Biologia de la conservació del fartet (Aphanius iberus)

Les aigües continentals es troben entre els ecosistemes més diversos i impactats a nivell global alhora que acullen moltes espècies amenaçades. Els ciprinodontiformes són els peixos continentals europeus amb més risc d'extinció, amb més del 80% de les espècies considerades amb algun grau d'amenaça per la IUCN. La família Aphaniidae, que pertany a aquest ordre, es distribueix principalment en aigües continentals de zones costaneres de la Mediterrània, on els ecosistemes suporten moltes pressions ambientals. Aquesta tesi consta de tres estudis principals: (i) anàlisi de causes i predictors d'extirpació de poblacions del fartet Aphanius iberus; (ii) adaptació i avaluació del rendiment d'un sistema vídeo estèreo (stereo-video system, SVS) per estudiar l'ecologia de peixos a llacunes costaneres, amb èmfasi en el fartet endèmic i l'espècie invasora gambúsia, Gambusia holbrooki; i (iii) estudi de la partició del microhàbitat circadiana i estacional entre el fartet i la gambúsia, utilitzant el nou SVS i mesurant característiques limnològiques.
Pel que fa al primer estudi, vam completar una base de dades amb la localització geogràfica de poblacions actuals i extirpades de fartet, així com característiques ambientals associades. Les anàlisis d'inferència multimodel i Random forests mostren que la destrucció d'hàbitat, la disminució de salinitat i la petjada humana (Human footprint) són els predictors més importants d'extirpació. Ja s'ha demostrat clarament que la salinitat decreixent afavoreix la gambúsia invasora enfront del fartet a través de diversos mecanismes. En aquest sentit, hem constatat que la presència d'aquesta espècie invasora en hàbitats menys salins augmenta la probabilitat d'extirpació del fartet.
Pel que fa al segon i tercers estudis principals d'aquesta tesi, hem adaptat i verificat un sistema de vídeo estèreo per investigar l'ús del microhàbitat, l'estructura de mides i la composició d'espècies de peixos en maresmes costaneres. El nostre mètode aconsegueix una exactitud i precisió remarcables en les estimacions de longitud total i fondària dels peixos (error absolut mitjà de 5% i 3% respectivament). Al segon estudi d'aquesta tesi també hem utilitzat nanses (fyke nets, FN) simultàniament als SVS (stereo video systems) per comparar els resultats dels dos mètodes respecte de l'abundància, riquesa d'espècies i estructura de talles de les poblacions de peixos mostrejades. Els resultats obtinguts són semblants per a ambdós mètodes en l'abundància i la composició de la comunitat de peixos.
El tercer i últim estudi presentat en aquesta tesi mostra, mitjançant models lineals mixtos basats en dades de SVS, una partició del microhàbitat entre el fartet i la gambúsia on l'espècie invasora apareix en aigües més properes a la superfície que l'endèmica. D'altra banda, les dues espècies utilitzen aigües més profundes durant l'hivern. Tot i això, el nínxol espacial d'ambdues espècies convergeix durant les primeres hores del dia a la primavera i l'estiu quan els peixos realitzen respiració aquàtica superficial com a resposta a la hipòxia ambiental. A més, l'espècie de peix endèmica mostra resiliència sota condicions d'hipòxia a refugis costaners salins, ja que el fartet presenta un comportament adaptatiu, descobert en aquesta tesi, alternant respiració aèria superficial amb gregarisme en aigües més fondes. La nostra investigació suggereix que l'escalfament global pot alterar el resultat de la coexistència entre fartet i gambúsia, ja que l'augment de temperatura segurament augmentarà l'anòxia i l'evaporació a llacunes costaneres i la taxa metabòlica dels peixos, entre altres factors.

Lectura de la tesi: 10/07/2023, Sala de Graus de la Facultat de Ciències (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)