Tesi doctoral de Nadia Ayllón Parra: "Solid-state fermentation as a strategy to obtain functional protein ingredients and food products from alternative sources". Direcció: Dr. Albert Ribas i Dr. Pere Gou Boto.
Les
proteïnes de fonts alternatives han adquirit rellevància a causa de la
preocupació per la sostenibilitat d’un sistema alimentari basat principalment
en ingredients d’origen animal. Tot i que existeixen al mercat productes
derivats de proteïnes vegetals com la soja, aquests presenten limitacions en
termes de sostenibilitat i al·lergenicitat. En aquest context, noves fonts com
els llegums, els cereals, els pseudocereals, els insectes, les microalgues i
els fongs han sorgit com a alternatives per diversificar el consum proteic. No
obstant això, aquestes fonts presenten limitacions a nivell nutricional,
tecno-funcional i sensorial, fet que dificulta la seva aplicació en productes
alimentaris. Per aquest motiu, la fermentació en estat sòlid (SSF) es planteja
com una estratègia per obtenir ingredients proteics funcionals i productes
alimentaris a partir de fonts de proteïna alternativa.
L’objectiu principal d’aquesta
tesi va ser estudiar la SSF mitjançant l’ús de Pleurotus ostreatus i Rhizopus
oligosporus, avaluant-ne l’efecte sobre les propietats nutricionals,
tecno-funcionals i sensorials de diferents fonts de proteïna alternativa, així
com la seva aplicabilitat en un producte final.
A l’Article 1 es va investigar
l’efecte de la SSF amb ambdós fongs sobre farina de grill (Acheta domesticus),
avaluant-ne les propietats nutricionals, tecno-funcionals i fisicoquímiques.
Els resultats van mostrar una modificació de la distribució del nitrogen, amb
una reducció del nitrogen proteic i un augment del nitrogen no proteic, així
com canvis en els perfils d’àcids grassos i aminoàcids. Les propietats
tecno-funcionals van variar en funció del paràmetre avaluat, observant-se
millores en la capacitat de retenció d’aigua en comparació amb el control. A
més, R. oligosporus va millorar l’estabilitat de l’emulsió i la
solubilitat. Aquests canvis es van relacionar amb modificacions fisicoquímiques
induïdes per la SSF, com la formació de pèptids de menor mida molecular i
l’alcalinització del medi, associades al metabolisme de les proteïnes per part
dels fongs. El pretractament tèrmic també es va estudiar pel seu impacte en les
propietats tecno-funcionals, destacant un increment de la capacitat escumant de
la farina de grill.
En línia amb el primer article, a
l’Article 2 es va avaluar l’efecte de la SSF amb P. ostreatus en
diferents matrius vegetals (farines de cigró, quinoa, civada i una barreja de Chlorella
vulgaris–civada). De manera similar al que es va observar en la farina de
grill, es van observar canvis en la distribució del nitrogen i en els perfils
d’aminoàcids i àcids grassos. Així mateix, es van detectar modificacions en el
pH i en l’estructura proteica, evidenciades per la formació de pèptids de menor
pes molecular i una tendència a l’alcalinització, fet que suggereix la
metabolització de les proteïnes. Aquests canvis van repercutir en les
propietats tecno-funcionals, amb resultats dependents del tipus de matriu,
destacant la millora de l’estabilitat de l’emulsió amb farina de cigró
fermentada. El pretractament tèrmic també va mostrar una tendència a millorar
la capacitat de retenció d’aigua de les farines.
A l’Article 3 es va estudiar la
combinació de la SSF amb l’extrusió de baixa humitat en mescles de concentrat
de proteïna de fava i civada. Els resultats van indicar que la SSF actua com a
precursor de la reacció de Maillard, augmentant la disponibilitat de grups
amino lliures que reaccionen sota les condicions de temperatura i energia
mecànica del procés d’extrusió.
Finalment, a l’Article 4 es va
avaluar l’aplicació d’un ingredient fermentat (farina de cigró) en un anàleg
carni tipus mandonguilla formulat amb proteïna de pèsol texturitzada. La
incorporació gradual de farina de cigró fermentada en un anàleg carni formulat
amb proteïna de pèsol va reduir el contingut proteic, però va millorar la
qualitat proteica. A més, es va observar una millora en la retenció d’aigua
durant la cocció. A nivell sensorial, es van reduir les notes de llegum i van
augmentar les notes de bolet, tot i que també es va incrementar la percepció de
rancidesa. Pel que fa a la textura, es va observar una disminució de
l’elasticitat i una major pastositat.
En conjunt, aquesta tesi demostra que la SSF és una estratègia
eficaç per modificar les propietats nutricionals, tecno-funcionals i sensorials de fonts de proteïna
alternativa. Així mateix, evidencia el potencial de la seva combinació amb
altres tecnologies de processament i la seva aplicació en productes finals,
contribuint al desenvolupament de sistemes alimentaris més sostenibles.
Lectura de la tesi: 10/11/2026 a la Sala d'Actes de l'Escola Politècnica Superior IV (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).