Models multisectorials de gestió de l'aigua sota sequeres i canvi climàtic

Els creixents conflictes i la competència pels recursos hídrics estan àmpliament reconeguts. La demanda d'aigua està en augment a causa del ràpid creixement poblacional i del desenvolupament socioeconòmic, mentre que el canvi climàtic està canviant el cicle hidrològic i els patrons de precipitació, la qual cosa condueix a alteracions i un increment de la incertesa en la disponibilitat, qualitat i distribució dels recursos hídrics. Aquesta situació s’agreuja amb l'increment dels fenòmens climàtics extrems, especialment les sequeres, afectant encara més tant el subministrament com la qualitat dels recursos hídrics. L'escassetat d'aigua representa una gran amenaça per a la salut humana, la sostenibilitat dels ecosistemes i el desenvolupament econòmic, posant en risc tant la seguretat alimentària global com l’estabilitat econòmica. La complexa interacció entre els recursos hídrics i els sistemes econòmics requereix de models que tinguin en compte la interconnexió entre totes les activitats econòmiques, per tal de poder comprendre adequadament els efectes a econòmics i regionals de l'escassetat a nivell local i poder guiar en el disseny d'instruments tant de demanda com d'oferta per fer front a l'estrès hídric. A través de models multisectorials estesos a l'ús de recursos hídrics, aquesta tesi té com a objectiu analitzar els impactes econòmics causats per l'escassetat d'aigua degut al canvi climàtic, proposant mètodes i polítiques per mitigar i adaptar-se als canvis en la disponibilitat dels recursos hídrics. Aquesta tesi avalua els impactes macroeconòmics de sequeres en diferents regions globals a través de dues polítiques d'assignació d'aigua diferents adoptades per fer front a l'escassetat temporal d'aigua (és a dir, restriccions d'aigua implementades només als sectors agrícoles vs. una reducció uniforme en les assignacions d'aigua). Els resultats mostren que la política específica d'assignació, juntament amb la importància del país o regió en les cadenes de subministrament globals, determinen en gran mesura la magnitud dels impactes econòmics, tant a la regió directament afectada com als països no afectats. Aquesta tesi aprofundeix en l'anàlisi de les polítiques d'assignació d'aigua desenvolupant un model capaç de trobar l'assignació òptima que minimitza l'impacte econòmic agregat durant una sequera. El model redistribueix òptimament els recursos hídrics disponibles entre els sectors per minimitzar l'impacte disruptiu a l'economia, amb pèrdues en el valor afegit (VA) fins a tres vegades inferiors a les que es donarien amb les polítiques d'assignació existents. A més, una contribució innovadora d'aquest model és la inclusió d'una mesura d'equitat que permet considerar l'equilibri entre eficiència i equitat en la gestió de recursos hídrics. Així, el model també troba assignacions de segona millor opció, és a dir, assignacions òptimes d'aigua entre els diferents sectors condicionades a un nivell predeterminat d'equitat (mesurat en termes de distribució en les pèrdues sectorials de VA). Finalment, en paral·lel als instruments de demanda, també són necessàries mesures d'oferta destinades a augmentar la quantitat dels recursos hídrics. Una solució alternativa basada en la natura per mitigar els impactes del canvi climàtic i garantir un subministrament d'aigua més estable és la gestió forestal. Els boscos ben gestionats juguen un paper essencial en la conservació i millora dels recursos hídrics, promovent la disponibilitat sostenible d'aigua i contribuint a la salut dels ecosistemes aquàtics i terrestres. Tot i que els seus beneficis són àmpliament reconeguts, la relació entre la gestió forestal i la millora del subministrament d'aigua dins dels models de suport a decisions econòmiques segueix estant en gran part poc explorada. Per això, aquesta tesi també proporciona una avaluació exhaustiva dels beneficis econòmics a llarg termini d'increments futurs en la disponibilitat de recursos hídrics resultants de diverses polítiques de gestió forestal en tres conques ubicades a les muntanyes Mediterrànies. S'estimen els impactes directes i indirectes a l'economia de dotacions addicionals d'aigua per als sectors agrícoles, mostrant que les polítiques de gestió forestal són una solució basada en la naturalesa econòmicament eficient que pot ajudar a alleujar la pressió sobre els recursos hídrics, amb beneficis que superen significativament els costos.

Lectura de la tesi: 04/03/2024, Sala de Graus de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)