L’ós de les cavernes (Ursus spelaeus) a Catalunya

Aquest treball constitueix un estudi de les poblacions de l'os de les cavernes (Ursus spelaeus, Rosenmüller, 1794) de Catalunya en base les restes dels nivells del paleolític mitjà recent de la cova de l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany), la cova dels Ermitons (Sales de Llierca, Garrotxa), i la cova del Toll (Moià, Moianès), situats al nord-est de Catalunya (Espanya)
Un dels objectius és el de caracteritzar la seva diversitat morfològica i mètrica de les restes que han sigut recuperades de nivells arqueològics ben documentats cronològicament. D'una banda, els conjunts de la mostra procedents del nivell I de l'Arbreda, l'estrat IV del Ermitons i el nivell 3 del Toll, són coetanis entre ells i daten d'entorn d'ara fa uns 45.000 anys. Gràcies a això, les diferències observades s'han analitzat estrictament des del punt de vista de la regionalitat. D'altra banda, els materials del nivell J de l'Arbreda i del nivell 4 del Toll han permès caracteritzat l'evolució diacrònica de determinades morfologies dentals.
La caracterització de les poblacions de la mostra també inclou la classificació del material en categories d'edat i de sexe.
L'anàlisi de l'anatomia de la corona dental de les premolars i les molars assenyala que cada una de les poblacions de la mostra presenta una combinació de caràcters única. Però en termes generals, les dents dels Ermitons i del Toll es trobarien més properes entre si que les dents de l'Arbreda. En aquest jaciment, les quartes premolars es caracteritzen per un grau de deriva morfològica major que als altres conjunts de la mostra. Tot i això, en alguns caràcters específics, les molars del nivell I de l'Arbreda poden arribar a situar-se quelcom pel darrere d'algun d'aquests conjunts. Això explica que l'evolució morfològica de cada dent es dona de maneres diferents a cada una de les poblacions.
Quant a l'esquelet de les extremitats, els trets morfològics de la mostra es corresponen amb els aspectes bàsics d'Ursus spelaeus, tot i que existeix una certa variabilitat que també ha sigut descrita. En aquest sentit, l'anàlisi morfomètrica dels metàpodes és la que ha estat més positiva i ha permès obrir la porta a algunes interpretacions relacionades amb l'hàbitat natural de cada població, encara que hauran de ser contrastades per estudis amb mostres més extenses.

Lectura de la tesi: 21/06/2023, Facultat de Dret (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat)