Tesi doctoral de Irene González Ceballos: “Odiseas sin Ítaca: Las trayectorias de exclusión educativa desde la aproximación de los fondos de identidad”. Drigida pel Dr. Moisès Esteban Guitart.
Aquesta tesi té com a objectiu aprofundir en la comprensió de les
trajectòries personals d’aprenentatge de joves que han estat privats,
parcialment o totalment, de la participació i/o l’assoliment dins del sistema
educatiu formal. La recerca se centra en les Trajectòries d’Exclusió Educativa
(TEE) i parteix de la necessitat de comprendre els processos que, en el si de
les institucions educatives, poden contribuir a la desvinculació dels joves i a
la seva sortida del sistema.
Des d’una perspectiva que entén l’exclusió educativa com un procés
relacional, la tesi analitza com les experiències dels joves interactuen amb
les condicions institucionals i estructurals que travessen les seves
trajectòries. L’estudi, de caràcter qualitatiu i basat en deu casos, combina
diferents estratègies autobiogràfiques per reconstruir les experiències
educatives i d’aprenentatge dels participants. Els Fons d’Identitat s’utilitzen
com a eina analítica per comprendre els recursos, vincles i referents que
adquireixen significat al llarg d’aquestes trajectòries.
Els resultats mostren que les trajectòries d’exclusió educativa es
configuren a través de processos acumulatius en què diferents experiències es
van reforçant mútuament. Les discontinuïtats en els recorreguts educatius, la
percepció de baixes expectatives per part del professorat, les experiències
d’estigmatització i segregació interna, així com la distància entre la cultura
escolar i els interessos, les identitats i les formes d’aprendre dels joves,
contribueixen progressivament a la desvinculació educativa. Aquestes
experiències no només afecten la participació en l’educació formal, sinó que
també poden incidir en la manera com els joves es perceben com a aprenents i en
la seva confiança en les institucions educatives. Alhora, les trajectòries
analitzades mostren que aquesta experiència no és homogènia ni es limita als
contextos escolars: fora de l’escola, alguns joves desenvolupen experiències
d’aprenentatge significatives i identitats positives com a aprenents.
En contrast amb aquestes experiències, els contextos educatius alternatius
apareixen com a espais en què es poden generar formes diferents de relació amb
l’aprenentatge i amb els altres. En aquests contextos, les relacions de suport
i reconeixement, una major vinculació amb els interessos dels joves i unes
formes més flexibles de participació poden afavorir processos de reenganxament
educatiu. Els Fons d’Identitat adquireixen, en aquest sentit, una especial
rellevància com a recursos que connecten les experiències d’aprenentatge amb
les identitats dels joves i poden contribuir a donar continuïtat a les seves
trajectòries.
En conjunt, la tesi contribueix a una comprensió de les Trajectòries
d’Exclusió Educativa que situa les experiències i les veus dels joves en el
centre de l’anàlisi i qüestiona les explicacions centrades exclusivament en el
dèficit individual. Els resultats posen de manifest la necessitat d’atendre les
condicions educatives i institucionals que configuren aquestes trajectòries i
de desenvolupar polítiques i pràctiques capaces de reconèixer i donar resposta
a la seva diversitat i complexitat.
Lectura de la tesi: 23/11/2026 (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).