Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 35 anys
Tancar
Menú

Estudi computacional de complexos ferro-oxo en catàlisi d'oxidació

Tesi doctoral de Faiza Ahsan: "Computational Investigation of Iron-Oxo Complexes in Oxidation Catalysis: A DFT and Multireference Approach". Direcció: Dr. Marcel Swart.

La natura ha desenvolupat metal·loenzims altament eficients que catalitzen l'oxidació selectiva d'enllaços  inerts. Aquesta transformació és de gran importància en síntesi química i conversió d'energia. Al bell mig d'aquesta reactivitat hi trobem l'intermedi d'alt valent de ferro(IV)-oxo (), el qual actua com a oxidant actiu en enzims com els de la família del citocrom P450 o la metà monooxigenasa soluble. Inspirant-se en aquests catalitzadors naturals, s'han desenvolupat nombrosos anàlegs sintètics. Tanmateix, aquests models sintètics mostren sovint una reactivitat inferior a la dels seus equivalents biològics. Entendre els principis fonamentals que regeixen i milloren la reactivitat dels complexos sintètics de ferro(IV)-oxo constitueix un repte majúscul. En particular, el paper de l'estat d'espí del centre de ferro i la topologia de l'entorn de lligands circumdant en la modulació de l'estructura electrònica i les geometries de l'estat de transició romanen com a preguntes obertes rellevants.

Aquesta tesi aborda aquestes qüestions clau mitjançant una investigació computacional exhaustiva de complexos model mononuclears de ferro(IV)-oxo no hemnics. Per a fer-ho, s'utilitza una combinació de la teoria del funcional de la densitat (DFT) i mètodes de funció d'ona multireferencials (CASSCF, CASPT2 i MC-PDFT) amb l'objectiu d'elucidar els mecanismes d'activació d'enllaços  a través de reaccions de transferència d'àtom d'hidrogen (HAT) i de transferència d'àtom d'oxigen (OAT).

Capítol 1: Ofereix una introducció general sobre la rellevància biològica i sintètica de les espècies de ferro(IV)-oxo, revisa les troballes experimentals clau sobre la seva estructura i reactivitat, identifica les manques actuals en la comprensió mecanicista i estableix l'estructura general de la tesi. Capítol 2 defineix els objectius generals de la investigació i les preguntes científiques específiques que guien el treball computacional. Capítol 3 detalla els fonaments teòrics i les especificacions tècniques dels mètodes d'estructura electrònica i els protocols computacionals emprats al llarg de la tesi.

Capítol 4: Investiga la influència de la topologia dels lligands equatorials mitjançant una sèrie de sis isòmers estructurals del complex macrocíclic . A pesar que tots els isòmers comparteixen un estat fonamental d'espí intermedi (), petites variacions en la disposició dels grups -metil i en la conformació dels ponts d'etilè generen diferències significatives en les barreres d'activació de HAT i OAT. L'anàlisi identifica el conformer més reactiu i estableix principis estèrics i geomètrics per a modular la reactivitat.

Capítol 5: Avalua el marc convencional de canals  per a la reactivitat de HAT utilitzant el complex model  amb metà i età. Mentre que les geometries límit esperades (angle Fe--O--H gairebé lineal de  per al canal  d'espí alt ; angle concorbat de  per al canal  d'espí intermedi ) es mantenen per al metà, les interaccions no covalents de dispersió amb l'età comprimeixen l'angle de l'estat de transició del canal  fins a valors de . Aquest fet demostra la fragilitat de les assignacions basades únicament en paràmetres geomètrics i justifica l'ús de la funció de desplaçament de càrrega resolta per espí (SR-CDF) com a descriptor electrònic més robust.

Capítol 6: Introdueix una representació visual millorada de la SR-CDF mitjançant gràfics de derivades espacials. Aquesta metodologia proporciona una descripció més clara i intuïtiva del flux de càrrega durant la transferència d'electrons i protons acoblada (PCET), permetent diferenciar sense ambiguïtat entre els mecanismes de HAT i de PCET concertat (cPCET).

Capítol 7: Explora els límits de la DFT en comparació amb mètodes multireferencials emprant una nova família de lligands model compactes anomenats "tri-etanimina-amina" (TEA). Els resultats mostren una bona concordància entre DFT i CASPT2 (amb diferències de  en fase gas), demostrant que ambdós enfocaments actuen com a eines computacionals complementàries més que no pas com a metodologies oposades.


Lectura de la tesi: 18/11/2026 a la Sala de Graus de la Facultat de Dret 

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.