’Antropologia Filosòfica” (Estudi General, 1996) o “La crítica de F.
Nietzsche a la pseudocultura del hombre contemporáneo” (Magistralis,
2000); el seu capítol de llibre “La obra de M. Foucault como una etnología
interna de la cultura occidental” (2001). Així com també articles sobre la
globalització neoliberal: “Una crítica político-antropológica al ‘choque de
civilizaciones’ de S.P. Huntington” (Isegoría, 2002), “Del mito del
hombre democrático a la nueva Internacional civil” (Utopía y praxis
latinoamericana, 2002); o el capítol de llibre “La indocilitat
reflexionada. Una anàlisi dels moviments altermundistes a partir de M.
Foucault” (Filosofia i política ara, 2004).
Les seves investigacions sobre Bioètica i Biopolítica deriven en últim terme del contingut, d’inspiració foucaultiana, de la seva tesi doctoral, “Salut i poder en la gènesi de l’home contemporani” (http://www.tdx.cat/handle/10803/7815), dedicada a fer aflorar les relacions entre el saber i el poder en el marc de la Salut Pública. A partir d’alguns dels textos mèdics espanyols més representatius del s. XIX i principis del XX, es mostra com les pràctiques i els discursos de la medicina van molt més enllà de l’art de curar i prevenir malalties, incidint en els processos de subjectivació i normalització de la població.
Ha estat professora i coordinadora de l’assignatura
de Bioètica del Doctorat de Biotecnologia de la Facultat de Ciències de la
UdG i del Postgrau Salut i Qualitat de Vida en l’Envelliment Actiu, així com en
el Màster en Promoció de la Salut de la UdG. Ha impartit cursos de formació
continuada en institucions mèdiques com l’Hospital Universitari Dr. Josep
Trueta de Girona o l’Hospital de Palamós. Actualment dóna classes de bioètica
en el Grau de Filosofia i en el Grau de Medicina, UdG.
Va ser membre del Comitè d’Ètica
Assistencial de l’Àmbit de Primària de Girona (2003-2006), i promotora, i
membre vocal del Comitè d’Ètica
Assistencial de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona (2002-2020). Membre del Comitè d’Ètica d’Investigació Clínica de l’Hospital Trueta
(2017-2020). Directora de l’Observatori
d’Ètica Aplicada a l’Acció Social, Psicoeducativa i Sociosanitària
(2017-2026). Membre del Comitè d’Ètica i
Bioseguretat de la Recerca de la UdG (2013-2026).
Algunes publicacions sobre
temes bioètica i biopolítica: "Bioética, biopolítica y antropotécnicas" (Ágora,
2009); "Higienismo y medicina social: poderes de normalización y formas de
sujeción de las clases populares" (Isegoría, 2011);
"Biopolítica y Salud Pública según M. Foucault" (Estudios Filosóficos,
2011); "Génesis y desarrollo de la biopolítica foucaultiana: de F.
Nietzsche a N. Rose" (Debats, 2011); "M. Foucault: el
cuerpo-vida y el cuerpo-cosa" (Debats, 2013); "El trasfondo
biopolítico de la bioética", (dins Bioética en Europa y Derechos de la
Persona, 2010); "Govern de la vida i intervenció social: l’arrel
biopolítica dels conflictes ètics" (dins Els reptes ètics de la
intervenció social, 2010). Cal destacar la següent obra col·lectiva, amb
la col·laboració de prestigiosos investigadors com ara Nikolas Rose (King’s
College, Londres), Roberto Esposito (Istituto Italiano di Scienze Umane,
Itàlia) o Dominique Memmi (Centre National de la Recherche Scientifique,
París): Anna Quintanas (ed.), El trasfondo biopolítico de la bioética
(2013).
Entre les publicacions més recents
sobre aquestes matèries es poden citar: “Bioética versus neoliberalismo. Por una nueva
política de la vida” (Revista REdBioética-UNESCO, 2014);
coautora amb J. Bosch i altres de
“Enseñar bioética a estudiantes de medicina mediante el Aprendizaje Basado en Problemas” (Cuadernos de bioética, 2015); “Las nuevas políticas de la
vejez en el neoliberalismo” (J. S. González (coord.), Bioética y Senectud. Una aproximación pluridisciplinar, 2019); coautora amb N. Masnou i altres de “Eutanasia: un estudio de metodología mixta
sobre la experiencia de los referentes en Catalunya” (Gaceta sanitaria, 2024).
Alguns
dels projectes
de recerca recents sobre aquests àmbits:
- Títol: POyEticas sobre Ética y Políticas de la Salud Pública. Investigador
principal: Dr. Àngel Puyol (UAB). Entitat finançadora: Ministerio de Ciencia.
Import: 70.250 euros. Període: 2024-2028.
- Títol: Anàlisi de la relació del personal sanitari amb la mort a partir
de l’aplicació de la LORE (Llei Orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de
l’eutanàsia). Investigadora principal: Dra. Núria Masnou. Entitat finançadora:
Fundació Víctor Grífols. Import: 6000€. Període: 2022–2023.
Sobre aquestes matèries ha estat convidada a oferir cursos, conferències i
ponències en diferents universitats estrangeres (Cuba: Universidad de la
Habana, Universidad Marta Abreu, Instituto de Filosofía de la Habana; Mèxic:
Universidad Iberoamericana Golfo-Centro de Puebla, Universidad Autónoma de la
Tlaxcala, Centro Universitario Hispano-Mexicano de Veracruz; Brasil:
Universidade do Vale do Rio dos Sinos-Unisinos).
CV disponible a: https://recerca.udg.edu/ca/persons/anna-quintanas-feixas-2/