Tesi doctoral de Faiza Ahsan: "Computational Investigation of Iron-Oxo Complexes in Oxidation Catalysis: A DFT and Multireference Approach". Direcció: Dr. Marcel Swart.
La natura ha desenvolupat metal·loenzims altament eficients que
catalitzen l'oxidació selectiva d'enllaços
inerts. Aquesta
transformació és de gran importància en síntesi química i conversió d'energia.
Al bell mig d'aquesta reactivitat hi trobem l'intermedi d'alt valent de
ferro(IV)-oxo (
), el qual actua com a oxidant actiu en enzims com els de la
família del citocrom P450 o la metà monooxigenasa soluble. Inspirant-se en
aquests catalitzadors naturals, s'han desenvolupat nombrosos anàlegs sintètics.
Tanmateix, aquests models sintètics mostren sovint una reactivitat inferior a
la dels seus equivalents biològics. Entendre els principis fonamentals que
regeixen i milloren la reactivitat dels complexos sintètics de ferro(IV)-oxo
constitueix un repte majúscul. En particular, el paper de l'estat d'espí del
centre de ferro i la topologia de l'entorn de lligands circumdant en la
modulació de l'estructura electrònica i les geometries de l'estat de transició
romanen com a preguntes obertes rellevants.
Aquesta tesi aborda aquestes
qüestions clau mitjançant una investigació computacional exhaustiva de
complexos model mononuclears de ferro(IV)-oxo no hemnics. Per a fer-ho,
s'utilitza una combinació de la teoria del funcional de la densitat (DFT) i
mètodes de funció d'ona multireferencials (CASSCF, CASPT2 i MC-PDFT) amb
l'objectiu d'elucidar els mecanismes d'activació d'enllaços
a través de
reaccions de transferència d'àtom d'hidrogen (HAT) i de transferència d'àtom
d'oxigen (OAT).
Capítol
1: Ofereix una
introducció general sobre la rellevància biològica i sintètica de les espècies
de ferro(IV)-oxo, revisa les troballes experimentals clau sobre la seva
estructura i reactivitat, identifica les manques actuals en la comprensió
mecanicista i estableix l'estructura general de la tesi. Capítol 2 defineix els objectius
generals de la investigació i les preguntes científiques específiques que guien
el treball computacional. Capítol 3 detalla
els fonaments teòrics i les especificacions tècniques dels mètodes d'estructura
electrònica i els protocols computacionals emprats al llarg de la tesi.
Capítol
4: Investiga la
influència de la topologia dels lligands equatorials mitjançant una sèrie de
sis isòmers estructurals del complex macrocíclic
. A pesar que tots els isòmers comparteixen un estat
fonamental d'espí intermedi (
), petites variacions en la disposició dels grups
-metil i en la conformació dels ponts d'etilè generen
diferències significatives en les barreres d'activació de HAT i OAT. L'anàlisi
identifica el conformer més reactiu i estableix principis estèrics i geomètrics
per a modular la reactivitat.
Capítol
5: Avalua el marc
convencional de canals
per a la
reactivitat de HAT utilitzant el complex model
amb metà i età.
Mentre que les geometries límit esperades (angle Fe--O--H gairebé lineal de
per al canal
d'espí alt
; angle concorbat de
per al canal
d'espí intermedi
) es mantenen per al metà, les interaccions no covalents
de dispersió amb l'età comprimeixen l'angle de l'estat de transició del canal
fins a valors de
. Aquest fet demostra la fragilitat de les assignacions
basades únicament en paràmetres geomètrics i justifica l'ús de la funció de
desplaçament de càrrega resolta per espí (SR-CDF) com a descriptor electrònic
més robust.
Capítol
6: Introdueix una
representació visual millorada de la SR-CDF mitjançant gràfics de derivades
espacials. Aquesta metodologia proporciona una descripció més clara i intuïtiva
del flux de càrrega durant la transferència d'electrons i protons acoblada
(PCET), permetent diferenciar sense ambiguïtat entre els mecanismes de HAT i de
PCET concertat (cPCET).
Capítol
7: Explora els
límits de la DFT en comparació amb mètodes multireferencials emprant una nova
família de lligands model compactes anomenats "tri-etanimina-amina"
(TEA). Els resultats mostren una bona concordància entre DFT i CASPT2 (amb
diferències de
en fase gas),
demostrant que ambdós enfocaments actuen com a eines computacionals
complementàries més que no pas com a metodologies oposades.
Lectura de la tesi: 18/11/2026 a la Sala de Graus de la Facultat de Dret