Tesi doctoral de María Nancy Castrillón Carmona: "Pornografía deepfake generada con Inteligencia Artificial: Conocimientos y retos de los profesionales de la psicología". Direcció: Dra. Josefina Patiño Maso i Dr. Manuel Armayones Ruiz
La intel·ligència artificial (IA) és un terme
general que defineix una disciplina científica que té com a objectiu imitar,
estendre, simular i expandir el comportament i la intel·ligència humana, a
través d'una diversitat de programes i models algorítmics. Un dels programes
més nous de la IA, és el deepfake, el qual permet als usuaris crear vídeos
pornogràfics no consensuats. Aquest tipus emergent d'abús digital ha estat
inclòs dins del marc conceptual dels abusos sexuals basats en imatges (IBSA). Per
consegüent, mitjançant entrevistes individuals semiestructurades a 19
professionals de la psicologia de l'àrea de Catalunya aquesta tesi qualitativa
amb un abast descriptiu-exploratori va tenir com a objectius principals: (a)
analitzar el coneixement, la comprensió i l'experiència clínica prèvia sobre la
pornografía deepfake no consensuada i els IBSA; (b) examinar les
representacions socials i els marcs interpretatius des dels quals
conceptualitzen la pornografía deepfake no consensuada i el IBSA; (c)
identificar la percepció que tenen respecte al perfil de les víctimes i dels
perpetradors; d) analitzar l'impacte psicològic en la salut mental de les
víctimes; (e) analitzar les estratègies psicoterapèutiques proposades i els
models d'intervenció considerats adequats per a l'atenció a víctimes e, (f)
identificar les necessitats formatives i els desafiaments professionals
percebuts en relació amb els abusos sexuals digitals.
Les troballes van mostrar que, en general, els
participants comprenien i/o identificaven el fenomen de la pornografía deepfake
no consensuada i els IBSA, la dimensió de l'impacte emocional, la gravetat del
mal generat en les mates, i els perfils de perpetració i victimització. No
obstant això, es va evidenciar una manca d'eines conceptuals i de formació
professional entorn dels abusos digitals, en general. Aquest desconeixement va
generar confusions entorn dels límits entre els espais en línia-offline i
imatge digital i cos físic, i va dificultar la comprensió integrada del mal, i
la conceptualització d'aquesta manera de violència com un abús sexual. Així i
tot, els professionals van proposar diverses estratègies d'intervenció clínica
com la teràpia cognitiu conductual (TCC), la teràpia basada en el trauma o
l'abordatge del trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT).
En conclusió aquesta tesi doctoral evidència la
necessitat de desenvolupar programes de formació i psicoeducació dirigits
als professionals de la psicologia, en relació amb els abusos sexuals digitals,
així com impulsar recerques clíniques, que permetin validar models
d'intervenció específics per a víctimes de pornografia deepfake no
consensuada.
Lectura de la tesi: 28/10/2026 a la Sala de Graus de la Facultat d'Infermeria (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).