Tesi doctoral de Marta Caballero Huertas: "Variability in the health status and reproductive traits of European sardine stocks in the Mediterranean. Implications for fishery management". Direcció: Dra. Marta Muñoz Frigola i Dr. Jordi Viñas de Puig. Departament de Ciències Ambientals i Departament de Biologia.
Els peixos pelàgics de mida petita tenen un paper ecològic important sobretot per la seva contribució en la transferència d'energia de nivells tròfics baixos a més alts. Així mateix, la captura d'aquestes espècies és en molts casos una important font nutricional i econòmica per a moltes nacions. En aquests aspectes, una de les espècies pelàgiques més rellevants és la sardina europea (Sardina pilchardus) en tota la seva distribució, a l'Atlàntic nord i centreoriental, des del mar del Nord fins a la costa senegalesa, passant per la Mediterrània, en la qual s'ha registrat un estat de salut alarmant dels stocks durant les últimes dècades. Malgrat la seva importància, encara queden moltes preguntes sense resposta que intenten explicar la seva variabilitat a l'estat de salut al llarg de les diferents zones on es troba. A més, i a causa del descens de les captures, la biomassa i la condició (és a dir, els dipòsits d'energia dels individus) del recurs, es planteja que l'efecte del canvi global, la sobrepesca, la contaminació o el parasitisme, i/o la interacció entre factors podria estar al darrere. Aquesta tesi s'ha realitzat amb entusiasme amb l'objectiu de donar llum sobre l'estat de salut actual de la sardina europea al llarg del Mediterrani, destacant l'avaluació de la condició (estretament relacionat amb el cicle reproductiu anual), així com per a determinar els factors que configuren la seva variabilitat espacial i, potencialment, temporal en aquest aspecte. La confluència d'informació genètica, fisiològica i ecològica ha estat l'eix central d'aquest treball, ja que és fonamental abordar l'estudi d'aquest i d'altres recursos pesquers des d'una manera holística, sobretot si aquesta informació es vol aplicar a l'àmbit de l'administració i gestió pesquera.
Després de la combinació de diferents metodologies, destacant l'avaluació de la condició dels individus de sardina mitjançant l'estimació de lípids i el càlcul d'índexs, l'estudi de les gònades, i la inspecció detallada dels paràsits i aplicació de tècniques genètiques per a la identificació de nematodes, els resultats van indicar una clara variabilitat espacial al llarg de la costa mediterrània i tenint en compte els individus de les aigües atlàntiques properes en l'estat corporal de la sardina, la reproducció (inversió, fenologia, estratègia i alteracions de les gònades), i el parasitisme per nematodes al llarg del cicle anual. Aquests trets estudiats estan interconnectats, i depenen de variables ambientals clau, especialment, la temperatura, la productivitat (estretament vinculada a la proximitat als rius, el vent, la surgència d'aigües profundes, les barreres físiques de la costa, etc.), i aquelles característiques de la història de vida de les poblacions que s'han anat configurant al llarg de les generacions i, conseqüentment, que estan lligades a diferències genètiques. De fet, es va concloure que l'accessibilitat als recursos del medi modula l'estratègia reproductiva de la sardina europea, i que el fetge presenta diferències notables lligades a les característiques de l'estoc (és a dir, fetges més grans a l'altament productius Adriàtic Nord, definit com una unitat genètica independent). A més, la caiguda de la temperatura local a l'Alborà, situat en la transició atlàntica-mediterrània, ajudada per l'entrada d'aigües atlàntiques a la Mediterrània i altres condicions oceanogràfiques que afavoreixen les zones de cria desencadenen la migració d'individus atlàntics cap a la zona mediterrània, comprovat mitjançant la condició i la fenologia reproductiva a banda i banda de l'estret de Gibraltar. A més, la càrrega de paràsits i les espècies dels tres nematodes que infecten la sardina (Hysterothylacium aduncum, com a més prevalent, i Anisakis pegreffii i A. simplex (s.s.)) divergeixen entre les poblacions, sent absents a l'Alboran i al nord de l'Egeu. Quan es va explorar la càrrega parasitària a nivell estacional, gairebé no es va observar cap diferència entre individus infectats i no infectats en els paràmetres de condició, així com no es va obtenir cap relació entre l'abundància de paràsits i l'estat energètic dels peixos, però hi va haver un vincle clar amb l'etapa reproductiva. A més, es van trobar per primera vegada testicles trilobulats en sardines de tres localitats mediterrànies (nord d'Espanya, nord de l'Adriàtic i nord del mar Egeu), tot i que encara està per determinar-ne l'etiologia. D'altra banda, la revisió de l'estat de coneixement dels estocs genètics de sardina ha revelat grans estimacions de diversitat genètica, un desajust espacial entre les poblacions de sardina i les poblacions gestionades actualment definides, i un esforç d'estudi desigual al llarg de la distribució de la sardina pel que fa a l'estructuració genètica.
Aquests resultats són crucials per entendre aspectes clau en la biologia de la sardina, que poden ajudar a projectar el futur de l'espècie sota l'escenari ambiental actual. Aquesta tesi no és només una aproximació a la integració d'aspectes de l'ecologia de la sardina europea, sinó també un manual per entendre l'estat actual d'aquesta espècie i aportar recomanacions per a futures línies de gestió.
Lectura de la tesi: 21/04/23, Aula Magna de la Facultat de Ciències (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)