Un estudi liderat per investigadors de la Universitat de Girona (UdG), l’INEFC-UB i la Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) mostra, a través de l’anàlisi composicional de dades, com la superfície de joc condiciona el rànquing dels tenistes professionals i com ha evolucionat el calendari ATP en les últimes dècades.

Els millors tenistes del món disputen més partits en pistes de superfície dura i menys de terra batuda o gespa, però la qüestió és fins a quin punt la superfície del joc condiciona l’èxit esportiu. Aquesta és la pregunta que es van plantejar els investigadors Pepus Daunis-i-Estadella (UdG), Ernest Baiget (INEFC-UB) i Martí Casals (INEFC-UB i UVIC-UCC), en un estudi pioner que ha aplicat, per primera vegada, tècniques d’anàlisi composicional (CoDA) al món del tenis professional.

Publicat a la revista científica Austrian Journal of Statistics, l’estudi analitza dades de més de 1.100 jugadors ATP que han entrat al top 100 del rànquing mundial al llarg de les darreres dècades. Les tècniques d’anàlisi composicional se centren en la importància dels valors relatius entre les parts d’un tot -en aquest cas les proporcions de temps jugat en cada superfície- i en l’ús de metodologies basades en l’anàlisi de logràtios.

Els resultats de l’estudi mostren com els tenistes de més alt nivell han disputat gairebé el 58% dels minuts sobre pistes dures, mentre que els de rànquings més baixos ho han fet en major proporció sobre terra batuda o gespa. L’estudi també mostra una clara evolució temporal; mentre que a la dècada dels 60 predominava la terra batuda, actualment els jugadors competeixen en major mesura en superfícies dures, una tendència que pot tenir implicacions a nivell de les capacitats físiques dels propis jugadors així com clares connotacions tàctiques i estratègiques.

Els autors també han explorat la relació entre el tipus de pista i el perfil tècnic-tàctic dels jugadors, com per exemple el tipus de cop de revés (amb una o dues mans), així com l'any de debut al circuit professional. Els resultats apunten que els tenistes del top 100 tenen una clara tendència a competir sobre superfícies dures, mentre que els jugadors amb rànquings inferiors mostren una distribució més variada entre gespa, terra batuda i pista dura. Aquestes diferències no només reflecteixen el nivell competitiu, sinó també l’evolució històrica del circuit ATP. 

En dècades anteriors, molts jugadors es consideraven especialistes d’una superfície concreta, mostrant el seu millor rendiment en determinats tornejos. Actualment, el calendari i les condicions de joc exigeixen una versatilitat molt més gran del jugador. Això és degut, en part, a l’esforç de l’ATP per homogeneïtzar les condicions de joc: la introducció de pilotes més lentes a gespa (tipus 1) i més ràpides a terra batuda (tipus 3), amb boles de velocitat mitjana a pista dura (tipus 2), ha contribuït a reduir les diferències extremes entre superfícies.

“El model actual obliga els jugadors a ser competitius en gairebé tots els tipus de pista si volen mantenir-se al més alt nivell”, explica Ernest Baiget. Aquesta tendència cap a la polivalència també es veu reflectida en l’estil de joc: els clàssics especialistes de terra batuda amb estil de joc de fons on es trobaven còmodes jugant punts llargs, han donat pas a jugadors més agressius, capaços de dominar l’adversari des de qualsevol zona de la pista. “El concepte de jugador ‘complet’ s’ha convertit en una necessitat, no només en una virtut”, afegeix Casals.

L’estudi també destaca que la participació en tornejos sobre terra batuda ha disminuït entre els jugadors d’elit, mentre que la presència en pista dura ha augmentat de manera constant. En canvi, el calendari sobre gespa es manté estable, degut probablement a la seva curta durada anual. Aquesta reestructuració del circuit podria tenir implicacions importants sobre la preparació dels jugadors i la planificació de la carrera esportiva dels tenistes.

“Aquesta recerca obre la porta a nous enfocaments per entendre millor com s’organitza el calendari professional i com adaptar millor l’entrenament dels nous jugadors que voldrien figurar en un top 100”, afirmen Ernest Baiget i Martí Casals. Per la seva banda, Pepus Daunis-i-Estadella destaca que “el CoDA és una eina molt potent per estudiar dades relatives, molt comunes en l’esport però sovint mal analitzades”.

L’article científic original s’ha publicat i es pot consultar a la revista Austrian Journal of Statistics, amb el títol “Court Surfaces: A Compositional Approach to Tennis Analytics”.