Tesi doctoral de Mehdi Agha Bagloo: “Bond performance of CFRP strengthening and hybrid anchoring systems for RC elements: experimental and analytical studies”. Dirigida per la Dra. Marta Baena Muñoz i per la Dra. Laura Carreras Blasco.
Durant les últimes dècades, el reforç
d’estructuresde formigó armat (en anglès, RC) ja existents ha guanyat
importància degut a l’elevat cost associat a la substitució dels elements
estructurals. Entre les tècniques disponibles, l’aplicació de polímers
reforçats amb fibra de carboni (en anglès, CFRP) mitjançant la tècnica de reforç adherit
externament(en anglès, EBR) s’ha utilitzat àmpliament gràcies a la seva
facilitat d’aplicació i eficiència. Tanmateix, la
limitació principal d’aquesta tècnical és el despreniment prematur del laminat,
impedint aprofitar la resistència última del material.
Per resoldre aquest problema, s’han desenvolupat tècniques
alternatives com el reforç inserit en el recobriment (en anglès, NSM), el
reforç adherit externament sobre ranures (en anglès, EBROG) o dins de ranures (en
anglès, EBRIG); així com sistemes d’ancoratge mecànic i reforç híbrid (en
anglès, HB). Malgrat aquestes solucions, el despreniment prematur del reforç
continua essent un repte, fet que
requereix comprendre amb profunditat els mecanismes d’adherència i la seva
evolució.
Aquesta tesi investiga el comportament d’adherència mitjançant assaigs
de pull-out en provetes reforçades utilitzant tècniques EBR, EBROG, NSM
i HB. Els resultats s’han utilitzat per analitzar els mecanismes
dany–adherència i per validar una nova metodologia numèrica capaç d’identificar
la llei tensió–lliscament sense la necessitat d’assumir una forma predefinida.
La metodologia proposada integra la discretització multilineal, un esquema de
diferències finites i un algorisme d’optimització metaheurístic. El procediment
s’ha validat mitjançant dades sintètiques generades amb models d’elements
finits en diverses condicions.
Posteriorment, la tesi aprofundeix en el sistema HB per a caracteritzar-ne el comportament d’adherència
i entendre els mecanismes de fallada prematura, tant en règim estàtic com sota
fatiga. Per a aquest darrer cas, s’ha dut a terme un programa experimental amb
càrrega cíclica de pull-out, mostrant l’evolució del dany en funció del
nivell de càrrega i la capacitat estàtica.
Finalment, s’ha proposat una nova tècnica, el reforç adherit
externament amb extensió lateral (EBRSE), que pretén millorar la tècnica EBR
convencional amb una preparació superficial mínima. eficàcia La seva eficàcia
s’ha demostrat mitjançant assajos comparatius, aconseguint retardar el
despreniment prematur i millorar la capacitat d’adherència. En general, els
resultats obtinguts ofereixen una visió completa dels mecanismes d’adhesió
FRP–formigó i seu potencial per millorar el comportament dels elements de RC.
Lectura de la tesi: 20/01/2026 (informació
extreta de la web Escola de Doctorat).