Tesi doctoral de Bernat Espigulé Pons: "Collinear Fractals and Connectedness Loci: Topology, Finite Capture, and Restricted Polynomial Roots". Direcció: Dr. Joan Saldaña Meca i Dr. David Juher Barrot.
Com pot un
contacte entre peces fractals revelar una identitat aritmètica?
La tesi uneix
aquestes dues perspectives i descobreix una estructura interior que es pot
explorar capa a capa.
Triem n posicions equiespaiades sobre una recta. Hi col·loquem còpies
d’una figura, totes amb la mateixa reducció i el mateix gir, i repetim la regla
indefinidament. Un nombre complex c,
que podem representar com un punt del pla, controla aquests dos canvis. Si les
peces veïnes s’intersequen, el fractal forma una sola peça: és connex; si totes
són disjuntes, forma un conjunt de Cantor al pla complex. Els paràmetres que
donen fractals connexos formen el conjunt de connexitat. En augmentar n, aquests conjunts formen una família
nidificada que recorda el conjunt de Mandelbrot.
01 Del contacte a
l’aritmètica
El
cas binari, de dues peces, s’estudia des de fa dècades. La tesi desenvolupa
sistemàticament la família per a qualsevol nombre de peces. Cada punt del
fractal té almenys una adreça simbòlica infinita: una successió d’eleccions
entre còpies a cada escala. Quan dues peces veïnes s’intersequen, un mateix
punt té dues adreces diferents. Restant les expansions i dividint per
l’espaiat, fixat en 2, s’obté una representació d’1 en base c amb dígits signats. Si l’expansió és
finita, eliminar els denominadors dona un polinomi amb coeficients enters que
té c com a arrel. És mònic: el
coeficient principal és 1 i els altres pertanyen a l’alfabet
Dn = {−(n − 1),
…, −1, 0, 1, …, n − 1}.
Si l’expansió no acaba, c és límit d’una successió d’arrels
d’aquests polinomis. Fora del disc unitat tancat, el conjunt de connexitat
coincideix amb la clausura d’aquest conjunt d’arrels: les arrels i tots els
seus punts límit. És una igualtat exacta, no una semblança entre imatges. La
tesi també estableix la connexitat i la connexitat local dels conjunts, en
determina la intersecció amb l’eix real i n’obté cotes geomètriques.
02 L’interior, capa
a capa
La captura finita treballa
amb el conjunt de diferències entre punts del fractal. La connexitat equival al
fet que el punt marcat 2c pertanyi a
aquest conjunt. Fora de l’eix real, la cerca inversa descarta les branques que
surten del paral·lelogram envolupant d’aquest conjunt. Dins d’una regió de
paràmetres en forma de lent, l’entrada d’una branca en una trampa interior del
conjunt de diferències certifica que la connexitat resisteix petites variacions
de c. Si totes les branques
s’esgoten, el fractal és desconnex; tot paràmetre no real exterior acaba sent
exclòs. Una cerca aturada sense cap dels dos resultats no dona cap veredicte.
La profunditat de captura
revela una segona nidificació. Dins de la lent i fora de l’eix real, els
paràmetres certificats en un màxim de k
passos formen regions obertes que creixen amb k. A cada quadrant, cada nivell es descriu mitjançant un nombre
finit de desigualtats polinòmiques: és semialgebraic. Els punts de la seva
frontera dins d’aquest domini queden certificats al nivell k + 2, com a màxim. Així, la frontera d’un nivell finit
passa a formar part de l’interior certificat amb només dos passos addicionals.
Per a n ≥ 20, la lent de dos discs conté tot el conjunt de
connexitat fora de l’eix real. Cada paràmetre d’aquesta part és límit de
paràmetres interiors amb certificats finits. Per a cada 2 ≤ n ≤ 19, una arrel no real
certificada pertany al conjunt però queda fora de la lent. Vint és el llindar
exacte d’inclusió en aquesta lent, no un llindar general de regularitat.
03 Molts dígits,
poques branques
El sistema de diferències
té 2n − 1 dígits possibles
a cada pas: sense poda, una cerca de profunditat k tindria (2n − 1)k candidats. La geometria en
descarta gairebé tots. Per a n ≥ 25,
fora de l’eix real i amb |c| ≥ √n, cada node de l’arbre admissible
exacte té com a màxim tres fills. Aquesta regió conté tota la frontera no real.
Un alfabet que creix amb n dona lloc,
doncs, a una cerca com a màxim ternària.
El programari de codi obert
i interactiu aprofita la poda geomètrica per explorar els conjunts de
connexitat, els fractals, les capes de captura i els certificats. La computació
orienta la descoberta; les conclusions es justifiquen amb demostracions i dades
finites verificables independentment.
El pont entre
fractals i polinomis enters no només identifica un mateix paisatge: en revela
l’estructura i proporciona certificats finits de connexitat i desconnexió.
Lectura de la tesi: 12/11/2026 a l'Aula 09 Escola Politècnica Superior II (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).