Desenvolupament del pensament matemàtic en la infància: matemàtica informal i probabilitat

Diverses avaluacions educatives han demostrat que les dificultats en matemàtiques tendeixen a sorgir i consolidar-se des dels primers anys d'escolaritat. En aquest context, cal anar més enllà dels enfocaments centrats exclusivament en l'ensenyament formal i considerar el paper que juguen les primeres experiències matemàtiques, els contextos familiars i els processos d'autoregulació en la configuració de l'aprenentatge matemàtic.

En aquest sentit, l'objectiu d'aquesta investigació és aportar evidència teòrica i empírica que contribueixi a la comprensió del desenvolupament del pensament matemàtic en infants de 4 a 5 anys, integrant enfocaments de la matemàtica informal, el pensament probabilístic, l'entorn familiar i l'autoregulació. Amb aquesta finalitat, s'adopta un enfocament de mètodes mixtos amb un disseny exploratori seqüencial, que integra diferents fases d'anàlisi teòrica, metodològica i empírica.

En la primera fase, es duu a terme una revisió sistemàtica de la bibliografia sobre les matemàtiques informals en la primera infància, complementada amb una revisió teòrica específica del pensament probabilístic primerenc. Com a conseqüència de la manca d'atenció empírica i teòrica al pensament probabilístic en comparació amb altres àmbits del contingut matemàtic primerenc, en una segona fase es desenvolupa la  Prova d'Alfabetització Probabilística Primerenca (PAPT), amb l'objectiu de proporcionar una eina per avaluar aquest àmbit emergent en nens i nenes de 4 a 5 anys. Finalment, en una tercera fase, s'analitzen les relacions entre el desenvolupament matemàtic primerenc, l'entorn familiar i l'autoregulació dels infants.

Pel que fa als resultats, la revisió sistemàtica ha permès identificar que la recerca sobre les matemàtiques informals en la primera infància se centra principalment en nens i nenes d'entre 3 i 6 anys, amb un èmfasi marcat en els enfocaments quantitatius i el contingut numèrico-aritmètic, mentre que altres dominis, com el pensament estocàstic, reben menys atenció. Els resultats derivats del procés de construcció i aplicació del PAPT indiquen  que l'instrument funciona adequadament com a eina exploratòria per avaluar el pensament probabilístic, amb evidències de validesa i fiabilitat acceptables per a aquesta fase inicial del desenvolupament de l'instrument. Es van identificar diferents nivells de rendiment en nens i nenes de 4 a 5 anys, i es va trobar que aquest construct correlaciona amb el pensament numèric. Finalment, les anàlisis de correlació han posat de manifest que l'autoregulació dels infants està directament associada amb el pensament numèric i el pensament probabilístic. Pel que fa a l'entorn familiar, s’ha identificat que les actituds, les expectatives acadèmiques i certes activitats domèstiques estan positivament associades amb el pensament numèric. Addcionalment, s’ha trobat una relació negativa entre l'ansietat matemàtica parental i ambdós tipus de pensament matemàtic, així com amb l'autoregulació.

S'espera que els resultats d'aquesta investigació contribueixin a una millor comprensió dels processos implicats en el desenvolupament del pensament matemàtic primerenc i proporcionin orientacions rellevants tant per a la formació del professorat com per a la pràctica docent en l'educació matemàtica de l'etapa infantil i, més en general, per a enfortir les intervencions en aquest àmbit educatiu. L'estudi proporciona evidències que poden guiar futures línies de recerca, pràctiques educatives i polítiques públiques centrades en la primera infància, especialment en el context peruà.

Lectura de la tesi: 14/05/2026 (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).