Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 35 anys
Tancar
Menú

Fractals col·lineals i conjunts de connexitat: topologia, captura finita i arrels de polinomis

Tesi doctoral de Bernat Espigulé Pons: "Collinear Fractals and Connectedness Loci: Topology, Finite Capture, and Restricted Polynomial Roots". Direcció: Dr. Joan Saldaña Meca i Dr. David Juher Barrot.

Com pot un contacte entre peces fractals revelar una identitat aritmètica?
La tesi uneix aquestes dues perspectives i descobreix una estructura interior que es pot explorar capa a capa.

Triem n posicions equiespaiades sobre una recta. Hi col·loquem còpies d’una figura, totes amb la mateixa reducció i el mateix gir, i repetim la regla indefinidament. Un nombre complex c, que podem representar com un punt del pla, controla aquests dos canvis. Si les peces veïnes s’intersequen, el fractal forma una sola peça: és connex; si totes són disjuntes, forma un conjunt de Cantor al pla complex. Els paràmetres que donen fractals connexos formen el conjunt de connexitat. En augmentar n, aquests conjunts formen una família nidificada que recorda el conjunt de Mandelbrot.

01  Del contacte a l’aritmètica

El cas binari, de dues peces, s’estudia des de fa dècades. La tesi desenvolupa sistemàticament la família per a qualsevol nombre de peces. Cada punt del fractal té almenys una adreça simbòlica infinita: una successió d’eleccions entre còpies a cada escala. Quan dues peces veïnes s’intersequen, un mateix punt té dues adreces diferents. Restant les expansions i dividint per l’espaiat, fixat en 2, s’obté una representació d’1 en base c amb dígits signats. Si l’expansió és finita, eliminar els denominadors dona un polinomi amb coeficients enters que té c com a arrel. És mònic: el coeficient principal és 1 i els altres pertanyen a l’alfabet

Dn = {−(n − 1), …, −1, 0, 1, …, n − 1}.

Si l’expansió no acaba, c és límit d’una successió d’arrels d’aquests polinomis. Fora del disc unitat tancat, el conjunt de connexitat coincideix amb la clausura d’aquest conjunt d’arrels: les arrels i tots els seus punts límit. És una igualtat exacta, no una semblança entre imatges. La tesi també estableix la connexitat i la connexitat local dels conjunts, en determina la intersecció amb l’eix real i n’obté cotes geomètriques.

02  L’interior, capa a capa

La captura finita treballa amb el conjunt de diferències entre punts del fractal. La connexitat equival al fet que el punt marcat 2c pertanyi a aquest conjunt. Fora de l’eix real, la cerca inversa descarta les branques que surten del paral·lelogram envolupant d’aquest conjunt. Dins d’una regió de paràmetres en forma de lent, l’entrada d’una branca en una trampa interior del conjunt de diferències certifica que la connexitat resisteix petites variacions de c. Si totes les branques s’esgoten, el fractal és desconnex; tot paràmetre no real exterior acaba sent exclòs. Una cerca aturada sense cap dels dos resultats no dona cap veredicte.

La profunditat de captura revela una segona nidificació. Dins de la lent i fora de l’eix real, els paràmetres certificats en un màxim de k passos formen regions obertes que creixen amb k. A cada quadrant, cada nivell es descriu mitjançant un nombre finit de desigualtats polinòmiques: és semialgebraic. Els punts de la seva frontera dins d’aquest domini queden certificats al nivell k + 2, com a màxim. Així, la frontera d’un nivell finit passa a formar part de l’interior certificat amb només dos passos addicionals.

Per a n ≥ 20, la lent de dos discs conté tot el conjunt de connexitat fora de l’eix real. Cada paràmetre d’aquesta part és límit de paràmetres interiors amb certificats finits. Per a cada 2 ≤ n ≤ 19, una arrel no real certificada pertany al conjunt però queda fora de la lent. Vint és el llindar exacte d’inclusió en aquesta lent, no un llindar general de regularitat.

03  Molts dígits, poques branques

El sistema de diferències té 2n − 1 dígits possibles a cada pas: sense poda, una cerca de profunditat k tindria (2n − 1)k candidats. La geometria en descarta gairebé tots. Per a n ≥ 25, fora de l’eix real i amb |c| ≥ √n, cada node de l’arbre admissible exacte té com a màxim tres fills. Aquesta regió conté tota la frontera no real. Un alfabet que creix amb n dona lloc, doncs, a una cerca com a màxim ternària.

El programari de codi obert i interactiu aprofita la poda geomètrica per explorar els conjunts de connexitat, els fractals, les capes de captura i els certificats. La computació orienta la descoberta; les conclusions es justifiquen amb demostracions i dades finites verificables independentment.

El pont entre fractals i polinomis enters no només identifica un mateix paisatge: en revela l’estructura i proporciona certificats finits de connexitat i desconnexió.


Lectura de la tesi: 12/11/2026 a l'Aula 09 Escola Politècnica Superior II (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.