Nous marcadors tumorals per al càncer de pàncrees

El càncer de pàncrees és un dels tumors més mortífer, i només un 12% dels pacients sobreviuen 5 anys o més des del moment de la seva diagnosi. Un dels principals motius és que actualment no hi ha cap mètode per detectar aquest càncer en les primeres etapes de desenvolupament, i quan es diagnostica ja sol ser massa tard perquè els tractaments actuals siguin efectius.
Tradicionalment, el desenvolupament de metodologies per detectar un càncer amb biomarcadors sèrics s'ha basat a mesurar la concentració d'una proteïna en sang. El dia d'avui no s'ha trobat cap proteïna que permeti distingir amb prou sensibilitat i especificitat els pacients de càncer de pàncrees d'aquells que no el pateixen. En els últims anys s'ha vist que altres molècules com els glúcids o l'ARN també es modifiquen al llarg del procés tumoral, però només la seva detecció no és prou específica per diagnosticar la malaltia. En aquesta tesi ens plantegem combinar l'estudi de glúcids en proteïnes sèriques específiques per millorar la detecció del càncer de pàncrees. En concret, volem estudiar com el càncer canvia els glúcids units a dues proteïnes específiques, la mesotelina i la REG1, que s'expressen en càncer de pàncrees.
Per tal d'analitzar els glúcids de la mesotelina associats al càncer de pàncrees, primer hem determinat la presència de la proteïna en cèl·lules de càncer de pàncrees, i hem vist que tenia N-glicans units. Mitjançant diferents tècniques com la seqüenciació glucídica o el western blot amb lectines, hem descrit que la mesotelina porta N-glicans ramificats, sialilats i amb fucosa core. Amb aquesta informació, hem desenvolupat un test que permet detectar, en mostres de sang, l'abundància de mesotelina amb fucosa core unida. Aquest test ha mostrat que els pacients amb càncer de pàncrees tenen menys mesotelina amb fucosa core que les persones sanes o amb malalties benignes del pàncrees, i obre la porta al seu ús per millorar la diagnosi del càncer de pàncrees.
D'altra banda, hem determinat els O-glicans de la REG1, que es troba en aproximadament el 60% dels tumors de pàncrees. L'anàlisi dels seus O-glúcids per western blot amb lectines i MALDI-Tof ens ha permès detectar diversos tipus d'estructures, unes d'escurçades i sialilades associades al càncer. Això ens ha impulsat a dissenyar un mètode, basat en espectrometria de masses, que permet detectar la REG1 amb diferents glúcids en mostres de sang. Tot i que els resultats són molt preliminars, sembla que alguns d'aquests glúcids són únicament detectables en pacients de càncer de pàncrees i no en individus sans.
En resum, hem descrit els glúcids de la mesotelina i la REG1 en càncer de pàncrees, i hem desenvolupat dos tests basats en la detecció d'aquests glúcids que permeten discriminar els pacients de càncer de pàncrees a partir d'una mostra de sang. Tot i que els resultats obtinguts necessiten ser validats amb un nombre més elevat de pacients per poder conèixer el seu valor clínic, hem mostrat que la determinació de glúcids associats a tumors sobre proteïnes millora el potencial de diagnosi de les proteïnes soles.

Lectura de la tesi: 14/11/2023, Aula Magna de la Facultat de Ciències (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)