Complexos bimetàl·lics d’alumini i zinc: síntesi, reactivitat i estudis computacionals

El desenvolupament de processos químics sostenibles depèn cada vegada més de substituir metalls escassos i cars per alternatives més abundants. No obstant això, assolir una reactivitat i selectivitat comparables sovint requereix noves estratègies, com la cooperació entre dos centres metàl·lics. Aquesta tesi explora la síntesi de compostos basats en metalls abundants i sostenibles, centrant-se en aluminats de metalls alcalins i de coure, complexos d'alumini(I)–zinc, i zincats heterobimetàl·lics, posant de manifest com la cooperació bimetàl·lica controla l'estructura i la reactivitat. S'han sintetitzat i caracteritzat hidrurs d'aluminat de metalls alcalins suportats per un lligand bis(aminofosfino)borà-naftalè, i s'ha avaluat la seva eficiència catalítica en la hidroboració, amb estudis mecanístics. Aquest enfocament s'ha estès a sistemes d’alumini–coure, mitjançant complexos d'hidrur amb donants de borà penjants que estabilitzen hidrurs de coure(I), permetent la reducció d'heteroal·lens. També s'ha estudiat un complex heterotrimetàl·lic d'alumini(I)–zinc, revelant un equilibri dinàmic útil com a font d'alumini(I), mentre que la inserció seqüencial de carbodiimida ha donat lloc a complexos de zinc homolèptics i heterolèptics. Finalment, una estratègia mediada per sodi ha permès la zincació selectiva d'arens perfluorats, obtenint zincats de fluorarils estabilitzats per coordinació amb sodi, i mostrant reactivitat en carboxilació i acoblaments tipus Negishi. En conjunt, aquest treball mostra com la combinació de metalls de bloc s, de grup principal i de transició permet controlar l'estructura electrònica, estabilitzar intermedis reactius, i desenvolupar metodologies catalítiques per a la química bimetàl·lica cooperativa.

Lectura de la tesi: 19/10/2026 a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).