La plataforma de ciència ciutadana Observadors del Mar (CSIC) impulsa el projecte Boscos marins per conèixer l’estat dels ecosistemes dominats per algues en les costes nord atlàntiques i mediterrànies a Espanya i que està coordinat per investigadores de la Universitat de Girona (UdG) i del CSIC.

Els boscos marins són uns hàbitats formats per grans algues estructurals —com les laminariales a l'Atlàntic i el Cantàbric o les del gènere Cystoseira al Mediterrani—.  Són autèntics “boscos sota l'aigua” que, de la mateixa manera que els terrestres, ofereixen refugi, aliment i estructura a una gran diversitat d'espècies. A més, protegeixen la costa, capturen carboni, oxigenen l'aigua i reforcen la resiliència dels ecosistemes marins.

El seu futur, no obstant això, està en risc. Les pressions d'origen humà, entre elles el canvi climàtic, estan alterant la seva distribució i conservació: l'augment de la temperatura de la mar desplaça les espècies cap a latituds més fredes o a major profunditat; la contaminació, la destrucció d'hàbitats, les espècies invasores o la sobrepesca també contribueixen a la seva deterioració i fins i tot a la seva pèrdua.

En les últimes dècades s'ha documentat una regressió significativa. Al Mediterrani, en els últims 50 anys s'han perdut o degradat fins al 80% dels boscos d'algues. En el nord-oest peninsular (litoral nord atlàntic i cantàbric), han desaparegut en més de la meitat de les localitats estudiades en els últims 25 anys. Aquestes dades confirmen un clar retrocés dels boscos d'algues en les costes espanyoles.

Davant aquest escenari, Observadores del Mar fa una crida a la ciutadania a aportar informació sobre els boscos marins d'algues que complementi l'obtinguda pels equips científics i contribueixi a la conservació i recuperació d'aquests ecosistemes. A través de la plataforma, qualsevol persona pot informar sobre la seva presència, realitzar observacions puntuals o fer seguiment d'un mateix “bosc”. La primavera, quan aconsegueixen el seu màxim desenvolupament i són més visibles, ofereix una oportunitat especialment favorable per a realitzar aquestes observacions.

“Els boscos marins són tan importants com els terrestres: refugis de vida, motors de productivitat i aliats essencials enfront del canvi climàtic. La implicació ciutadana és crucial per a avançar en el coneixement de la seva distribució i les amenaces que posen en perill la seva subsistència”, explica Lara Arroyo, investigadora de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) i una de les coordinadores científiques del projecte.

“Les observacions que aportin bussejadors i altres persones que realitzen activitats en el mar seran validades pel personal científic. Aquestes dades complementaran la informació que obtenim amb els nostres propis equips i ens permetran disposar de dades més robustes per als nostres treballs de recerca, orientats a la conservació.”, afegeix Sònia de Caralt, investigadora de l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona (IEA-UdG) i del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i una de les coordinadores científiques d'aquest projecte.  

Sobre el projecte “Boscos Marins”
“Boscos Marins” està coordinat per investigadores de la Universitat de Girona (IEA-UdG) i del CEAB-CSIC en el marc del projecte FECYT “Una mar de boscos” i CAMBIOMED, així com per investigadores de l'IEO-CSIC, la Universitat del País Basc i la Universitat de la Corunya.

Sobre la plataforma Observadors del Mar
És una plataforma de ciència ciutadana coordinada per diversos centres de recerca marina del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC): Institut de Ciències de la Mar (ICM), Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO), Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB), Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA), Sistema d'Observació Costanera de les Balears (SOCIB) i Institut de Recerques Marines (IIM). A més, és sòcia del projecte LIFE INTEMARES, forma part de OCEAN+ i col·labora amb la Fundació Marilles a Balears i RedPromar a Canàries.