La Tesi Doctoral va ser supervisada pels professors Marc Yeste i Sergi Bonet, ambdós investigadors de l’INTEA. El tribunal avaluador internacional de la Tesi Doctoral va estar format per tres catedràtics d’Universitat, tots ells especialistes en Biologia de la Reproducció. El Dr. William V. Holt, de la University of Sheffield (Regne Unit), la Dra. Jane D. Morrell, de la Swedish University of Agricultural Sciences (Suècia), i el Dr. Fernando J. Peña Vega, de la Universitat d’Extremadura (Espanya).

Aquesta Tesi Doctoral es centra en el paper de les glutatió S-transferases (GSTs) sobre la funcionalitat i la capacitat fecundant dels espermatozoides, i la seva utilitat com a biomarcadors de qualitat seminal i fertilitat, en humans i en espècies d’interès productiu. A continuació es facilita el resum divulgatiu de la Tesi.

La infertilitat masculina és un problema de salut mundial que afecta a una de cada quatre parelles infèrtils. La infertilitat també té un efecte advers per a la indústria ramadera, atès el seu impacte negatiu a nivell econòmic. D’altra banda, la conservació de l’esperma és una estratègia que s’utilitza habitualment i en combinació amb altres tècniques de reproducció assistida, tant en humans com en altres espècies de mamífers. Tot i que la conservació del semen mitjançant la refrigeració i la criopreservació es duu a terme abastament, pot generar perjudicis als espermatozoides. A més, l'anàlisi tradicional del semen a través del seminograma no és adequat per predir la infertilitat masculina i la resistència dels espermatozoides a la criopreservació i a la refrigeració, de tal manera que hi ha la necessitat de cercar nous marcadors que n’avaluïn la seva qualitat i fertilitat. Aquesta Tesi Doctoral ha investigat el paper de les glutatió S-transferases (GSTs), un grup de proteïnes antioxidants, pel que fa a la fisiologia espermàtica i a la infertilitat masculina. Els resultats van demostrar la presència de les GSTs en els teixits reproductius, el plasma seminal i els espermatozoides humans, porcins i bovins. L'estudi també va descobrir el paper d'aquests enzims antioxidants en la detoxificació dels espermatozoides, la qual cosa permet que mantinguin les seves funcions cel·lulars bàsiques. A més, l'estreta relació entre la funció dels espermatozoides i la presència de les GSTs va suggerir que s’investigués si una d'aquestes proteïnes (la GSTM3) podria ser útil com a indicador de la qualitat seminal i la infertilitat masculina. Els resultats van indicar que els nivells de la GSTM3 en els espermatozoides estan relacionats amb la qualitat i fertilitat d’aquests, en les espècies humana, porcina i bovina. De la mateixa manera, també es va creure convenient investigar l’ús potencial d'aquesta proteïna a l’hora predir la capacitat de conservació dels espermatozoides. Es va determinar que la GSTM3 també pot anticipar la resiliència dels espermatozoides a la refrigeració i a la criopreservació. En definitiva, els resultats d'aquesta Tesi Doctoral encoratgen l'ús d'aquestes proteïnes antioxidants com a nous biomarcadors de qualitat, fertilitat i capacitat de conservació dels espermatozoides. La implementació d’aquests biomarcadors en clíniques de fertilitat i a la indústria ramadera pot comportar estratègies més precises i rendibles pel diagnòstic de la infertilitat masculina i la predicció de la resistència dels espermatozoides a la refrigeració i a la criopreservació.