Educar amb l'arquitectura. Itinerari d'experiències en àmbits educatius de Bogotà

Aquesta recerca aborda la desconnexió entre l'educació formal i el desenvolupament de la consciència espacial, un component crític en la formació cognitiva, emocional i simbòlica de l'estudiant. Davant aquesta problemàtica, es proposa l'arquitectura —entesa com el llenguatge de l'art la matèria essencial del qual és l'espai— com un nexe de continguts transversals capaç d'integrar la dimensió espacial en el currículum escolar. El marc teòric es fonamenta, en particular, en els estudis de Jean Piaget i Bärbel Inhelder (1948, 1967) sobre les tres concepcions de l'espai: topològica, projectiva i euclidiana. La recerca centra el seu interès en la transició cap a l'espai projectiu, la qual es consolida entre els 6 i 9 anys d'edat i coincideix amb l'inici de l'educació primària a Colòmbia. L'estudi indaga si encoratjar la consciència espacial projectiva, a través de la noció arquitectònica de la perspectiva, permet als estudiants de primària desenvolupar el seu propi punt de vista i reconèixer a l'altre.

Metodològicament, la tesi s'inspira en la recerca-acció qualitativa amb un disseny d'estudi de cas amb observació participant. La fase empírica va constar d'un taller amb els estudiants de dos col·legis de Bogotà, amb la participació activa del professorat en la seva formulació i execució. El taller sosté que, en l'educació formal, la creació col·lectiva d'una obra d´arquitectura —un nou col.legi— constitueix el procés educatiu mateix que possibilita el desenvolupament de la consciència espacial. Posteriorment, es va validar l'eficàcia de l'eina didàctica denominada "les eles" en diversos contextos educatius de Bogotà, involucrant a nens, docents i professionals de l'arquitectura.

Els resultats demostren que és possible potenciar la consciència espacial projectiva mitjançant didàctiques adaptades a l'estadi de desenvolupament del nen, el seu context sociocultural i les necessitats curriculars del docent. S'evidencia que la representació de l'espai en dues i tres dimensions afavoreix l'expressió personal i col·lectiva, confirmant que l'experiència estètica és el catalitzador idoni per a aquest aprenentatge. Es constata que la intervenció docent és imprescindible per a guiar aquest trànsit, el qual facilita la comprensió que múltiples perspectives coexisteixen en harmonia dins d'un àmbit comú: l'entorn escolar com a lloc de socialització.

Lectura de la tesi: 15/04/2026 (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).