Tesi doctoral d'Alba Lupiáñez Mateu: "L’objecció de consciència a l’avortament: anàlisi de la doctrina i la jurisprudència d’Espanya, Argentina, Uruguai i Xile". Direcció: Dra. María Jesús Gutiérrez del Moral.
L’objecte principal d’aquesta tesi és
analitzar l’objecció de consciència a l’avortament: el dret que tenen alguns
professionals sanitaris a negar-se a practicar interrupcions de l’embaràs per
motius morals, religiosos, ideològics, o deontològics. Es tracta d’una
institució jurídica complexa, que neix d’un dret subjectiu com és la llibertat
de pensament de consciència i de religió; i que posa en joc dos drets que poden
entrar en conflicte: d’una banda, la llibertat de consciència dels
professionals, i de l’altra, el dret de les dones a accedir a l’avortament.
L’objectiu principal
del treball és entendre com es defineix, es regula i s’aplica aquest dret,
especialment en el cas espanyol, però també comparant-lo amb altres països com
Argentina, Xile i Uruguai. Per fer-ho, la recerca combina l’estudi de teories jurídiques,
lleis i sentències judicials, amb la voluntat d’oferir una visió completa del
problema.
Una de les idees
centrals de la tesi és que l’objecció de consciència neix del dret fonamental a
la llibertat de pensament, consciència i religió. Per tant, valida l’objecció
com a mecanisme legal, perquè una persona pugui eludir una obligació legal, si
aquesta entra en conflicte amb els seus principis més profunds.
Ara bé, en el cas de
l’avortament, l’objecció pot afectar directament l’accés de les dones a un
servei sanitari reconegut per la llei. Per això, la tesi planteja la necessitat
de trobar un equilibri entre ambdues parts. I s’apunta que el repte d’un estat
de dret és aconseguir que cap dels dos drets anul·li l’altre. A més, el treball
incorpora una perspectiva de gènere, analitzant com l’objecció de consciència
pot impactar específicament en les dones i en l’exercici dels seus drets. Això
permet qüestionar si, en la pràctica, aquest dret pot esdevenir una barrera per
a l’accés a l’avortament.
Finalment, la tesi
defensa que l’objecció de consciència és una eina legítima i important en una
societat democràtica i plural, però que ha d’estar ben regulada per evitar
abusos. En definitiva, es tracta de trobar mecanismes que permetin respectar
les conviccions individuals sense perjudicar altres drets fonamentals.
Lectura de la tesi: 15/05/2026 a la Sala de Graus de la Facultat de Dret (informació extreta de l’Agenda activitats de la web Escola de Doctorat).