Tesi doctoral d'Anna Marizzi del Olmo: "Assessment of a Reclaimed Water Treatment Technology Based on Daphnia for Reducing Emerging Contaminants and Its Potential to Reduce Impacts on Surface Water Ecosystems". Direcció: Dr. Víctor Matamoros Mercadal, Dra. Jessica Subirats Medina i Dra. Mònica Escolá Casas
A la regió mediterrània, l’aigua
dolça és cada vegada més escassa a causa de les sequeres, les onades de calor i
l’augment de la demanda d’aigua. En aquest context, les aigües residuals
tractades poden ser importants per mantenir el cabal d’alguns rius. Abans
d’arribar-hi, aquestes aigües passen per estacions depuradores que n’eliminen
bona part dels contaminants. Tot i això, el tractament convencional no els
elimina tots. Encara hi poden quedar fàrmacs i altres substàncies químiques,
microplàstics, gens de resistència als antibiòtics o microorganismes associats
a l’activitat humana. Aquests contaminants, alguns dels quals encara no estan
regulats, poden afectar els ecosistemes fluvials.
Aquesta tesi doctoral estudia una
solució basada en la natura per millorar la qualitat de l’aigua tractada abans
que arribi al riu. Es tracta d’un sistema que combina Daphnia magna i
biofilm. Daphnia magna, coneguda popularment com a puça d’aigua, és un
petit organisme d’aigua dolça que s’alimenta de partícules i microorganismes
presents a l’aigua. El biofilm, per la seva banda, és una comunitat de
microorganismes que creix sobre superfícies submergides i que pot ajudar a
degradar determinats contaminants, com ara alguns fàrmacs. Junts, poden actuar
com un filtre natural que complementi els tractaments convencionals.
En una primera fase, vam estudiar
què passa quan les aigües residuals tractades s’aboquen en un riu mediterrani
que depèn en gran part d’aquestes aportacions per mantenir el cabal. Hi vam
trobar diferents contaminants emergents, tant a l’aigua de la depuradora com al
riu. Alguns es podien detectar fins gairebé tres quilòmetres aigües avall del
punt d’abocament. També vam observar canvis en el biofilm del riu, com ara la
presència de bacteris relacionats amb l’activitat humana i un augment dels gens
de resistència als antibiòtics.
A continuació, vam provar el sistema
basat en Daphnia a escala demostrativa i en condicions més properes a la
realitat que les dels experiments de laboratori. El sistema va reduir els gens
de resistència als antibiòtics i els bacteris associats a l’activitat humana,
alhora que va afavorir microorganismes més propis dels ambients naturals. En
canvi, la seva capacitat per eliminar fàrmacs i altres substàncies químiques va
ser limitada.
Finalment, vam estudiar com respon
el biofilm fluvial a l’aigua tractada convencionalment i a l’aigua que havia
passat pel sistema basat en Daphnia. Els experiments van mostrar que els
dos tipus d’aigua modificaven de manera diferent la comunitat microbiana del
biofilm. A més, el biofilm exposat a l’aigua tractada amb Daphnia
semblava capaç de degradar els fàrmacs més ràpidament.
En conjunt, aquesta tesi ajuda a
entendre millor com les aigües residuals tractades afecten els rius
mediterranis i mostra tant el potencial com les limitacions d’incorporar
solucions basades en la natura al tractament de l’aigua. Els resultats suggereixen
que el sistema basat en Daphnia pot contribuir a millorar la qualitat de
l’aigua i a reduir alguns dels impactes sobre els ecosistemes fluvials.
Lectura de la tesi: 10/11/2026 a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).