El Servei de Defensa del Patrimoni Artístic Nacional a Catalunya

El present treball aborda les actuacions que el primer govern de Burgos va realitzar en el cap del patrimoni cultural a Catalunya, durant la Guerra Civil espanyola, a través de la Comissaria de la Zona de Levante del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN). Es presenten les persones que van intervenir a Catalunya com a agents franquistes de l'SDPAN entre l'abril de 1938 i inicis de 1940.
Eren persones vinculades al món de les universitats, arxius, museus i biblioteques, i hi havia també artistes, arquitectes i advocats. Tots ells van esdevenir els dipositaris del patrimoni cultural després de les ocupacions militars de l'exèrcit rebel. Les seves actuacions, juntament amb els preparatius en els despatxos de José María Muguruza Otaño, van marcar el futur dels béns patrimonials més emblemàtics de Catalunya.
Aquesta tesi ofereix l'anàlisi de vint mesos d'operacions de conservació, trasllat, dipòsit, disgregació i concentració del patrimoni moble a Catalunya per part del bàndol rebel. Contribueix a la comprensió d'aquest moment històric i permet marcar la traçabilitat dels béns a partir de l'estudi de les actuacions dels agents. A partir de l'anàlisi de la relació dels agents de l'SDPAN amb la cúpula del Ministerio de Eduación Nacional, la tesi proposa una visió detallada del desplegament de la concepció patrimonial del primer franquisme, així com la materialització de la cultura autoritzada pel règim a Catalunya. En resum, aquesta investigació mostra la implantació del franquisme en l'àmbit del patrimoni cultural a Catalunya.

Lectura de la tesi: 09/02/2024, Sala de Graus de la Facultat de Lletres (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)