Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

La Conectividad Marítima en el Occidente Mediterráneo durante la República Romana (ss. III-I aC.)

Tesi doctoral de Gerard Cabezas Guzmán: "La Conectividad Marítima en el Occidente Mediterráneo durante la República Romana (ss. III-I aC.)". Direcció: Dr. Antoni Ñaco del Hoyo. Departament d'Història i Història de l'Art

La connectivitat marítima va jugar un paper fonamental en l'expansió de la República Romana pel Mediterrani Occidental. En aquesta tesi abordarem l'estudi d'aquesta connectivitat des d'una perspectiva multidisciplinària, prestant especial atenció a diverses problemàtiques històriques des d'un prisma naval. Per fer-ho, hem examinat diferents episodis ocorreguts entre els segles III-I aC en els quals el caràcter marítim i la connectivitat subjacent havien estat obviats, menyspreats o rebutjats en anteriors interpretacions.
El Mediterrani, més enllà dels conceptes teòrics plantejats pels historiadors moderns, ha de ser entès com el que és: una gran massa d'aigua amb les seves pròpies dinàmiques i característiques. Són precisament aquestes particularitats les que molts estudiosos han passat per alt, però a les quals els mariners de l'antiguitat prestaven especial atenció. Malgrat el caràcter uniforme amb el qual actualment concebem el Mediterrani, ni la geografia costanera és regular, ni els vents ni els corrents actuen amb la mateixa intensitat, direcció o regularitat en tota la seva extensió. Principalment, aquesta percepció és deguda al nostre desconeixement, fruit de la incorporació de millores tecnològiques en matèria naval, les quals ens han fet menys dependents de factors climàtics o ambientals. A causa d'això, resulta fonamental comprendre les dinàmiques pròpies de la navegació entre els segles III-I aC, evitant així caure en anacronismes.
En els cinc casos d'estudi presentats a continuació, hem abordat la connectivitat marítima des d'una perspectiva multiescalar, entenent les rutes marítimes com a elements dinàmics de connexió, directament condicionades per factors climàtics i geogràfics, així com per la tecnologia naval existent. Aquestes connexions s'articulaven gràcies als ports, els quals actuaven com a nodes que vertebraven una xarxa naval que s'estenia per tot el Mediterrani Occidental. Les accions de Roma, presentades en els cinc capítols, no han estat analitzades des d'un microenfocament, limitades a l'esdeveniment en qüestió, sinó des d'un macroenfocament, a causa de la mateixa capacitat connectora del Mediterrani, abastant connexions i interaccions a gran escala. En lloc de considerar les diferents batalles o campanyes de manera aïllada, era per a nosaltres essencial examinar el panorama global per comprendre el veritable impacte d'aquestes accions.
En resum, aquest compendi aborda de manera integral la connectivitat marítima durant la República Romana, oferint una visió multifacètica de com aquesta xarxa va influir en l'expansió territorial de Roma.

Lectura de la tesi: 13/03/2024, Sala Antònia Adroher. Rectorat "Les Àligues" (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)

Notícies relacionades

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.