Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
UdG 35 anys
Tancar
Menú

Fermentació en estat sòlid per obtenir proteïnes funcionals i nous aliments

Tesi doctoral de Nadia Ayllón Parra: "Solid-state fermentation as a strategy to obtain functional protein ingredients and food products from alternative sources". Direcció: Dr. Albert Ribas i Dr. Pere Gou Boto.

Les proteïnes de fonts alternatives han adquirit rellevància a causa de la preocupació per la sostenibilitat d’un sistema alimentari basat principalment en ingredients d’origen animal. Tot i que existeixen al mercat productes derivats de proteïnes vegetals com la soja, aquests presenten limitacions en termes de sostenibilitat i al·lergenicitat. En aquest context, noves fonts com els llegums, els cereals, els pseudocereals, els insectes, les microalgues i els fongs han sorgit com a alternatives per diversificar el consum proteic. No obstant això, aquestes fonts presenten limitacions a nivell nutricional, tecno-funcional i sensorial, fet que dificulta la seva aplicació en productes alimentaris. Per aquest motiu, la fermentació en estat sòlid (SSF) es planteja com una estratègia per obtenir ingredients proteics funcionals i productes alimentaris a partir de fonts de proteïna alternativa.

L’objectiu principal d’aquesta tesi va ser estudiar la SSF mitjançant l’ús de Pleurotus ostreatus i Rhizopus oligosporus, avaluant-ne l’efecte sobre les propietats nutricionals, tecno-funcionals i sensorials de diferents fonts de proteïna alternativa, així com la seva aplicabilitat en un producte final.

A l’Article 1 es va investigar l’efecte de la SSF amb ambdós fongs sobre farina de grill (Acheta domesticus), avaluant-ne les propietats nutricionals, tecno-funcionals i fisicoquímiques. Els resultats van mostrar una modificació de la distribució del nitrogen, amb una reducció del nitrogen proteic i un augment del nitrogen no proteic, així com canvis en els perfils d’àcids grassos i aminoàcids. Les propietats tecno-funcionals van variar en funció del paràmetre avaluat, observant-se millores en la capacitat de retenció d’aigua en comparació amb el control. A més, R. oligosporus va millorar l’estabilitat de l’emulsió i la solubilitat. Aquests canvis es van relacionar amb modificacions fisicoquímiques induïdes per la SSF, com la formació de pèptids de menor mida molecular i l’alcalinització del medi, associades al metabolisme de les proteïnes per part dels fongs. El pretractament tèrmic també es va estudiar pel seu impacte en les propietats tecno-funcionals, destacant un increment de la capacitat escumant de la farina de grill.

En línia amb el primer article, a l’Article 2 es va avaluar l’efecte de la SSF amb P. ostreatus en diferents matrius vegetals (farines de cigró, quinoa, civada i una barreja de Chlorella vulgaris–civada). De manera similar al que es va observar en la farina de grill, es van observar canvis en la distribució del nitrogen i en els perfils d’aminoàcids i àcids grassos. Així mateix, es van detectar modificacions en el pH i en l’estructura proteica, evidenciades per la formació de pèptids de menor pes molecular i una tendència a l’alcalinització, fet que suggereix la metabolització de les proteïnes. Aquests canvis van repercutir en les propietats tecno-funcionals, amb resultats dependents del tipus de matriu, destacant la millora de l’estabilitat de l’emulsió amb farina de cigró fermentada. El pretractament tèrmic també va mostrar una tendència a millorar la capacitat de retenció d’aigua de les farines.

A l’Article 3 es va estudiar la combinació de la SSF amb l’extrusió de baixa humitat en mescles de concentrat de proteïna de fava i civada. Els resultats van indicar que la SSF actua com a precursor de la reacció de Maillard, augmentant la disponibilitat de grups amino lliures que reaccionen sota les condicions de temperatura i energia mecànica del procés d’extrusió.

Finalment, a l’Article 4 es va avaluar l’aplicació d’un ingredient fermentat (farina de cigró) en un anàleg carni tipus mandonguilla formulat amb proteïna de pèsol texturitzada. La incorporació gradual de farina de cigró fermentada en un anàleg carni formulat amb proteïna de pèsol va reduir el contingut proteic, però va millorar la qualitat proteica. A més, es va observar una millora en la retenció d’aigua durant la cocció. A nivell sensorial, es van reduir les notes de llegum i van augmentar les notes de bolet, tot i que també es va incrementar la percepció de rancidesa. Pel que fa a la textura, es va observar una disminució de l’elasticitat i una major pastositat.

En conjunt, aquesta tesi demostra que la SSF és una estratègia eficaç per modificar les propietats nutricionals, tecno-funcionals i sensorials de fonts de proteïna alternativa. Així mateix, evidencia el potencial de la seva combinació amb altres tecnologies de processament i la seva aplicació en productes finals, contribuint al desenvolupament de sistemes alimentaris més sostenibles.


Lectura de la tesi: 10/11/2026 a la Sala d'Actes de l'Escola Politècnica Superior IV (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.