Patrons d'intermitència de flux, dinàmica de carboni orgànic i serveis d'ecosistemes culturals

Els rius i rieres no perennes es defineixen com a sistemes que deixen de fluir en algun punt de l'espai i el temps al llarg del seu curs. Aquests sistemes són comuns a escala mundial i representen més de la meitat de la xarxa fluvial global, amb predominança en regions àrides i semiàrides com el Mediterrani. En aquests sistemes, els patrons d'intermitència del flux que abasten les fluctuacions temporals i espacials del cabal determinen la seva estructura ecològica i funció, així com la seva relació amb les persones. A causa de les seves característiques hidrològiques particulars i la seva prevalença a tot el món, aquests sistemes sostenen una flora i fauna diverses i úniques, activitats humanes i processos biogeoquímics. Malgrat la seva rellevància global i prevalença, els rius no perennes han estat típicament infravalorats pels gestors, investigadors i la societat, la qual cosa en alguns casos ha resultat en la seva exclusió dels marcs de protecció reguladora i en l'escàs estudi d'aquests sistemes. Tenint en compte això, aquesta tesi té com a objectiu analitzar els efectes dels patrons espacials i temporals de la intermitència del flux en la dinàmica del carboni orgànic i els serveis ecosistèmics culturals, amb un èmfasi específic en les activitats recreatives. Mitjançant una combinació de modelització, treball de camp i anàlisi de dades de xarxes socials, aquest estudi busca comprendre de manera integral la dinàmica contemporània del carboni orgànic i les activitats humanes en una conca fluvial mediterrània no perenne. A més, l'estudi explora la influència de factors ambientals i socioambientals en aquestes dinàmiques.
Els resultats van mostrar que la conca de l'Algars presentava patrons significatius d'intermitència del flux espacials i temporals en els darrers quinze anys, incloent-hi variacions interanuals i estacionals marcades, especialment durant anys meteorològics extrems. També es caracteritza per un patró estacional discernible en la variabilitat estacional, amb una part substancial de la xarxa fluvial assecant-se durant l'estiu, mentre que la prevalença de segments de corrent sense flux era relativament baixa a la primavera i la tardor. L'estudi també destaca com una tendència de sequera a la conca de l'Algars, impulsada per una reducció del 18% en la precipitació anual en els darrers catorze anys, ha portat a una duplicació dels dies sense flux a la xarxa fluvial.
Pel que fa a la dinàmica del carboni orgànic, els resultats d'aquesta tesi van mostrar les complexes interaccions entre les dinàmiques espacials i temporals del transport, emmagatzematge i processament de la matèria orgànica, especialment durant els períodes de flux i sense flux. Les complexes associacions entre els predictors ambientals i els processos de la matèria orgànica, juntament amb les interrelacions entre les diferents fraccions de MO, són matisades i dependents del context, exemplificades per condicions específiques del lloc local. Malgrat això, els resultats recolzen que la freqüència d'esdeveniments sense flux, les fluctuacions hidrològiques estacionals i l'ús del sòl són els factors predominants que determinen la dinàmica de la matèria orgànica a la conca de l'Algars. A més, les dinàmiques modelitzades del carboni orgànic dissolt (COD) demostren una forta connexió entre els patrons espacials i temporals del COD i els patrons observats d'intermitència del flux a la conca.
Pel que fa a les activitats recreatives a la conca de l'Algars, els resultats van recolzar que hi ha una preferència pels segments de corrent perennes en lloc dels no perennes, ja que es van trobar activitats recreatives més freqüents en segments de corrent perennes de fàcil accés i a prop de les poblacions. A més, els resultats també van identificar una tendència creixent en l'activitat recreativa en segments específics de corrents perennes, possiblement atribuïda a l'efecte de contagi de les xarxes socials. Això suggereix que les dades de les xarxes socials podrien servir com una aproximació viable per estimar l'ús recreatiu, una tasca que d'altra manera seria difícil de monitorar. A més, l'aprofitament de les dades de les xarxes socials promet ser una eina pràctica per millorar la vigilància i gestió de les àrees naturals.
Espero que els resultats d'aquesta tesi contribueixin a una comprensió més profunda dels complexos relacions entre la hidrologia, els processos biogeoquímics i els serveis ecosistèmics en rius no perennes. Aquestes troballes podrien ser fonamentals per desenvolupar estratègies de gestió efectives i adequades per a la conservació d'aquests sistemes vitals. Això es torna especialment crucial en considerar els possibles desafiaments que aquests sistemes podrien enfrontar en el context d'escenaris futurs de canvi climàtic.

Lectura de la tesi: 07/02/2024, Sala d'actes de l'ICRA (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)