Tesi doctoral de Medín Peirón Martín: "Orígenes y revoluciones de la música concreta: análisis crítico del gesto fundacional de Pierre Schaeffer". Direcció: Dra. Maria Carmen Pardo Salgado.
La present tesi estudia el
naixement, l’any 1948, i el desenvolupament primerenc de l’anomenada “música
concreta”. A partir d’un corpus ampli i heterogeni de fonts documentals, la
recerca reconstrueix aquest procés i revisa críticament algunes interpretacions
historiogràfiques consolidades. El treball sosté que, tot i que el gest
fundacional de Pierre Schaeffer va ser extraordinàriament original, no s’ha
d’entendre com una invenció ex nihilo. En aquest sentit, examina algunes
anticipacions de la música concreta, tant dins com fora de l’àmbit de la música
instrumental. Així mateix, analitza diversos elements del context immediat de
Schaeffer que pogueren contribuir al sorgiment de la música concreta en els
termes en què es va produir: l’Ocupació, la tecnologia sonora de l’època,
l’existencialisme, el serialisme i la figura de Gurdjieff, entre d’altres. La
tesi concep la música concreta com un fenomen d’ontologia dual, sorgit en el
marc de la radiodifusió i constituït progressivament com a pràctica musical
autònoma. Al mateix temps, sosté que la magnitud de les transformacions
introduïdes per aquesta pràctica justifica considerar-la un nou gènere musical.
Finalment, defensa que la noció d’objecte sonor, una de les aportacions
conceptuals de Schaeffer amb més projecció en les arts sonores fixades sobre
suport, va respondre en un primer moment a una lògica operativa i només més
tard va ser desenvolupada en termes explícitament husserlians i fenomenològics.
Lectura de la tesi: 19/05/2026 a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).
Notícies relacionades