Anar al contingut (clic a Intro)
UdG Home UdG Home
Tancar
Menú

Institut de Tecnologia Agroalimentària

Ferran Garriga defensa la seva Tesi Doctoral

El passat dijous 26 de febrer, Ferran Garriga, investigador del Grup de Recerca en Biotecnologia de la Reproducció Animal i Humana (TechnoSperm), adscrit a l’INTEA i al Departament de Biologia, va defensar la Tesi Doctoral amb menció internacional titulada “Optimising pig semen liquid storage: insights into sperm functional integrity and mitochondrial activity”.

La direcció i supervisió d’aquesta Tesi va ser a càrrec dels Drs. Marc Llavanera i Marc Yeste. El tribunal avaluador internacional de la Tesi Doctoral va estar format pel Dr. Pat Lonergan de la University College Dublin (Irlanda), la Dra. Carine D. Corcini de la Universidade Federal de Pelotas (Brasil) i la Dra. Carmen Matás de la Universitat de Múrcia (Espanya).

La Tesi Doctoral versa sobre els mecanismes molecular implicats en el manteniment de la funció espermàtica durant l’emmagatzematge líquid de les dosis seminals porcines, posant especial èmfasi en el paper del calci i de les proteïnes reguladores de la mort cel·lular.

La indústria ramadera porcina és un dels principals motors econòmics del sector primari a la Unió Europea i, especialment, a Espanya. Atès que en la gran majoria de casos, la reproducció dels animals en les granges porcines té lloc mitjançant inseminació artificial, l’emmagatzematge del semen des del moment de l’extracció fins la inseminació és clau per garantir una elevada eficiència i productivitat en el sector. A diferència d’altres espècies, en el cas del porcí el semen s’emmagatzema en estat líquid, fet que limita la seva conservació a uns pocs dies. Aquesta Tesi Doctoral ha investigat els mecanismes moleculars involucrats en mantenir la qualitat espermàtica durant aquest procés, i com la modulació d’aquests mecanismes amb alguns fàrmacs permet millorar el procés de conservació espermàtica. Els resultats obtinguts evidencien que el calci és un ió clau en el manteniment de la qualitat espermàtica durant aquest procés, essent crucial una estreta regulació de les concentracions intracel·lulars d’aquest ió. A més, s’ha observat que els canals i bombes de calci que regulen el transport d’aquest ió des dels magatzems interns de l’espermatozoide (mitocondris i acrosoma), com són els VDACs i SERCA, tenen un paper clau en el manteniment de la vida i la funció dels espermatozoides. Així mateix, s’ha observat com algunes proteïnes reguladores de processos de mort cel·lular, com és el cas de l’HSP70 i les caspases, també estan implicades en aquest procés. En particular, s’ha descobert que la inhibició de les caspases representa una estratègia interessant per tal de mantenir la viabilitat i funcionalitat dels espermatozoides durant el seu emmagatzematge líquid. En definitiva, els resultats d’aquesta Tesi Doctoral permeten conèixer millor els processos moleculars implicats en la resposta de l’espermatozoide porcí a les condicions d’emmagatzematge líquid, tot revelant que una modulació precisa dels nivells de calci intracel·lular, així com la inhibició de proteïnes implicades en processos de mort cel·lular són estratègies clau per millorar el procés d’emmagatzematge del semen, fet que és clau per tal d’optimitzar la productivitat de la indústria porcina.

Escull quins tipus de galetes acceptes que el web de la Universitat de Girona pugui guardar en el teu navegador.

Les imprescindibles per facilitar la vostra connexió. No hi ha opció d'inhabilitar-les, atès que són les necessàries pel funcionament del lloc web.

Permeten recordar les vostres opcions (per exemple llengua o regió des de la qual accediu), per tal de proporcionar-vos serveis avançats.

Proporcionen informació estadística i permeten millorar els serveis. Utilitzem cookies de Google Analytics que podeu desactivar instal·lant-vos aquest plugin.

Per a oferir continguts publicitaris relacionats amb els interessos de l'usuari, bé directament, bé per mitjà de tercers (“adservers”). Cal activar-les si vols veure els vídeos de Youtube incrustats en el web de la Universitat de Girona.