Tesi doctoral d'Angela Isabel Pedregal Montes: "Disinfection by-products in a changing climate: Predictive tools for anticipatory source water management". Direcció: Dra. Maria José Farré i Dra. Eleanor Jennings.
El canvi climàtic i les activitats humanes estan alterant
cada cop més la qualitat de l’aigua de la qual depenem per al consum. Un dels
principals problemes resideix en els canvis en la matèria orgànica dissolta (DOM), una
mescla natural de compostos que arriba als rius i embassaments des del sòl i la
vegetació. Durant la cloració, el DOM pot reaccionar i formar subproductes de
desinfecció potencialment nocius (DBPs). A mesura que les condicions ambientals
es tornen més variables i imprevisibles, la gestió d’aquest risc esdevé més
complex.
Aquesta tesi investiga com les eines predictives poden
contribuir a transformar la gestió de l'aigua, passant de respostes reactives a
estratègies basades en l'anticipació.. En lloc de centrar-se exclusivament en
els processos de tractament a les plantes de potabilització, adopta una
perspectiva sistèmica que connecta el paisatge d’origen de l’aigua, els
embassaments on s’emmagatzema i la pròpia planta de tractament.
La recerca combina experiments controlats amb
modelització avançada. Experiments de mesocosmos en llacs suecs es van
utilitzar per simular com esdeveniments d’escorrentia, com pluges intenses,
alteren la quantitat, la composició i la reactivitat del DOM en condicions
ambientalment realistes. Aquests experiments proporcionen una visió mecanicista
de com aquestes pertorbacions afecten la formació de precursors de DBPs.
A partir d’aquest coneixement, es va desenvolupar un marc
de modelització multiescala per a la conca del riu Ter (nord-est d’Espanya).
Aquest marc integra processos de captació, dinàmiques d’embassament i l’aigua
d’entrada a la planta de tractament per simular i predir l’exportació de DOM i
indicadors de qualitat de l’aigua rellevants per al risc de formació de DBPs.
Això permet identificar períodes de major risc abans que l’aigua arribi a la
planta.
Els resultats mostren que el risc de DBP emergeix de
processos d’interacció al llarg de tot el sistema d’aigua, i que la
variabilitat hidroclimàtica es propaga des de la conca fins al tractament. En
aquest context, les eines predictives permeten anticipar aquestes dinàmiques i
donar suport a decisions de gestió més informades i oportunes.
En conjunt, aquesta tesi posa de manifest la necessitat
d’una gestió integrada i orientada al futur. Mitjançant la combinació de
monitoratge, modelització i predicció, aporta eines pràctiques per fer els
sistemes d’aigua potable més resilients davant dels canvis ambientals.
Lectura de la tesi: 25/09/2026 a la Sala d'actes de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).