L’eix entre el metaboloma i el teixit adipós en pacients amb càncer de recte

El càncer colorectal és la tercera neoplàsia més diagnosticada del món, amb prop d'1,9 milions de casos nous el 2022. El càncer de recte en representa al voltant del 38%. La supervivència als cinc anys és aproximadament del 64%, i va des de gairebé el 90% en malaltia inicial fins al 12–25% quan hi ha metàstasi. El pronòstic s'estima a partir de factors clínics, quirúrgics i anatomopatològics, que no expliquen tota la variabilitat observada entre pacients. El teixit adipós   presenta funcions metabòliques i inflamatòries actives, de manera que podria influir en els resultats oncològics i quirúrgics. La majoria d'estudis previs s'han centrat en la distribució i la quantitat de greix, mesures que no reflecteixen la composició biològica del teixit. Els perfils metabolòmics del teixit adipós visceral (TAV) i del subcutani (TAS) en aquesta malaltia han estat poc explorats.

L'objectiu general d'aquesta tesi és caracteritzar el metaboloma del teixit adipós en el càncer de recte. Els objectius específics són comparar els perfils del TAV i del TAS, i avaluar-ne l'associació amb les característiques del pacient (estat ponderal i edat) i del tumor (localització, invasivitat clínica, estadi, tractament neoadjuvant i grau de regressió tumoral).

Es tracta d'un estudi observacional prospectiu amb anàlisi metabolòmica transversal, dut a terme a la Unitat de Cirurgia Colorectal de l'Hospital Universitari Dr. Josep Trueta. S'hi van incloure trenta-quatre pacients amb adenocarcinoma de recte de nou diagnòstic intervinguts amb intenció curativa entre l'abril de 2021 i l'abril de 2024. L'edat mediana era de 62 anys i l'IMC medià de 25,9 kg/m²; el 70,6% presentaven malaltia en estadi avançat i el 61,8% van rebre teràpia neoadjuvant. De cada pacient es van obtenir mostres aparellades de TAV i TAS durant la cirurgia, fins a un total de 68, analitzades mitjançant metabolòmica no dirigida per cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses amb marcatge isotòpic químic, tècnica que identifica el conjunt de petites molècules generades pel metabolisme.

L'anàlisi va mostrar una separació significativa entre TAV i TAS. El TAV presentava més abundància de dipèptids γ-glutamil i quinurenina, amb enriquiment del metabolisme del glutatió, del cicle de Krebs i del metabolisme central del càncer. El TAS presentava més abundància d'indoxil, o-cresol i xantina, amb enriquiment del metabolisme del triptòfan i de l'àcid α-linolènic. No es va observar separació segons l'estat ponderal ni l'edat, tot i que sí que es van identificar metabòlits diferencialment abundants per edat en ambdós dipòsits i per obesitat només al TAV.
Pel que fa a la invasivitat, l'estadi i la neoadjuvància, tampoc no hi va haver separació global, però sí metabòlits diferencials en tots dos dipòsits. Els tumors més invasius s'associaven al TAV amb àcid N-glicolilneuramínic i fenilacetilglutamina, i al TAS amb àcids adípic i sebàcic. L'estadi avançat i el tractament neoadjuvant s'associaven al TAV amb quinurenina i enriquiment del metabolisme del triptòfan, i al TAS amb N-acetilagmatina i formil-5-hidroxiquinurenamina. No es van trobar diferències segons el grau de regressió tumoral.

El TAV i el TAS presenten perfils metabolòmics diferenciats en pacients amb càncer de recte, associats amb característiques del pacient i del tumor. El perfil del TAV reflecteix millor la invasivitat tumoral, mentre que el del TAS sembla més indicatiu de l'estadi de la malaltia, possiblement com a reflex d'una resposta metabòlica sistèmica. Els resultats aporten nou coneixement sobre el metaboloma del teixit adipós en el càncer de recte i ofereixen una base per a estudis futurs orientats a identificar biomarcadors i dianes terapèutiques.

Lectura de la tesi: 21/10/2026 a la Sala de Graus de la Facultat de Medicina (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).